Camillo Benso di Cavour

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Camillo Benso di Cavour
Camillo Benso di Cavour

Primer ministre italià
Març del 1861 – juny del 1861
President del Consell de Ministres
del Regne d'Itàlia
Precedit per Camillo Benso di Cavour
(primer ministre del Regne de Sardenya-Piemont)
Succeït per Bettino Ricasoli
Dades biogràfiques
Naixement Torí, 10 d'agost del 1810
Defunció Torí, 6 de juny del 1861
Nacionalitat italià
Partit Destra Storica (Dreta Històrica)
Professió Polític i periodista

Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.

« El primer bé d'un poble és la seva dignitat. »
— Cavour, Discursos parlamentaris, Florència, 1932-1973

Joventut[modifica | modifica el codi]

Aristòcrata piemontès d'idees liberals,[1] de jove va freqüentar el 5è curs de la Regia, i a l'hivern dels anys 1826-27 els cursos de la Scuola di Applicazione del Corpo Reale del Genio, escrivint una memòria amb títol Esposizione compita dell'origine, teoria, pratica, ed effetti del tiro di rimbalzo tanto su terra che sull'acqua, esdevenint així ufficiale del genio.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camillo Benso di Cavour Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Hi ha un cert debat sobre l'autenticitat del títol de comte de Cavour, i se'n solen fer dues interpretacions. La primera és que el títol de comte atribuït a Cavour sigui un títol de cortesia. El sistema del títol de cortesia, habitual a l'època al Piemont i basat en l'ús francès, atribuïa al segon fill, per mera cortesia, el títol immediatament inferior al del primogènit; al tercer fill, el títol immediatament inferior al del segon, etcètera. En principi només s'aplicava a les famílies nobles de rang més elevat, de duc en amunt, en les quals el primogènit rebia el títol de marquès; el segon fill, el de comte, etcètera, sempre per cortesia. Més endavant, amb Napoleó, l'ús es va estendre entre altres famílies nobles, de manera que el primogènit dels Benso feia servir el títol de marquès de Cavour i el segon fill —Camillo Benso—, el títol de cortesia de comte de Cavour. Camillo Benso no va ser mai cap de família, i per tant no va ser marquès. La segona interpretació és que el seu germà gran li hauria concedit un títol menor dels que posseïen els Benso, en concret el de comte d'Albugnano. Tenint en compte l'ús de cortesia que acabem d'esmentar, el títol «feble» lligat a Albugnano hauria caigut per deixar lloc al de comte de Cavour. Sigui com sigui, el debat sobre quin era l'autèntic títol de Camillo Benso es torna a encendre regularment entre els experts en heràldica.