Camarles
|
|||
| Localització | |||
   
 |
|||
| Municipi del Baix Ebre | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca • Partit judicial |
Espanya Catalunya Tarragona Terres de l'Ebre Baix Ebre Tortosa |
||
| Gentilici | Camarlenc, camarlenca | ||
| Superfície | 25,16 km² | ||
| Altitud | 13 msnm | ||
| Població (2011[1]) • Densitat |
3.600 hab. 143,08 hab/km² |
||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 303575 4516250(i) | ||
| Organització Entitats de població |
3 |
||
| Codi territorial | 439039 |
||
Camarles és un municipi de la comarca del Baix Ebre, situat a l'est de la capital comarcal, Tortosa, a la zona de contacte amb la plataforma deltaica, on es cultiva i es recull anualment més de 45 milions de quilos d'arròs, regat pel canal esquerre de l'Ebre.
És també municipi de considerable antiguitat, del qual s'han trobat restes arqueològiques, des dels romans, passant pels musulmans, inclús un poblat ibèric, del qual s'han trobat més de 50 encensers de terra cuita amb la representació de la deessa femenina Tanit.
Taula de continguts |
[modifica] Entitats de població
Dos dels nuclis duen el nom de lligallo.
| Entitat de població | Habitants (2011) |
|---|---|
| Camarles | 2.698 |
| Els Lligallos | 983 |
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El primer cens és del 1981 després de la desagregació de Tortosa.
[modifica] Economia
L'economia està basada en l'agricultura i la indústria. Predomina el cultiu de l'arròs, hortalisses i fruites (cítrics). Al secà, es conrea garrofes, ametlles i oliveres. El municipi disposa del polígon industrial Venta Nova que, des del 1992 acull la metal·lúrgica, materials i construcció, i també la fabricació de tubs amb fibra de vidre.
[modifica] Comunicacions
La carretera N-340 comunica el poble amb la C-42 (de l'Aldea a Tortosa), i amb l'Ampolla, on està la sortida més pròxima de l'autopista AP-7 (sortida 39A).
També s'hi pot arribar en tren des de Barcelona o València.
[modifica] Patrimoni arquitectònic
- Torre de Camarles: Durant més de 800 anys, la presència musulmana va deixar una empremta a nivell cultural considerable al territori. Un exemple es la Torre de Camarles, construïda sobre una antiga alqueria islàmica fortificada, de tipus defensiu. Aquest enclavament militar formava part, entre altres, de l'alineació de fortificacions que recorrien l'antiga costa marítima per defensar-se del perill dels pirates i malfactors. Des de dalt de la Torre, es pot apreciar una vista panoràmica immillorable de tota la part nord del Delta. D'aquí que Camarles, és, Balcó del Delta.
- Torre de la Granadella: Torre i església donades juntament amb els terrenys, pel Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV al Bisbe Gaufret d'Avinyó, el 22 de Gener de 1154. D’estil romànic, consta de torre quadrada amb l'església adossada, el claustre i la cripta subterrània de la família del marquès Don Diego de León. En l'actualitat, l'ermita és propietat privada.
[modifica] Llocs d'interès
- Font dels colors: La Font de la Rambla Catalunya, ha estat recentment remodelada amb la tècnica del trencadís, ofereix una imatge fresca i simpàtica durant el dia, i plena de llums de colors durant les nits.
- Plaça dels Presidents: El 28 de juliol de 200 es construí la plaça dels Presidents de la Generalitat, amb un monòlit emblemàtic on consten el nom de tots els presidents de la Generalitat de Catalunya esculpits a la pedra. Disposa també d'una zona d'esbarjo i d'un passeig., on es poden gaudir de les vistes de la zona nova del municipi.
- Lligallos: Al costat mateix de Camarles, estan els Lligallos, un barri d'aproximadament 1000 persones, on destaquen el monument de la falç i la corbella, un homenatge als treballadors del nostre estimat arròs, a les Terres de l'Ebre. Feta d'acer en el seu conjunt, et donem l'entrada. Abans però, ens dona la benvinguda la Sínia, molt típica també al territori, i indispensable temps enrere. És un sistema antic d'abastiment d'aigua, format per una roda amb catúfols, generalment de ceràmica, que tenien la funció d'agafar l'aigua del pou, i amb el moviment circular, passava a una plataforma que, des d’allí, regava la terra.
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||
