Camp d'Argelers
_262.jpg)
El camp d'Argelers fou un camp de concentració emplaçat en una platja d'aquest municipi nordcatalà de l'Estat francès[1] organitzat a cuita corrents per mantenir controlats els milers de refugiats republicans espanyols i catalans que fugien d'Espanya preveient la imminent victòria del general Franco el 1939.
Taula de continguts |
Història[modifica]
El camp de refugiats d'Argelers fou obert el 3 de febrer de 1939 al nord de la platja d'Argelers (Rosselló). Destinat a les tropes de la Segona República Espanyola que arribaven al territori de l'estat francès durant l'evacuació de Catalunya els darrers mesos de la guerra civil espanyola. El camp va concentrar, en unes condicions molt dures –fred, fam, polls, sarna, prostitució–, els republicans espanyols que fugien d'una guerra perduda. 80.000 persones van arribar-hi en menys de 7 dies. El camp va ser construït per a 15 dies i va durar 2 anys. S'hi van construir 300 barraques i s'estima que hi van passar unes 465.000 persones.[2]
El gener de 1939 la ciutat de Barcelona va caure en mans franquistes i la victòria militar de la Guerra Civil queia definitivament de la banda dels militars feixistes colpistes. Mig milió de Republicans espanyols, per salvar la vida, van prendre el camí de l'exili cap a França. Aquest èxode s'anomenà La Retirada. El camp d'Argelers va ser el primer dels camps de concentració construïts al Rosselló. No s'havia previst res per a l'acolliment dels exiliats i al principi, només la sorra i la roba que portaven els abrigava. Poc després es van obrir altres camps com els del Voló, Sant Cebrià, El Barcarès, Bram i del Vernet.[3] Això permeté disminuir la pressió demogràfica del Camp d'Argelers traslladant part dels refugiats a Barcarès.[1]
Era una superfície sorrenca voltada de filat on foren construïts uns escassos barracons. S'hi van arribar a amuntegar fins a 65.000 refugiats en unes dures condicions a causa de la manca d'infraestructures del camp.[1] De fet els refugiats reberen el tracte de presoners de guerra.[1][4] El camp era vigilat per senegalesos (a partir del desembre del 1939, del 24è. regiment de tiradors senegalesos, de guarnició a Perpinyà) i espahís a cavall que es caracteritzaven per la seva duresa. Al camp d'Argelers les nenes i les noies joves portaven una espècie de xiulet fet amb canyes lligat al coll que feien servir en cas d'intentar ser violades pels seus guardians.
Homenatges[modifica]
El camp d'Argelers és un lloc de memòria important, el primer gran camp del camí de l'exili. Al 1999, en ocasió del 60è aniversari de la Retirada, Argelers va homenatjar aquest trist capítol de la història. Es va inaugurar un monòlit allà on hi havia el camp, i es va batejar una avinguda amb el nom d'"Avinguda de la Retirada del 1939".[5]
Inscripció al monòlit commemoratiu a la platja d'Argelers:
|
|
Traducció: "A la memòria dels 100.000 republicans espanyols, internats en el camp d'Argelers, després de la RETIRADA de febrer de 1939. La seva desgràcia: haver lluitat per defensar la Democràcia i la República contra el feixisme a Espanya de 1936 a 1939. Home lliure, recorda-te'n."
Vegeu també[modifica]
Enllaços Externs[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 57
- ↑ Inici del rodatge de Camp d'Argelers
- ↑ http://www.museuexili.cat/index.php?action=mostrar_contenido&id_seccion=74&idioma=ca
- ↑ http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0005025
- ↑ http://www.argeles-sur-mer.com/ca/arg-2100.php?ThemaID=6&CatID=109&ArtID=138
