Campilobàcter

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Campilobàcters
Imatge de microscopi electrònic de rastreig de C. fetus
Imatge de microscopi electrònic de rastreig de C. fetus
Classificació científica
Regne: Eubacteria
Fílum: Proteobacteria
Classe: Epsilon Proteobacteria
Ordre: Campylobacterales
Família: Campylobacteraceae
Gènere: Campylobacter
Sebald i Véron 1963
Espècies

Els campilobàcters (Campylobacter) són un gènere d'eubacteris gramnegatius. Presenten motilitat, amb flagels unipolars o bipolars, tenen aspecte de barra més o menys corbada i són oxidasa-positives. Com a mínim una dotzena d'espècies d'aquest gènere estan associades a malalties humanes, especialment C. jejuni i C. coli. C. fetus provoca avortaments espontanis en vaques i ovelles i és també un patogen oprtunista en humans. Actualment ja s'han seqüenciat els genomes de diverses espècies de campilobàcters.

Efectes sobre la salut humana[modifica | modifica el codi]

Campylobacter spp. es poden transmetre a l'home a través del contacte directe amb els animals o les canals infectats o indirectament a través dels aliments i de l'aigua contaminats.

La infecció amb alguna espècie de campilobàcters és una de les causes més habituals de gastroenteritis bacteriana en humans. En els 2-5 dies posteriors a la infecció els individus desenvolupen diarrea, dolor abdominal i febre i, en general, la malaltia pot durar uns 7-10 dies. A vegades la infecció pot ser mortal i alguns individus (menys d'1 cada 1.000 casos) desenvolupen la síndrome de Guillain-Barré, en la qual els nervis que uneixen la medul·la espinal i el cervell a la resta del cos queden danyats, a vegades de forma permanent.

El 2008 la campilobacteriosi va ser la zoonosi més comuna a Europa, amb 190.566 casos notificats (un 5% menys que en 2007). Tot i això, aquesta xifra pot representar entre un 1 a un 10% dels casos clínics reals, ja que la majoria d'ells són esporàdics i no en brots alimentaris.

Compilobacter en aliments[modifica | modifica el codi]

Diversos estudis de modelització microbiològica assenyalen que les mateixes varietats aïllades en el 50- 80% de les campilobacteriosis humanes es van trobar en les granges de pollastres. El consum d'aquesta carn poc cuinada és el principal factor identificat en els brots, però en l'àmbit domèstic també destaca la transmissió per altres aliments a causa d'una contaminació encreuada.

El 2008 l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va dur a terme un estudi en escorxadors sobre la prevalença d'aquest patogen en els pollastres de tota Europa. De mitjana, es va trobar Campylobacter ssp. en el 71% dels budells dels pollastres i en el 76% de les canals, cosa que indica que s'hi produeix una contaminació durant la preparació de la canal. La prevalença varia enormement d'un estat a l'altre, d'un 2% a un 100% de prevalença en pollastre i d'un 5% a un 100% en canal. En dos terços de les mostres de budell i de canals es va aïllar Campylobacter jejuni i en un terç Campylobacter coli. A penes s'hi van aïllar altres espècies.

Les quantitats que es van trobar a les canals van variar molt d'un país a l'altre. En general, com més prevalença, més quantitat. De mitjana, gairebé la meitat de les canals contenien menys de 10 UFC/g; un 12% de les canals entre 10 y 99 UFC/g; un 19% entre 100 i 999 UFC/g; un 16% entre 1.000 i 10.000 UFC/g y un 6% contenien concentracions superiors a 10.000. S'ha de tenir en compte que una dosi infectiva petita és capaç de causar la malaltia.

Altres fonts alimentàries són la llet crua i els productes lactis a base de llet crua, vísceres i carn de porc i de vedell.

Prevenció a la cuina[modifica | modifica el codi]

Com a mesura de prevenció es recomana seguir les quatre normes d'higiene per garantir la seguretat dels aliments que es preparen en les cuines domèstiques o de restauració:

  1. Netejar mans, estris i superfícies sovint, sobretot després de tocar la carn crua.
  2. Separar sempre els aliments crus dels cuinats, tant en la cuina com a la nevera.
  3. Coure suficientment la carn, especialment la de pollastre.
  4. Refredar tan bon punt sigui possible els aliments, fins i tot els preparats.