Calles
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi dels Serrans | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Serrans Manc. la Serrania Llíria |
||
| Gentilici | Callesà, callesana | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 64,50 km² | ||
| Altitud | 351 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
464 hab. 7,19 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 43′ 28″ N, 0° 58′ 22″ O / 39.72444,-0.97278Coord.: 39° 43′ 28″ N, 0° 58′ 22″ O / 39.72444,-0.97278 | ||
| Distàncies | 65 km de València 5 km de Xelva |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
2 5 PP i 2 PSPV Ángel Valero Solaz (PP) |
||
| Codi postal | 46175 |
||
| Festes majors | Agost | ||
| Patró/Patrons | Santa Quitèria | ||
| Web | |||
Calles és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
La vila està en un pla en la marge dreta del riu Toixa, a la qual s'accedeix per mitjà d'un viaducte. La superfície del terme és molt muntanyenca, molt trencada i abrupta. Les altures més importants són Peña Uncel (993 m), Escorpí (645 m), Mataja (1.024 m) i Castellà (1.059 m).
Els rius Toixa i Túria banyen les seves terres, el primer al costat de la població i el segon a una distància de 7 km del nucli urbà. El Túria, que creua el sector sud del terme amb direcció oest-est, va fortament encaixonat entre altes paredasses pel paratge denominat La Cerrada. Drenen el terme els barrancs del Hocino, del Zurdo, del Mas del Ferrer, del Tio Roque, de l'Arenal, Agua Salada i les rambles de Tuesa i la Salceda. La superfície forestal té pins i carrasques principalment, alternant amb zones de pastures.
El clima és continental; els vents dominants són el cierzo i el solano. Porta les pluges el tortosano, generalment d'octubre a abril i neva al gener.
Nuclis [modifica]
- Calles
- Alcotas
Limits [modifica]
El terme municipal de Calles limita amb els d'Andilla, Xelva, Domenyo i Figueroles de Domenyo (tots a la mateixa comarca).
Accés [modifica]
Es té accés, des de València, a través de la carretera CV-35 de València a Ademús, amb un traçat gairebé paral·lel al del riu Túria.
Història [modifica]
Existeixen restes de l'època ibera en el serral de la font de Madrid o Puntal de los Collados, igual que en el prat de Llantas i el Puntalito. En la Corchetera, en la Torrecilla de la Hoya dde Antaño i en l'ombria de la Juana es conserven restes de poblats ibèrics romanitzats.
El territori de Calles va pertànyer a la baronia de Xèrica fins a 1362, que va passar a formar part de la Corona. Uns anys més tard (1369) va ser atorgada la concessió de la carta de la població per Juan Alfonso de Xèrica. En 1390 es va crear el bescomptat de Xelva al que va pertànyer Calles sent lloc de moriscs.
En 1602 es va erigir en parròquia independent, separant-se de Xelva, i cinc anys més tard (1609), al ser expulsats els moriscs, va tornar a quedar agregada a Xelva recobrant la independència en 1664. En 1684 va demanar la incorporació a la Corona, transcorrent fins a la seva aprovació gairebé un segle (1773).
A la fi del segle XVII es va erigir l'església parroquial en honor a la Puríssima Concepció.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 463 | 404 | 418 | 435 | 434 | 434 | 419 | 384 | 405 | 449 |
Economia [modifica]
Quant a l'activitat laboral, l'agricultura ha estat sempre l'activitat principal dels seus habitants, dedicada sobretot al cultiu de l'olivera i l'ametlla i en menor amidada les hortalisses. En el regadiu es conrea cereals, hortalisses, llegums, pomeres, prunera, etc. Els cultius estan situats en el marge esquerre del riu Xelva o Toixa, del que s'agafa l'aigua necessària mitjançant les sèquies.
Hi ha ramaderia ovina. S'exploten pedreres de guix, caolí i argiles. Funcionen algunes almàsseres i abans una fusteria. Es confeccionen espardenyes d'espart, típica producció artesanal del lloc.
Administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Avelino García Fernández | UCD |
| 1983 - 1987 | Calixto Lloria Fernández | AP-PDP-UL-UV |
| 1987 - 1991 | Vicente Martínez Fabuel | EUPV |
| 1991 - 1995 |
Ángel Ruiz García |
|
| 1995 - 1999 | Eladio Cutanda Romero | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Ángel Valero Solaz | PP |
| 2003 - 2007 | Ángel Valero Solaz | PP |
| 2007 - 2011 | Ángel Valero Solaz | PP |
| Des del 2011 | Ángel Valero Solaz | PP |
Monuments [modifica]
- Aqüeducte de Peña Cortada. És un aqüeducte romà del segle II, un dels més singulars del País Valencià, comença en l'assut del riu Toixa a 600 msnm, d'on s'agafava l'aigua. Per a salvar el barranc de la Cova del Gat, es va aixecar l'aqüeducte de 36 m de longitud amb una altura màxima de 33 m. Està format per 3 arcs sobre pilars escalonats, cimentats directament sobre la roca viva de la llera del barranc i construït amb blocs de pedra tallats minuciosament a esquadra, segons la tècnica romana del opus quadratum. Té una amplària de 2,1 m en la seva part alta. A la sortida d'aquest Aqüeducte s'ha tallat l'altura d'un pic d'uns 25 m per a evitar així passar-lo en túnel, d'ací reb el nom.
- Església de l'Inmaculada Concepció. Edifici monumental de la segona meitat del segle XVII, amb portada senzilla i torre-campanar de maçoneria i maó de dos cossos. Està situada en el centre neuràlgic del poble determina la seva fesomia, ja que el poble s'articula al voltant de l'aquesta a més del barri morisc, La Petrosa. La seva porta està situada en direcció a la meca, ja que abans de ser església, fou una mesquita àrab. L'església, va sofrir diverses reformes; una en 1976 ja que després de les diferents guerres havia quedat bastant destruïda, i altra més recent en la qual es va restaurar el campanar. Finalment en 2007, es van pintar les naus i es van restaurar els baixos.
- Ermita de Santa Quitèria.
Llocs d'interés [modifica]
- Puente Alta. Àrea recreativa a poca distància del poble.
- Fuente de la Losa.
Festes locals [modifica]
- Festes de Sant Antoni. Tenen lloc cap al 17 de gener, duren dos o tres dies en els quals s'encenen fogueres en els carrers i places del municipi. També se celebra una missa en honor del Sant, així com la benedicció dels animals, amb repartiment de pa i xocolata. S'organitzen jocs com el tiro del barrón, castells humans, curses, i per les nits, ball i disfresses.
- Festes de Santa Quitèria. Se celebra sobre el tercer diumenge de maig, durant dos o tres dies, amb missa en honor a la patrona, processons i, de nit, ball amb orquestra.
- Festes d'agost. Durant quatre o cinc dies entorn del tercer diumenge del mes celebrant-se, entre d'altres, missa en honor a la Verge dels Desemparats (amb ofrena de flors a la missa), a Sant Roc, al Crist i a Santa Quitèria. S'organitzen competicions esportives, jocs infantils, concurs de paella, sardines, discoteca mòbil, orquestra, grups de ball, despertades, exhibició de bestiar boví, etc.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calles |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Ajuntament de Calles
|
|||||
