Campionat d'Europa de trial 1973
| Tipus | TrialGP  |
|---|---|
| Organitzador | FIM |
| Localització i Dates | |
| Interval de temps | 17 febrer 1973 – 30 setembre 1973 |
| Número d'edició | 6 (1973) |
| Competició | |
| Primer lloc | Martin Lampkin↔Bultaco. 87 total punts. |
La temporada de 1973 del Campionat d'Europa de trial fou la 6a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 10 proves puntuables, celebrades entre el 17 de febrer i el 30 de setembre.
Després d'anys d'èxits amb OSSA, Mick Andrews canviava a Yamaha en rebre una important oferta econòmica de la marca japonesa. Passats uns inicis de temporada decebedors, l'anglès aconseguí que el prototipus que desenvolupava esdevingués competitiu i assolí el subcampionat d'aquell any.
Classificació final[modifica]
| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 |  Martin Lampkin |
Bultaco | 87 |
| 2 | Mick Andrews |
Yamaha | 70 |
| 3 | Malcolm Rathmell |
Bultaco | 58 |
| 4 | Rob Edwards |
Montesa | 56 |
| 5 |  Benny Sellman |
Montesa | 55 |
| 6 | Rob Shepherd |
Montesa | 39 |
| 7 |  Yrjö Vesterinen |
Bultaco | 39 |
| 8 | Thore Evertsson |
OSSA | 33 |
| 9 |  Charles Coutard |
Bultaco | 27 |
| 10 | Gordon Farley |
Montesa | 26 |
Referències[modifica]
- «FIM Trial European Championship. 1973» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 13 de juny 2013. [Consulta: 20 febrer 2011].
Edicions del Campionat del Món de trial | |
|---|---|
| Challenge Henry Groutards | |
| Campionat d'Europa | |
| Campionat del Món | 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 |
