Calmini de Mozac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Calmini

El sant a un dels relleus del seu reliquiari
confessor
Nom secular Calminius o Calmilius
Naixement Primera meitat del segle VII
Alvèrnia
Defunció ca. 700
Mozac (Puèi Domat)
Enterrament Abadia de Mozac
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Festivitat 19 d'agost
Fets destacables Duc a la regió d'Alvèrnia, fundador d'abadies
Iconografia Com a monjo

Sant Calmini, o Calminius o Calmilius (Alvèrnia, segle VII - ca. 700) fou un noble occità que va fundar diverses abadies i que ell mateix va viure com a eremita i monjo. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era alvernès de naixement i de família senatorial. Ric i pietós, estava casat amb santa Namàdia, fundadora del convent de monges de Marsat,[1] Fou dux a Alvèrnia;[2] tampoc no és clar si el Velai depenia del govern d'Alvèrnia, però Devic i Vaisette pensen que Calmini era duc governador i tenia autoritat sobre tota l'Aquitània d'Austràsia (Velai, Albigès, Carci i Gavaldà).

Calmini es va retirar a les muntanyes del Velai, al Villar, on va fundar un oratori. Alguns altres se li uniren, volent imitar-lo i es constituí una comunitat; l'oratori es convertí en monestir i prengué el nom de Calminiacum, que esdevingué Carmery, després monestir de Saint-Chaffre, a Le Monastier-sur-Gazeille (Alt Loira). Va anar llavors a terres de Llemotges, on porta una vida d'eremita. En tornar a la vida pública, funda el segon monestir, el de Las Guenas prop de Tulle (Corresa). Torna a Alvèrnia, amb la intenció de morir-hi, però abans s'instal·la a Mozac, lloc tranquil i amb deus d'aigua. Hi funda la tercera abadia cap al 680.

Després va anar a Roma i va posar l'abadia sota la protecció de Sant Pere i a la tornada va passar pel monestir de Lerins, a la Provença. Hi va demanar a l'abat alguns monjos per omplir la nova abadia que havia fundat i l'abat va enviar alguns religiosos a establir-se a Mozac, entre els quals un d'anomenat Eudes[3] que en fou el primer abat.

Eudes anava acompanyat entre altres monjos per un nebot de nom Teofred (conegut després com a Saint-Chaffre).[4] Un altre deixeble d'Eudes fou sant Menelau, restaurador de l'abadia de Menat. De Teofred van dependre entre d'altres els monestirs de Sant Peire del Puèi i de Chamalière al Velai, de Sainte-Enimie i de Langogne al Gavaldà, de Sévérac a Roergue, i el monestir de monges de Saint-Pierre de Fraissinet, també al Velai.

Calmini va viure a Mozac fins a la seva mort, no gaire lluny del 700, Calmini i Namàdia foren enterrats a la cripta de l'església del monestir de Mozac, que havien fundat no més tard del 687. Les seves relíquies es conserven en una arca d'esmalts del segle XIII. Venerats com a sants, el seu record es commemora el 19 d'agost.

La seva biografia no fou publicada fins al 1646 i per tant cal prendre els seus elements amb molta cura.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Situada a 2 km de Mozac, en depenia d'aquesta.
  2. No es pot assegurar que fos duc d'Alvèrnia, ja que aquest càrrec no va existir fins molt més tard, però podia ser un dels que portaven el títol de duc a terres d'Alvèrnia
  3. D'una família notable d'Aurenja, que havia estat ardiaca de Saint-Paul-Trois-Châteaux abans de retirar-se a Lerins.
  4. Fill de son germà uterí, després fou cèlebre per la santedat de la seva vida i va ésser canonitzat, donant nom a l'abadia.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calmini de Mozac Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)). 
  • Léon Levillain, «La translation des reliques de saint Austremoine à Mozac et le diplôme de Pépin II d'Aquitaine (863)», a Le Moyen Âge, 2e sèrie, volumn VIII, juliol - agost 1904, pàgines 281-337.
  • R.P.F. Thomas d'Aquin de Saint-Joseph Carme Déchaussé, Histoire de la vie de saint Calmine (sic) duc d'Aquitaine, fondateur des monastères de Saint-Théophrède en Velay et de Mosac en Auvergne, patron de l'église de Laguenne proche de Tulle', 1646.
  • Paul Guérin, Les petits Bollandistes : vies des saints', volum X, París, Bloud et Barral, 1876, pàgina 20 i sigüents.

Documentació[modifica | modifica el codi]

  • Diploma del rei Pipí per la donació i restauració de Mozac, Biblioteca Nacional Francesa, col·lecció Moreau, vol. 284, Fol. 160.