Campanya d'Atlanta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Campanya d'Atlanta
Front oriental de la Guerra Civil dels Estats Units
Guerra Civil dels Estats Units
General William T. Sherman en les trinxeres d'Atlanta
General William T. Sherman en les trinxeres d'Atlanta
Data 7 de maig de 1864 - 2 de setembre de 1864
Localitat Àrea nord d'Atlanta, Geòrgia
Resultat victòria de la Unió
Campanya d'Atlanta (USA)
Campanya d'Atlanta
Campanya d'Atlanta
Batalla d'Antietam
Coord.: 33° 45′ 18″ N, 84° 23′ 24″ O / 33.75500°N,84.39000°O / 33.75500; -84.39000
Bàndols
Estats Units 34 Estats Units d'Amèrica Estats Confederats d'Amèrica 1861d Estats Confederats d'Amèrica
Comandants en cap
Estats Units 34 William T. Sherman Estats Confederats d'Amèrica 1861d Joseph E. Johnston
Forces
Divisió militar del Mississippi
* exèrcit del Cumberland
* exèrcit d'Ohio
* exèrcit de Tennessee
Total 112.000 soldats[1]
Exèrcit de Tennessee
Total 50.000 soldats[2]
Baixes
31.687 (4.423 morts, 22.822 ferits, 4.442 desapareguts/capturats)[3] 34.979 (3.044 morts, 18.952 ferits, 12.983 desapareguts/capturats)[3]

La campanya d'Atlanta van ser una sèrie de batalles en el teatre occidental de la Guerra Civil dels Estats Units esdevingudes a Geòrgia i, més concretament, en l'àrea al voltant d'Atlanta durant l'estiu de 1864, amb el resultat final de la caiguda final d'Atlanta i l'acceleració del final de la guerra civil americana. La ciutat va ser incendiada durant la campanya i en l'actualitat només es conserva un carrer de l'època. La resta és de l'era actual.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La campanya d'Atlanta venia a continuació de la victòria de la Unió a la Batalla de Chattanooga, al novembre de 1863. Chattanooga era coneguda com a l'"Entrada al Sud", i la seva captura obriria aquella porta. Després que Ulysses S. Grant fou promogut a general en cap de tots els Exèrcits de la Unió, va deixar el seu lloctinent favorit, en William T. Sherman, a càrrec dels Exèrcits de l'Oest. L'estratègia de Grant era aplicar pressió contra els Estats Confederats d'Amèrica, en diverses ofensives coordinades. Mentre ell,George G. Meade, Benjamin Franklin Butler, Franz Sigel, George Crook, i William W. Averell avançaven a Virgínia contra Robert E. Lee, Nathaniel Banks provaria de capturar Mobile, Alabama. A Sherman li fou assignada la missió de derrotar l'Exèrcit de Johnston, capturar Atlanta i colpejar a través de Geòrgia el cor mateix de la Confederació.

Contendents[modifica | modifica el codi]

Exèrcit de la Unió[modifica | modifica el codi]

Al principi de la campanya, les forces de Sherman, o sigui la Divisió Militar del Mississippi eren formades per tres exèrcits: l'Exèrcit de Tennessee, dirigit pel major general James B. McPherson (l'exèrcit que comandava Shermant a les ordres de Grant), l'Exèrcit d'Ohio, comandada pel major general John M. Schofield, i l'Exèrcit de Cumberland, encapçalat pel major general George H. Thomas. Quan McPherson fou mort durant la Batalla d'Atlanta, el seu lloc va ser ocupat pel major general Oliver O. Howard. Les forces de la Unió sumaven uns 112.000 homes.

Exèrcit de la Confederació[modifica | modifica el codi]

El contendent de les tropes de Sherman era l'Exèrcit Confederat de Tenessee, que hauria d'haver estat comandat pel general Joseph Eggleston Johnston. Però aquest fou rellevat a mitja campanya pel general John Bell Hood. Les forces dels confederats voltaven els 50.000 homes.

Johnston era un general conservador, amb reputació de retirar el seu exèrcit abans no es produís un contacte seriós. Aquesta fou, certament, la seva pauta en la Campanya de la Península, el 1862. Però a Geòrgia es va haver d'enfrontar a una confrontació més agressiva amb Sherman. L'exèrcit de Johnston prengué repetidament, en la campanya, posicions defensives fortament arrelades. Sherman, prudentment, evitava atacs suïcides frontals contra moltes d'aquestes posicions i, en lloc d'això, maniobraba en marxes pels flancs, al voltant de les defenses, tot avançant des de Chattanooga vers Atlanta. Quan Sherman flanquejava les línies defensives (la qual cosa succeïa gairebé sempre pel flanc esquerre de Johnston), aquest es retirava a una altra posició preparada. Ambdós exèrcits tragueren profit del ferrocarril i de les línies de subministrament, amb Johnston escurçant les seves línies a mesura que s'apropava a Atlanta, i Sherman allargant les pròpies.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campanya d'Atlanta Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. McKay, John E. Atlanta Campaign (en anglès). W. W. Norton & Company, 2000, p.129 (Encyclopedia of the American Civil War: A Political, Social, and Military History). ISBN 0-393-04758-X. 
  2. Eicher, David J. The Longest Night: A Military History of the Civil War (en anglès). Simon & Schuster, 2001, p.696. ISBN 0-684-84944-5. 
  3. 3,0 3,1 Hannings, Bud. Every day of the Civil War: a chronological encyclopedia (en anglès). McFarland, 2010, p.468. ISBN 0786444649.