Camp mòrfic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Camp mòrfic i ressonància mòrfica són termes encunyats per Rupert Sheldrake en el seu llibre A New Science of Life, publicat el 1981.[1][2] Sheldrake descriu el camp mòrfic com una mena de memòria en les coses que no és inherent a elles, sinó que està determinada per la repetició,[1] i que explicaria l'evolució simultània de la mateixa funció adaptativa en poblacions biològiques no contigües. La idea darrere de la ressonància mòrfica és que la memòria és inherent a la naturalesa, de manera que quan s'ha produït una certa forma o estructura moltes vegades, és més probable que aquesta forma o estructura es repeteixi de nou. Aquest procés no es faria a través de cap interacció convencional, sinó mitjançant un procés de "causació formativa".[3] Les afirmacions de Sheldrake sobre el camp mòrfic s'han qualificat de pseudociència.[4][5][6]

Fonamentació[modifica | modifica el codi]

Segons Sheldrake:[cal citació]

« Morfo ve de la paraula grega "morphe", que significa forma. Els camps mòrfics són camps de forma; camps, patrons o estructures d'ordre. Aquests camps organitzen no només els camps d'organismes vius sinó també de cristalls i molècules. Cada tipus de molècula, cada proteïna per exemple, té el seu propi camp mòrfic -un camp d'hemoglobina, un camp d'insulina, etc. De la mateixa manera, cada tipus de cristall, cada tipus d'organisme, cada tipus d'instint o patró de comportament té el seu camp mòrfic. Aquests camps són els que ordenen la naturalesa. Hi ha molts tipus de camps perquè hi ha molts tipus de coses i patrons a la naturalesa..." »
— Rupert Sheldrake

La comunitat científica es mostra molt crítica amb la hipòtesi de Sheldrake, que no és acceptada com una teoria científica al ser fàcilment falsificable amb la prova epistemològica de l'analogia (fonamentar una teoria amb fonament d'una altra a través de la semàntica; per exemple: demostrar que l'amor és energia, perque igual que el magnetisme, no es veuen, però es pot demostrar pels seus efectes).[cal citació]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «The Skeptic's Dictionary - morphic resonance» (en anglès). [Consulta: 1 d'octubre de 2014].
  2. Sheldrake 1981.
  3. Blackmore, Sue. «An idea with resonance» (en anglès). The Guardian, 4 de febrer de 2009 [Consulta: 1 d'octubre de 2014].
  4. Maddox, John. «A book for burning?» (PDF) (en anglès). Nature, 293, 5830, 1981, pàg. 245-246. DOI: 10.1038/293245b0.
  5. Shermer, Michael. «Rupert's Resonance» (en anglès). Scientific American, 24 d'octubre de 2005 [Consulta: 1 d'octubre de 2014].
  6. Rutherford, Adam. «A book for ignoring». The Guardian, 6 de febrer de 2009 [Consulta: 1 d'octubre de 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]