Caminant damunt un mar de boira

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Caminant damunt un mar de boira
Caminant damunt un mar de boira
(en Der Wanderer über dem Nebelmeer: ''''')
Caspar David Friedrich, 1817
oli sobre llenç • Romanticisme germànic
98,5 × 75 cm
Kunsthalle Hamburg, Hamburg

Caminant damunt un mar de boira (en alemany, Der Wanderer über dem Nebelmeer) és un oli pintat el 1817 romàntic alemany Caspar David Friedrich. Actualment el llenç es conserva al Kunsthalle Hamburg d'Hamburg (Alemanya).

El sublim poder de la naturalesa fou un tema dominant en les pintures de Caspar David Friedrich (1774-1840). El paisatge de la seva Alemanya nadiua fou una font d'inspiració per l'artista, però la seva història personal també podria explicar la tensió que va saber blasmar.

Quan era un infant, patinava amb el seu germà sobre la superfície gelada del mar Bàltic quan el gel es trencà. Caspar relliscà dintre i el seu germà morí per salvar-lo. La depressió que sofrí l'artista d'adult el portà a intentar tallar-se el coll, sense èxit. La relació entre el trauma i la inspiració resta clara en l'afirmació de Friedrich:

« <L'artista no hauria pintar tant sols el que té davant, sinó també el que veu en el seu interior. I si no veu res, hauria de deixar de pintar el que té davant. »

Un mar embravit s'estavella enfront la solitària figura del Caminant damunt un mar de boira. Aquest quadre, que l'artista realitzà el mateix any de la seva boda, podria expressar la lluita personal que va sostindré per a dominar les seves emocions trobades i tranquil·litzar a la seva jove esposa.

Friedrich, que començà a pintar a l'oli a partir dels trenta anys, demostra haver posseït un profund coneixement del medi en els rics matisos del color fosc al que recorre per blasmar una imaginària punyent. Els esdeveniments tergiversaren el llegat de Friedrich quan Adolf Hitler decidí apropiar-se d'una de les seves pintures i emprar-la com a propaganda nazi. Malgrat tot, a pesar de l'anacrònica connexió, la bellesa mística i melangiosa dels seus paisatges ha perdurat fins als nostres dies.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]