Camarlenc (església catòlica)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut del camarlenc i insígnies durant el període de seu vacant.

A l'Església Catòlica, el camarlenc o cambrer és un funcionari de la cort papal. És l'administrador dels béns i els ingressos de la Santa Seu, entre les seves responsabilitats s'hi incloïa l'administració del Patrimoni de Sant Pere. Com es regula en la Constitució Apostòlica Pastor Bonus (28 de juny de 1988),[1] el cambrer ha de ser un cardenal, perquè així és com es refereix a ell aquest text, essent, com tots els membres principals de la Cúria Pontifícia, nomenat pel Papa.

Significat i etimologia[modifica | modifica el codi]

A partir del franc Kamarling ("cambrer") arriba al català procedent del català cambrer, fent referència a un títol de dignitat tant en l'Església Catòlica, com a la casa reial d'Aragó, similar al de Cambrer, a Castella.

Escut d'armes[modifica | modifica el codi]

El seu escut d'armes està compost per un capell cardenalici, de color porpra i quinze borles a cada costat del mateix color, disposades en cinc ordres; sobre ell apareixen dues claus creuades, una d'or i l'altra de plata, (conegudes com les claus del Regne del cel, apareixen en les armes personals dels Pontífexs i també-juntament amb la tiara-en l'escut de la Santa Seu) en saltire , el conjunt està sobremuntat per un ombrellino, un tendal o para-sol en franges alternes de vermell i groc, que representa també la Seu Vacant (és a dir, un interregne papal).

Història[modifica | modifica el codi]

Fins al segle XI, el Ardiaca de l'Església romana era responsable de l'administració dels béns de l'Església (és a dir, de la Diòcesi de Roma), però els seus nombrosos i antics privilegis i drets van arribar a ser un obstacle freqüent a l'acció independent del Papa, com a resultat d'això, quan l'últim Ardiaca Hildebrand de Cluny va ser escollit papa amb el nom de Gregori VII en 1073, va suprimir l'Ardiaca i va ser quan el cardenal encarregat de la supervisió de la Cambra Apostòlica,-és a dir, el govern temporal de la Santa Seu-, va passar a ser conegut com a Camerarius o cambrer.

Funcions[modifica | modifica el codi]

La responsabilitat més important del cambrer és la relacionada amb la determinació formal de la mort del Papa. El procediment tradicional per aquest moment comença quan el cambrer, situat al costat del llit de mort del Romà Pontífex, crida a aquest amb els seus noms i cognoms de pila-tres vegades, amb una diferència de tres minuts entre cada anomenada-; tot seguit, colpeja suaument el cap del Papa tres vegades amb un martell de plata. Després que el Papa és declarat mort, el cambrer treu l'Anell del Pescador del seu dit en presència dels cardenals i després procedeix a destruir amb un martell, juntament amb el segell oficial de plata del Pontífex.[2] Aquests actes simbolitzen la fi de l'autoritat del Papa. Finalment, el cambrer procedeix a tancar les portes que donen accés als estances privats del Papa, davant la presència dels cardenals prefectes i del Secretari d'Estat; posteriorment comunica la notícia als dignataris principals de la Cúria romana, al degà del Col·legi de Cardenals i al Vicari General de Roma que, al seu torn, el dóna a conèixer a l'opinió pública. És en aquest moment quan es dóna inici a la Seu vacant, conformada pels preparatius de les exèquies del Pontífex i la crida a Conclave per part del degà del Col·legi Cardenalici.

El cambrer, durant la Seu Vacant, també actua com a cap d'Estat en funcions de la Ciutat del Vaticà. No obstant això, durant aquest temps, no és responsable del govern espiritual de l'Església Catòlica Romana. La Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis (22 de febrer de 1996)[3] s'encarrega aquesta tasca al Col·legi Cardenalici; tot i això, el poder de govern que se'ls atorga és molt limitat, i només el suficient com per permetre que les institucions de l'Església continuïn funcionant i realitzen algunes funcions bàsiques, això, sense prendre decisions definitives o nomenaments, facultats o poders les funcions només es reserven el Papa. El cambrer, però, ha de romandre en l'exercici del seu càrrec durant la seu vacant, a diferència de la resta de la Cúria romana. L'altra persona que es manté en el seu càrrec és el Penitenciari major.[4]

Tres cambrer han estat elegits Papa: Cosimo Gentile Migliorati (Innocenci VII, 1404), Gioacchino Pecci (que va prendre el nom de Lleó XIII, el 1878) i Eugenio Pacelli (Pius XII, 1939). Dos, pareixença, que va ser elegit com a Papa amb el nom de Honori III En 1216, i Rinaldo Conti di Segni, elegit Papa amb el nom de Alexandre IV en 1254, no ocupaven el lloc de cambrer per a l'instant que van ser elegits (Cencio va ser cambrer des 1188-1198, mentre que Rinaldo ho va ser des de 1227-1231).

L'actual cambrer és el cardenal Tarcisio Bertone SDB, nomenat pel papa Benet XVI el 4 d'abril de 2007.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. -index_sp.html Constitució Apostòlica Pastor Bonus (28 de juny de 1988)
  2. El segell oficial del Romà Pontífex s'utilitzava per segellar, amb cera vermella, escrits com encícliques, butlles i cartes personals-entre d'altres documents-, per tal d'evitar la seva falsificació.
  3. -gregis_sp.html Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis (22 de febrer de 1996)
  4. President del Tribunal Suprem de la Penitenciaria Apostòlica