Campanus de Novara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Campanus de Novara
Fragment d’un manuscrit de 1260 dels Elements d’Euclides per Campanus de Novara
Fragment d’un manuscrit de 1260 dels Elements d’Euclides per Campanus de Novara
Naixement Vers 1220
probablement Novara, Piemont (Itàlia)
Mort 13 de setembre de 1296 (als 76 anys)
Viterbo, Laci (Itàlia)
Camp Matemàtiques, Astronomia
Treball(s) Traducció dels Elements d’Euclides
Premis importants Un cràter de la Lluna porta el seu nom.

Campanus de Novara va ser un matemàtic i astrònom del segle XIII, conegut per la seva redacció llatina dels Elements d’Euclides.

Vida[modifica | modifica el codi]

Tenim escassa informació sobre la vida de Campanus: només les inferències que podem fer a través de les seves obres i unes poques referències dels seus contemporanis. Ell es refereix a si mateix com Campanus Nouariensis d'on podem inferir que era nascut a Novara. Els seus contemporanis es refereixen a ell com Magister Campanus el que podria donar a entendre que era professor d'alguna Universitat, però no n’existeixen proves.

Va ser capellà dels papes Urbà IV (1261-1264), Adrià V (1276), Nicolau IV (1288-1292) i Bonifaci VIII (1294-1303) que li van concedir diversos beneficis: una canongia a Toledo i una altra a París, un rectorat a Arlès, un altre rectorat a Felmersahm (Bedfordshire). Això no vol dir que estigués mai en aquestes localitats: probablement no es va bellugar mai d'Itàlia.

És probable que els seus últims anys visqués al convent del pares agustins de Viterbo. Coneixem la data de la seva mort per una carta, datada el 17 de setembre de 1296, al papa Bonifaci VIII, en que es refereix la recent mort de Campanus.[1]

Principals Obres[modifica | modifica el codi]

La datació de les seves obres només és possible per les referències i/o dedicatòries que contenen i, per tant, sempre són aproximades.

Els Elements d'Euclides[modifica | modifica el codi]

En els segles XI i XII s'havien fet diverses traduccions de l'àrab dels Elements d’Euclides (Adelard de Bath, Hermann de Caríntia i Gerard de Cremona). Campanus, a partir segurament d'una traducció d'Adelard de Bath, en va fer una nova redacció que per la seva claredat expositiva es va convertir en el text més popular i més influent en els segles XIII i XIV.[2] i que només va ser substituïda en el segle XVI per les noves traduccions fetes directament d'originals grecs.[3] Aquesta obra va ser el primer text de matemàtiques que es va portar a la recent inventada impremta l'any 1482 a Venècia.

L'obra és una reelaboració d'anteriors traduccions, amb nombroses addicions, de les que algunes es poden trobar en altres texts, mentre que d'altres semblen obra del propi Campanus.

Per la seva dedicatòria a Jacques Pantaleon, patriarca de Jerusalem (futur papa Urbà IV), l'obra va ser escrita entre 1255 i 1261.

Altres texts matemàtics[modifica | modifica el codi]

A part de la influent edició dels Elements, es poden atribuir a Campanus altres texts matemàtics amb diferents graus de certesa:

  • De proportione et proportionabilitate
  • De figura sectore

Obres astronòmiques[modifica | modifica el codi]

A part del seu treball sobre l'obra d'Euclides, Campanus també va ser un reputat astrònom, autor de cinc llibres d'astronomia i d'unes taules planetàries.[4]

L'obra astronòmica més important és el seu Theorica Planetarum[5] composta durant el papat d'Urbà IV, és a dir entre 1261 i 1264. En aquesta obra hi ha la primera descripció llatina coneguda del equatori, instrument que ja havia estat descrit pels astrònoms andalusins Ibn al-Samh i Azarquiel. El llibre és una descripció de l'estructura i les dimensions de l'univers d'acord a les teories ptolemàiques i en el que també es nota la influència d'Al-Farghaní. Es tracta d'una obra altament tècnica i la seva influència es va cenyir als astrònoms.

Una obra seva més popular va ser el Tractatus de sphera, una descripció de l'univers en un llenguatge intel·ligible que no requereix grans coneixements trigonomètrics.

Campanus també va escriure unes taules astronòmiques, basant-se en les Taules de Toledo d'Azarquiel i adaptades al meridià de Novara i al calendari julià.

Finalment cal citar el seu Computus maior, una de les innumerables obres que es van escriure a l'Edat Mitjana amb el propòsit d'establir el càlcul de les dates de a Quaresma.

Campanus també va adquirir una notable fama com astròleg.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Benjamin, pàgina 9.
  2. Grant, pàgina 136.
  3. Glick, pàgina 113.
  4. Glick, pàgina 112
  5. Veure edició crítica per Benjamin i Toomer.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campanus de Novara Modifica l'enllaç a Wikidata