Camille Claudel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Camille Claudel

Camille Claudel
Naixement 8 de desembre de 1864
Fère-en-Tardenois, Aisne (França)
Defunció 19 d'octubre de 1943 (als 78 anys)
Montdevergues, Vaucluse (França)
Nacionalitat França França
Art escultura
Influenciada per Auguste Rodin
Influí Auguste Rodin

Camille Claudel (Fère-en-Tardenois, Aisne, 8 de desembre de 1864 - Montdevergues, Vaucluse, 19 d'octubre de 1943); escultora francesa, germana del poeta, dramaturg i diplomàtic francès Paul Claudel i amant i col·laboradora d'Auguste Rodin.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Des de la seva infància a Champagne Camille va ser una apassionada de l'escultura; jugava amb el fang i esculpia a les persones que l'envoltaven, com al seu germà Paúl i a la seva serventa Helene. Va arribar a París el 1883 amb la finalitat de perfeccionar el seu art i ingressà a l'acadèmia Colarossi. El 1882 és acceptada per Paul Dubois, director de l'Escola Nacional de Belles Arts. Té la seva primera trobada amb Auguste Rodin el 1883, i l'any següent comença a treballar al seu taller. Camille posa per a ell i col·labora en la realització de les figures de la monumental Les portes de l'infern.

L'obra de l'escultora, a pesar de ser molt propera a la del seu mestre, té el seu toc personal i femení, sense ser mai una còpia: per això, Octave Mirbeau va proclamar el seu geni. A part de ser una de les seves principals col·laboradores, va ser també la seva amant i companya durant alguns anys; es va convertir en el seu model i musa, inspirant obres com la Danaïde o Fugit Amor. Es produeix entre ambdós un clima de col·laboració i enfrontament que enriqueix la labor mútua.

Tot i la passió, la relació entre Rodin i Camille és complicada, conflictiva i amb contínues interrupcions i crisis. Freqüenten junts els ambients artístics i culturals més importants del París de l'època i passen junts llargs períodes fora de la ciutat però Rodin està unit sentimentalment a una altra dona, Rose Beuret, a qui no té intenció d'abandonar per a casar-se amb Camille. Aquesta situació serà la inspiració d'una de les obres més importants de Camille: L'Age mur. En aquesta escultura veiem representada l'escena: Camille, agenollada i suplicant, dirigint les seves mans cap al Rodin, qui li dóna l'esquena mentre una dona mig àngel mig bruixota (que representa a Rose Beuret) se l'enduu.

Una vegada trencada la seva relació amb l'escultor, entra en la seva vida Claude Debussy però també ell està unit a una altra dona. Mentre, les seves obres arriben a cert èxit i apareixen amb freqüència articles sobre ella en les revistes d'art. En aquesta època de crisi emocional, Camille es tanca al seu taller i s'allunya del món.[2]

Al desembre de 1905, Camille realitza la seva última gran exposició. A partir d'aquí, sofrirà crisis nervioses que s'aguditzaran cada vegada més i començarà a destruir les seves obres. No tindrà suport familiar ja que la seva mare i la seva germana segueixen sent hostils a la seva forma de vida i el seu germà Paúl està lluny. El 3 de març de 1913 mor el seu pare i el 10 de març la internen al sanatori de Ville-Evrard[3] i al juliol a Montdevergues, manicomi del com, a pesar de la seva recuperació i els seus lúcids i estripats precs al seu germà Paúl, mai sortirà. Tancada passarà els últims 30 anys de la seva vida.

Obres[modifica | modifica el codi]

La major col·lecció d'obres de Camille Claudel està exposada en forma permanent i en una sala dedicada exclusivament, al Museu Rodin.[4]

  • L'Âge mûr (una versió en guix i altra en bronze)
  • La Petite Châtelaine (marbre)
  • Pensée (marbre)
  • Paul Claudel à trente-sept ans (bronze)
  • L'Implorante (reducció, bronze)
  • Clotho (guix)
  • Les Causeuses (versió en guix, versió en ònix, versió en bronze)
  • La Valse (bronze)
  • Buste de Rodin (versió en guix, versió en bronze)
  • Vertumne et Pomone (marbre)
  • La Vague (ònix i bronze)
  • Profonde Pensée (bronze)
  • Profonde Pensée (marbre)
  • La Jeune fille à la gerbe (bronze)
  • Sakountala (argila)
  • L'Abandon (bronze)
  • La Niobide blessée (bronze)
  • Jeune femme aux yeux clos (argile?)

Al Museu Albert-André, en Bagnols-sur-Cèze

  • L'Implorante (bronze)

Al Musée Dubois-Boucher de Nogent-sur-Seine (Aube)

  • Persée et la Gorgone

Llegat[modifica | modifica el codi]

L'any 2013 es va estrenar una pel·lícula sobre la seva vida, Camille Claudel 1915, en la que Juliette Binoche interpreta a Claudel.[5][1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Cómo destruir a una persona a El País, 24/11/2013 (castellà)
  2. Carrano, Patrizia. Las escandalosas: Veinte mujeres que han hecho historia (en castellà). Siruela, 2008, p. 119. ISBN 8498411807. 
  3. Cassar, Jacques. Dossier Camille Claudel (en francès). Maisonneuve & Larose, 2003. ISBN 2706817046. 
  4. Rivière, Anne; Claudel, Camille; Gaudichon, Bruno; Ghanassia, Danielle. Camille Claudel: catalogue raisonné. 3a ed. (en francès). Adam Biro, 2001, p. 342-358. ISBN 287660325X. 
  5. Camille Claudel 1915 a Rogerebert.com, 16/10/2013 (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camille Claudel