Camille Claudel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Camille Claudel
Camille Claudel.jpg
Camille Claudel
Naixement 8 de desembre de 1864
Fère-en-Tardenois, Aisne (França)
Mort 19 d'octubre de 1943 (als 78 anys)
Montdevergues, Vaucluse (França)
Nacionalitat França França
Activitat professional
Art escultura
Influí Auguste Rodin

Camille Claudel (Fère-en-Tardenois, Aisne, 8 de desembre del 1864 - Montdevergues, Vaucluse, 19 d'octubre del 1943); escultora francesa, germana del poeta, dramaturg i diplomàtic francès Paul Claudel i amant i col·laboradora d'Auguste Rodin.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Des de la seva infància a Champagne, Camille va ser una apassionada de l'escultura; jugava amb el fang i esculpia les persones que l'envoltaven, com el seu germà Paul i la seva serventa Helene. Va arribar a París el 1883 amb la finalitat de perfeccionar el seu art i ingressà a l'acadèmia Colarossi. El 1882, és acceptada per Paul Dubois, director de l'Escola Nacional de Belles Arts. Té la seva primera trobada amb Auguste Rodin el 1883, i l'any següent comença a treballar al seu taller. Camille posa per a ell i col·labora en la realització de les figures de la monumental Les portes de l'infern.

L'obra de l'escultora, a pesar de ser molt propera a la del seu mestre, té el seu toc personal i femení, sense ser mai una còpia: per això, Octave Mirbeau va proclamar el seu geni. A part de ser una de les seves principals col·laboradores, va ser també la seva amant i companya durant alguns anys; es va convertir en el seu model i musa, inspirant obres com la Danaïde o Fugit Amor. Es produeix entre ambdós un clima de col·laboració i enfrontament que enriqueix la labor mútua.

Tot i la passió, la relació entre Rodin i Camille és complicada, conflictiva i amb contínues interrupcions i crisis. Freqüenten junts els ambients artístics i culturals més importants del París de l'època i passen junts llargs períodes fora de la ciutat, però Rodin està unit sentimentalment a una altra dona, Rose Beuret, a qui no té intenció d'abandonar per casar-se amb Camille. Aquesta situació serà la inspiració d'una de les obres més importants de Camille: L'Age mur. En aquesta escultura, veiem representada l'escena: Camille, agenollada i suplicant, dirigint les seves mans cap a Rodin, qui li dóna l'esquena mentre una dona mig àngel mig bruixa (que representa Rose Beuret) se l'enduu.

Una vegada trencada la seva relació amb l'escultor, entra en la seva vida Claude Debussy, però també ell està unit a una altra dona. Mentrestant, les seves obres arriben a cert èxit i apareixen amb freqüència articles sobre ella en les revistes d'art. En aquesta època de crisi emocional, Camille es tanca al seu taller i s'allunya del món.[2]

Al desembre de 1905, Camille realitza la seva última gran exposició. A partir d'aquí, sofrirà crisis nervioses que s'aguditzaran cada vegada més i començarà a destruir les seves obres. No tindrà suport familiar, ja que la seva mare i la seva germana continuen sent hostils a la seva forma de vida i el seu germà Paul està lluny. El 3 de març de 1913 mor el seu pare i, el 10 de març, la internen al sanatori de Ville-Evrard[3] i al juliol a Montdevergues, manicomi del qual, a pesar de la seva recuperació i els seus lúcids i estripats precs al seu germà Paul, mai no sortirà. Tancada, passarà els últims 30 anys de la seva vida.

Obres[modifica | modifica el codi]

La major col·lecció d'obres de Camille Claudel està exposada de manera permanent i en una sala dedicada a ella exclusivament, al Museu Rodin.[4]

  • L'âge mûr (una versió en guix i altra en bronze)
  • La petite châtelaine (marbre)
  • Pensée (marbre)
  • Paul Claudel à trente-sept ans (bronze)
  • L'implorante (reducció, bronze)
  • Clotho (guix)
  • Les causeuses (versió en guix, versió en ònix, versió en bronze)
  • La valse (bronze)
  • Buste de Rodin (versió en guix, versió en bronze)
  • Vertumne et pomone (marbre)
  • La vague (ònix i bronze)
  • Profonde pensée (bronze)
  • Profonde pensée (marbre)
  • La jeune fille à la gerbe (bronze)
  • Sakountala (argila)
  • L'abandon (bronze)
  • La niobide blessée (bronze)
  • Jeune femme aux yeux clos (argile?)

Al Museu Albert-André, en Bagnols-sur-Cèze

  • L'implorante (bronze)

Al Musée Dubois-Boucher de Nogent-sur-Seine (Aube)

  • Persée et la Gorgone

Llegat[modifica | modifica el codi]

L'any 2013, es va estrenar una pel·lícula sobre la seva vida, Camille Claudel 1915, en què Juliette Binoche interpreta Claudel.[5][1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Cómo destruir a una persona a El País, 24/11/2013 (castellà)
  2. Carrano, Patrizia. Las escandalosas: Veinte mujeres que han hecho historia (en castellà). Siruela, 2008, p. 119. ISBN 8498411807. 
  3. Cassar, Jacques. Dossier Camille Claudel (en francès). Maisonneuve & Larose, 2003. ISBN 2706817046. 
  4. Rivière, Anne; Claudel, Camille; Gaudichon, Bruno; Ghanassia, Danielle. Camille Claudel: catalogue raisonné. 3a ed. (en francès). Adam Biro, 2001, p. 342-358. ISBN 287660325X. 
  5. Camille Claudel 1915 a Rogerebert.com, 16/10/2013 (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camille Claudel Modifica l'enllaç a Wikidata