Camarlenc (església catòlica)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut del camarlenc i insígnies durant el període de seu vacant.

A l'Església Catòlica, el camarlenc o cambrer és un funcionari de la cort papal. És l'administrador dels béns i els ingressos de la Santa Seu mentre la seu Apostòlica de Romà és vacant.[1] Entre les seves responsabilitats s'hi incloïa l'administració del Patrimoni de Sant Pere. Com es regula en la Constitució Apostòlica Pastor Gratificació (28 de juny de 1988),[2] el cambrer ha de ser un cardenal, perquè així és com es refereix a ell aquest text, essent, com tots els membres principals de la Cúria Pontifícia, nomenat pel Papa.

Significat i etimologia[modifica | modifica el codi]

A partir del franc Kamarling ("cambrer") arriba al català procedent del català cambrer, fent referència a un títol de dignitat tant en l'Església Catòlica, com a la casa reial d'Aragó, similar al de Cambrer, a Castella.

Escut d'armes[modifica | modifica el codi]

El seu escut d'armes està compost per un capell cardenalici, de color porpra i quinze borles a cada costat del mateix color, disposades en cinc ordres; sobre ell apareixen dues claus creuades, una d'or i l'altra de plata, (conegudes com les claus del Regne del cel, apareixen en les armes personals dels Pontífexs i també-juntament amb la tiara-en l'escut de la Santa Seu) en saltire , el conjunt està sobremuntat per un ombrellino, un tendal o para-sol en franges alternes de vermell i groc, que representa també la Seu Vacant, és a dir, un interregne papal.

Història[modifica | modifica el codi]

Fins al segle XI, l'Ardiaca de l'Església Catòlica Romana era responsable de l'administració dels béns de l'Església Catòlica Romana (és a dir, de la Diòcesi de Roma), però els seus nombrosos i antics privilegis i drets van arribar a ser un obstacle freqüent a l'acció independent del Papa, com a resultat d'això, quan l'últim Ardiaca Hildebrand de Cluny va ser escollit papa amb el nom de Gregori VII en 1073, va suprimir l'Ardiaca i va ser quan el cardenal encarregat de la supervisió de la Cambra Apostòlica, és a dir, el govern temporal de la Santa Seu, va passar a ser reconegut amb el nom de Camerarius o cambrer.

Funcions[modifica | modifica el codi]

Determinació formal de la mort del Papa.[modifica | modifica el codi]

La funció més rellevant del cambrer és determinar formalment la mort del Papa. El procediment tradicional per aquest moment comença quan el cambrer, situat al costat del llit de mort del Romà Pontífex, crida a aquest amb els seus nom i cognoms de pila-tres vegades amb una diferència de tres minuts entre cada anomenada. Tot seguit, colpeja suaument el cap del Papa tres vegades amb un martell de plata. Després que el Papa és declarat mort, el cambrer treu l'Anell del Pescador del seu dit en presència dels cardenals i posteriorment procedeix a destruir-lo amb un martell, juntament amb el segell oficial de plata del Pontífex.[3] Aquests actes simbolitzen la fi de l'autoritat del Papa. Finalment, el cambrer procedeix a tancar les portes que donen accés a les estances privades del Papa, davant la presència dels cardenals prefectes i del Secretàri d'Estat. Posteriorment, comunica la notícia als dignataris principals de la Cúria romana, al degà del Col·legi de Cardenals i al Vicari General de Roma. Aquest darrera és l'encarregat de donar a conèixer la mort del Papa a la població. És en aquest moment quan es dóna inici a la Seu vacant, conformada pels preparatius de les exèquies del Pontífex i la crida a Conclave per part del degà del Col·legi Cardenalici.

Altres funcions[modifica | modifica el codi]

El cambrer, durant la Seu Vacant, també actua com a cap d'Estat en funcions de la Ciutat del Vaticà. No obstant, no és responsable del govern. La Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis (22 de febrer de 1996)[4] s'encarrega d'aquesta tasca al Col·legi Cardenalici.Tot i així, el poder de govern que se'ls atorga és molt limitat, i només el suficient per a permetre que les institucions de l'Església continuïn funcionant i realitzen algunes funcions bàsiques, això, sense prendre decisions definitives o nomenaments.Tota la resta de funcions són competència del Papa. El cambrer, però, ha de romandre en l'exercici del seu càrrec durant la seu vacant, a diferència de la resta de la Cúria romana. L'altra persona que es manté en el seu càrrec és el Penitenciari major.[5]

Tres cambrers han estat elegits Papa: Cosimo Gentile Migliorati (Innocenci VII, 1404), Gioacchino Pecci (que va prendre el nom de Lleó XIII, el 1878) i Eugenio Pacelli (Pius XII, 1939).E

L'actual cambrer és el cardenal Tarcisio Bertone SDB, nomenat pel papa Benet XVI el 4 d'abril de 2007.

Camarlencs de l'Església Romana[modifica | modifica el codi]

Camarlencs de l'Església Romana fins a 1432[modifica | modifica el codi]

Il•lustració on el cardenal camarlenc certifica la mort del Papa (1903)

Cardenals Camarlencs de l'Església Romana des de 1432 fins avui[modifica | modifica el codi]

A partir de 1432, el càrrec va ser ocupat exclusivament per cardenals, inclòs el procamarlenc a inicis del segle XIX

Vicecamarlencs de l'Església Romana des de 1884 fins avui[modifica | modifica el codi]

Durant aquest període, tots ells han estat bisbes, a excepció d'Ugo Boncompagni Ludovisi i de Vittorio Bartoccetti.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Camarlenc» (en català). diccionari.cat. [Consulta: 21/08/2014].
  2. Constitució Apostòlica Pastor Bonus (28 de juny de 1988)
  3. El segell oficial del Romà Pontífex s'utilitzava per segellar, amb cera vermella, escrits com encícliques, butlles i cartes personals-entre d'altres documents-, per tal d'evitar la seva falsificació.
  4. -gregis_sp.html Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis (22 de febrer de 1996)
  5. President del Tribunal Suprem de la Penitenciaria Apostòlica
  6. Mort abans de rebre el títol vedi
  7. Càrrec conferit per l'antipapa Joan XXIII qui l'havia nomenat cardenal un mes abans
  8. El mateix càrrec va ser assignat també al 1431 al pseudocardenal Lucido (o Lucio) Conti (? – 1437), nomenat cardenal per l'antipapa Joan XXIII el 6 de juny de 1411
  9. En morir el card. Lauri, el Papa Pius XII no nomenà cap altre camarlenc. El càrrec romangué vacant fins a la mort del Pontífex, el 8 d'octubre de 1858, quan el col·legi cardenalici nomenà el cardenal Aloisi Masella.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]