Campanya del nord d'Àfrica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Campanya del Nord d'Àfrica
Teatre de la Mediterrània
Tanc Crusader Aliat passa pel costat d'un Pzkw Mk IV en flames
Tanc Crusader Aliat passa pel costat d'un Pzkw Mk IV en flames
Data 10 de juny de 194016 de maig de 1943
Localitat Líbia, Egipte, Algèria, Tunísia, Marroc
Resultat Victòria Aliada
Bàndols
Regne Unit Regne Unit
Raj Britànic Imperi Indi
Canadà Canadà
Austràlia Austràlia
Unió Sud-africana Sudàfrica
França Lliure França Lliure
Nova Zelanda Nova Zelanda
Estats Units d'Amèrica Estats Units
Polònia Polònia
Itàlia Itàlia
Alemanya nazi Alemanya Nazi
Comandants en cap
Regne Unit Bernard Montgomery
Estats Units d'Amèrica George Patton
Regne Unit Claude Auchinleck
Regne Unit Harold Alexander
Polònia Władysław Anders
Alemanya nazi Erwin Rommel
Alemanya nazi Hans-Jürgen von Arnim
Itàlia Rodolfo Graziani
Baixes
Estats Units: 2.715 morts, 8.978 ferits' & 6.528 desapareguts
Regne Unit: 10.227 morts, 71.000 ferits & 25,.32 desapareguts
Alemanya:12.808 morts
90.052 desapareguts
116.600 ferits
Total Eix: 950.000
Seqüència cronològica de les batalles de la
Teatre de la Mediterrània
Batalla anterior Batalla posterior
Campanya d'Itàlia

Durant la Segona Guerra Mundial, la Campanya del Nord d'Àfrica, també coneguda com la Guerra del Desert, que tingué lloc al desert del nord d'Àfrica entre el 10 de juny de 1940 i fins al 16 de maig de 1943. Va incloure campanyes a Líbia i Egipte (Campanya del Desert Occidental), Marroc i Algèria (l'Operació Torxa) i Tunísia (Campanya de Tunísia).

La campanya va enfrontar els Aliats i a les Potències de l'Eix. L'esforç de guerra aliat va ser dominat sobretot per la Commonwealth britànica i pels exiliats de l'Europa ocupada, fins a l'entrada en la guerra dels Estats Units al desembre de 1941, entrada que es faria efectiva al nord d'Àfrica l'11 de maig de 1943.

La lluita s'inicià amb la captura de Fort Capuzzo (Líbia) per les forces britàniques als italians al juny de 1940. Els italians van respondre amb una ofensiva, a la que la seguí una contraofensiva de la Commonwealth. Davant les grans pèrdues que patien els italians, Alemanya envià a l'Afrika Korps, comandat pel general Erwin Rommel. Després d'una sèrie de batalles de tiba i arronsa pel control de Líbia i Egipte, les forces britàniques, comandades pel General Bernard Montgomery van fer retrocedir a l'Eix fins a Tunísia. Després dels desembarcaments a l'Àfrica nord-occidental de l'Operació Torxa a finals de 1942 sota el comandament del General americà Dwight Eisenhower, i després de diverses batalles contra les forces de la França de Vichy (que posteriorment s'uniria als Aliats), les forces de la Commonwealth i les americanes van realitzar un moviment de pinça contra les forces de l'Eix al nord de Tunísia, fent que es rendíssin.

Al fer que l'Eix hagués de lluitar en un segon front al Nord d'Àfrica, els Aliats occidentals van poder alleugerir d'alguna manera a la Unió Soviètica en la seva lluita contra els alemanys. La informació subministrada per l'operació de desxifrat Ultra va ser una gran contribució a l'èxit aliat al nord d'Àfrica.

Durant la Segona Guerra Mundial, la campanya del Nord d'Àfrica, també coneguda com la guerra del desert, es va desenvolupar entre el 13 de setembre de 1940 fins al 13 de maig de 1943. Els Estats Units van començar la tramesa de materials el 11 de maig de 1942. Fent lluitar les tropes de l'eix en el front africà, els aliats occidentals van donar alè a la Unió Soviètica que lluitava en el front oriental.

1940: Invasió i retirada italiana d'Egipte[modifica | modifica el codi]

El 13 de setembre de 1940, forces italianes van envair Egipte des de les seves bases a Líbia. En aquella època, Egipte era colònia britànica i Líbia colònia italiana. Els italians van ocupar una petita regió a l'oest del país i van establir posicions defensives a Sidi Barrani. El 9 de desembre, els britànics van contraatacar llançant l'Operació Compass que va fer retrocedir als italians fins a El Agheila (Líbia). Durant l'operació, es van capturar un gran nombre de presoners italians.

1941: L'Afrika Korps conquereix Líbia[modifica | modifica el codi]

La derrota de l'exèrcit italià va forçar Hitler a enviar reforços al nord d'Àfrica per tal d'evitar un col·lapse total dels italians. Durant el mes de febrer de 1941, les primeres unitats del que més endavant seria conegut com a Afrika Korps, sota el comandament del general Erwin Rommel, van arribar a Líbia. Inicialment, Rommel només tenia ordres de mantenir la posició contra possibles atacs aliats, però veient que trobava poca resistència va començar una ofensiva improvisada que va fer retirar als britànics fins a la frontera amb Egipte. Després de diversos contraatacs fallits, el 18 de novembre de 1941 els britànics van llançar l'Operació Crusader que va resultar ser tot un èxit i, abans d'acabar l'any, es va recapturar tot el territori perdut durant la primavera passada fins a El Agheila.

1942: Gazala i El Alamein[modifica | modifica el codi]

Operació torxa

Després d'haver-se hagut de retirar com a conseqüència de l'Operació Crusader, semblava que l'Afrika Korps havia quedat definitivament derrotat, però els conflictes que estaven tenint lloc al Pròxim Orient havien obligat als britànics a retirar tropes del nord d'Àfrica, mentrestant, les forces de l'Eix havien rebut nous subministres des de Trípoli. Rommel es va adonar de seguida del canvi de situació i el 21 de gener de 1942 va llançar la seva segona ofensiva. Els alemanys van fer retrocedir als aliats fins a Gazala, on l'avanç va ser temporalment aturat, però després de la Batalla de Gazala, que els alemanys van guanyar, van continuar avançant cap a Egipte, atravessant la frontera fins a ser aturats, definitivament, a la Batalla d'Alam Halfa (1 - 27 de juliol). A pesar d'haver pogut parar l'avanç alemany, els aliats es van veure a prop del desastre i van començar a enviar tropes, tancs i tota mena de subministres. També es va designar un nou comandant del 8è exèrcit britànic, el general Bernard Montgomery. L'Operació Torxa significa la conquesta d'Algèria i Marroc. Arribat l'octubre, la superioritat numèrica aliada ja era aixafant. Entre el 23 d'octubre i el 4 de novembre de 1942 va tenir lloc la Batalla d'El Alamein que va tenir com a resultat una completa i decisiva victòria aliada. El poc que quedava de l'Afrika Korps va haver de fugir cap a Líbia, perseguit de prop pels aliats.

1943: Retirada de l'Eix del Nord d'Àfrica[modifica | modifica el codi]

Columna de vehicles de l'Afrika Korps desplaçant-se pel desert, 1942.

A principis de 1943, de forma una mica inesperada, quan els alemanys van atacar les encara inexpertes forces americanes que s'havien endinsat a Tunísia, van aconseguir algunes petites victòries que els van encoratjar a realitzar atacs més importants com el de la Batalla del Pas de Kasserine (19 - 25 de febrer de 1943). Però finalment, la superioritat numèrica, de recursos i de subministres dels aliats es va acabar imposant i, el 13 de maig de 1943, les últimes forces de l'Eix a Tunísia (250.000 soldats alemanys e italians) van acabar rendint-se als aliats. Així van acabar gairebé 3 anys de guerra a l'Àfrica.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campanya del nord d'Àfrica