Campanyes dels jurchens contra la dinastia Song

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Campanyes dels jurchens contra la dinastia Song
Dinastia Song (taronja) i dinastia Jin (blau)
Dinastia Song (taronja) i dinastia Jin (blau)
Data Novembre de 1125 – segle XIII
Localitat Nord de la Xina
Bàndols
Dinastia Jin Dinastia Song

Les campanyes dels jurchens contra la dinastia Song foren una sèrie de guerres a la Xina durant el segle XII que culminaren amb la conquesta del nord de la Xina per part dels jurchens. Els jurchens i la dinastia Song foren aliats davant de la dinastia Liao, comandada pels khitans. Liao fou derrotat i els jurchens declararen la formació de la Dinastia Jin. Els Jin i els Song estigueren involucrats en deliberacions sobre el control dels territoris dominats prèviament pels khitans. Després d'una sèrie d'intents de negociació fallits, els Jin declararen la guerra contra els Song el novembre de 1125. Els jurchens enviaren dos exèrcits, un cap a Taiyuan i un altre cap a Kaifeng, la capital Song.

El general Song estacionat a Taiyuan, sorprès per les notícies d'una invasió, es retirà de la ciutat. Taiyuan fou assetjada i, més tard, capturada. L'emperador Huizong dels Song abdicà i es retirà cap al sud al mateix temps que el segon exèrcit dels jurchens s'aproximava a la capital. El nou emperador, Qinzong, fou entronitzat. Els jurchens començaren un setge a Kaifeng el1126, però Quinzong negocià la seva retirada de la capital després que accedís a pagar una gran indemnització anual. Tanmateix, Qinzong incomplí la seva promesa i ordenà a les forces dels Song que defensessin les prefectures en comptes de fortificar la capital. Els Jin continuaren la seva guerra contra els Song i, de nou, assetjaren Kaifeng el 1127. L'emperador xinès fou capturat en un esdeveniment conegut com l'incident de Jingkang, la capital fou saquejada i els Song perderen el nord de la Xina davant la dinastia Jin.[1] Les restes dels Song es retiraren cap al sud de la Xina, on s'establiren a Nanjing, la seva primera capital temporal, abans de moure's finalment cap a Hangzou. La retirada dels Song marcà la fi de l'era del Song del nord i el començament del Song del sud.

Els jurchens intentaren conquerir el sud de la Xina, però toparen amb una insurgència dels Song al nord i una contraofensiva del general song Yue Fei. Yue aconseguí guanys territorials davant dels Jin però es retirà sota les ordres de l'emperador del Song del sud, que donava suport a una resolució pacífica del conflicte. Una campanya contra els Song per part del quart emperador Jin, l'emperador Hailing, acabà amb l'assassinat del mateix a mans dels seus oficials. Una invasió dels Jin motivada pel revanchisme dels Song també resultà infructuosa.

Les batalles entre els Song i els Jin contemplaren la introducció de diverses armes de pólvora. En el setge de De'an es té registrada la primera aparició de la llança de foc, predecessora primerenca de l'arma de foc. Les tribus jurchens eren la minoria que governava un imperi habitat de manera predominant per individus de l'antic Song del nord. Els emigrants jurchens s'assentaren en els territoris conquerits i assimilaren la seva cultura. El govern Jin instituí una burocràcia imperial centralitzada modelada a partir de dinasties xineses anteriors, basant la seva legitimitat en la filosofia confuciana. Les invasions mongols del segle XIII acabaren amb les dues dinasties.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Franke 1994, p. 229.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Beckwith, Christopher I. Empires of the Silk Road: A History of Central Eurasia from the Bronze Age to the Present. Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-13589-2. 
  • Chase, Kenneth Warren. Firearms: A Global History to 1700. Cambridge University Press, 2003. ISBN 978-0-521-82274-9. 
  • Coblin, Weldon South. «Migration History and Dialect Development in the Lower Yangtze Watershed». Bulletin of the School of Oriental and African Studies, 65, 3, 2002, pàg. 529–543.
  • Ebrey, Patricia Buckley. The Cambridge Illustrated History of China. Cambridge University Press, 2010. ISBN 978-0-521-12433-1. 
  • Franke, Herbert. Denis C. Twitchett. The Cambridge History of China: Volume 6, Alien Regimes and Border States, 710–1368. Cambridge University Press, 1994. ISBN 978-0-521-24331-5. 
  • Gernet, Jacques. Daily Life in China, on the Eve of the Mongol Invasion, 1250-1276. Stanford University Press, 1962. ISBN 978-0-8047-0720-6. 
  • Holcombe, Charles. A History of East Asia: From the Origins of Civilization to the Twenty-First Century. Cambridge University Press, 2011. ISBN 978-0-521-51595-5. 
  • Hucker, Charles O. China's Imperial Past: An Introduction to Chinese History and Culture. Stanford University Press, 1975. ISBN 978-0-8047-2353-4. 
  • Hymes, Robert. John Stewart Bowman. Columbia Chronologies of Asian History and Culture. Columbia University Press, 2000. ISBN 978-0-231-11004-4. 
  • Lorge, Peter. War, Politics and Society in Early Modern China, 900–1795. Routledge, 2005. ISBN 978-0-203-96929-8. 
  • Mote, Frederick W. Imperial China: 900–1800. Harvard University Press, 2003. ISBN 978-0-674-01212-7. 
  • Needham, Joseph. Charles Le Blanc. Chinese Ideas about Nature and Society: Studies. Hong Kong University Press, 1987. ISBN 978-962-209-188-7. 
  • Partington, J. R.. A History of Greek Fire and Gunpowder. Johns Hopkins University Press, 1960. ISBN 978-0-8018-5954-0. 
  • Ropp, Paul S. China in World History. Oxford University Press, 2010. ISBN 978-0-19-979876-6. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]