Campionat d'Europa d'escacs individual

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista de la sala del torneig masculí, a Zegrze 2005.

El Campionat d'Europa d'escacs individual és un torneig d'escacs organitzat per l'European Chess Union. Va ser establert el 2000 i des d'aleshores s'ha celebrat anualment. A banda de determinar el campió d'Europa, un altre objectiu d'aquest torneig és el de classificar un nombre de jugadors per al Campionat del món organitzat per la FIDE.

Història[modifica | modifica el codi]

Un torneig que pretenia ser el primer Campionat d'Europa (Europameisterschaft) es va celebrar a Munic, entre el 14 i el 26 setembre de 1942, organitzat per Ehrhardt Post, el màxim dirigent de la Grossdeutscher Schachbund, organització d'escacs nazi. Però atès que els jugadors dels enemics d'Alemanya (la Unió Soviètica, la Gran Bretanya i Polònia) no van poder participar (a causa de la Segona Guerra Mundial), i que els jugadors d'origen jueu tenien prohibida la participació (a causa de la política nazi), aquest torneig va ser simplement una manifestació de la propaganda nazi i mai va rebre cap tipus de reconeixement oficial com a campionat d'Europa. Reuben Fine comentà a Chess Marches On (1945), pàgina 136: "Alekhine ha participat en una sèrie d'espectacles europeus, entre ells un auto-anomenat "Campionat d'Europa" .... els seus rivals eren, com a màxim, de segona fila". Es tracta d'una opinió curiosa, perquè en realitat Alekhine (Campió del Món), Keres (pretendent al títol), Bogoljubow (ex candidat al Campionat del Món), Stoltz (guanyador, per davant d'Alekhine, a Munic 1941), i Junge (co-guanyador, amb Alekhine, a Praga 1942) van fer de Munic 1942 el torneig objectivament més fort del món aquell any. Els següents torneigs més forts van ser el de Salzburg de 1942, el Campionat dels Estats Units a Nova York 1942, Mar del Plata 1942, Praga (Memorial Duras) 1942, i el Campionat de Moscou de 1942.[1]

El quadre del torneig de Munic 1942 fou el següent:[2][3][4]

Munic 1942, Europameisterschaft
# Jugador 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Total
1 Alexander Alekhine (França França)   1 ½ ½ 1 1 1 0 1 ½ 1 1
2 Paul Keres (Estònia Estònia) 0   1 ½ 0 1 ½ 1 ½ 1 1 1
3 Jan Foltys (Bohèmia i Moràvia Bohèmia i Moràvia) ½ 0   1 ½ 1 0 ½ 1 1 ½ 1 7
4 Efim Bogoljubow (Alemanya nazi Alemanya Nazi) ½ ½ 0   1 0 1 1 ½ 1 ½ 1 7
5 Kurt Richter (Alemanya nazi Alemanya Nazi) 0 1 ½ 0   ½ ½ 1 ½ 1 1 1 7
6 Gedeon Barcza (Hongria Hongria) 0 0 0 1 ½   ½ 0 1 ½ 1 1
7 Klaus Junge (Alemanya nazi Alemanya Nazi) 0 ½ 1 0 ½ ½   1 ½ 0 0 1 5
8 Ludwig Rellstab (Alemanya nazi Alemanya Nazi) 1 0 ½ 0 0 1 0   0 ½ 1 ½
9 Gösta Stoltz (Suècia Suècia) 0 ½ 0 ½ ½ 0 ½ 1   0 0 1 4
10 Ivan Vladimir Rohaček (Eslovàquia Eslovàquia) ½ 0 0 0 0 ½ 1 ½ 1   ½ 0 4
11 Mario Napolitano (Itàlia Regne d'Itàlia) 0 0 ½ ½ 0 0 1 0 1 ½   0
12 Braslav Rabar (Estat Independent de Croàcia Croàcia Nazi) 0 0 0 0 0 0 0 ½ 0 1 1  


Wertungsturnier – Torneig de classificació
# Jugador 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Total
1 Gösta Danielsson (Suècia Suècia)   ½ 0 ½ 1 1 ½ 1 1 1 ½ 1 8
2 József Szily (Hongria Hongria) ½   ½ ½ ½ ½ 1 0 1 1 ½ 1 7
3-5 Hans Müller (Alemanya nazi Alemanya Nazi) 1 ½   ½ ½ 1 ½ 0 ½ ½ ½ 1 6.5
3-5 Géza Füster (Hongria Hongria) ½ ½ ½   1 0 0 ½ 1 ½ 1 1 6.5
3-5 Federico Norcia (Itàlia Regne d'Itàlia) 0 ½ ½ 0   1 ½ ½ ½ 1 1 1 6.5
6 Vincenzo Nestler (Itàlia Regne d'Itàlia) 0 ½ 0 1 0   0 1 1 ½ 1 1 6
7-8 Alexander Tsvetkov (Bulgària Bulgària) ½ 0 ½ 1 ½ 1   ½ 0 ½ 1 0 5.5
7-8 Sergiu Samarian (Romania Romania) 0 1 1 ½ ½ 0 ½   0 1 0 1 5.5
9 Mladen Šubarić (Estat Independent de Croàcia Estat independent de Croàcia) 0 0 ½ 0 ½ 0 1 1   0 1 1 5
10 Carl Ahues (Alemanya nazi Alemanya Nazi) 0 0 ½ ½ 0 ½ ½ 0 1   ½ 1 4.5
11 Charles Roele (Països Baixos Països Baixos) ½ ½ ½ 0 0 0 0 1 0 ½   1 4
12 Olof Kinnmark (Suècia Suècia) 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0   1

S'han escrit dos llibres sobre aquest esdeveniment: Europa-Schach-Rundschau: Band 1 Europameisterschaft Munchen 1942 d'Alfred Brinckmann (probablement publicat el 1943), i A müncheni sakkmesterverseny Európa bajnokságáért 1942 (Kecskemét 1942) de Gedeon Barcza. Les partides del segon grup (Wertungsturnier - Torneig de Qualificació) van ser publicades en un petit llibre d'Erich Friebel, publicat (a Viena?) El 1990.[5]

Organització del torneig contemporani[modifica | modifica el codi]

El torneig s'organitza per separat per a homes i dones, per sistema suís, amb un nombre variable de rondes. L'única excepció va ser el primer torneig del femení del 2000, que es va celebrar per sistema eliminatori. Igualment com en totes les competicions d'escacs, el torneig "masculí" és en realitat obert a qualsevol participant femenina que ho desitgi, mentre que el "femení" és exclusiu per a dones. El 2002, na Judit Polgár va participar a la competició masculina, i va estar a punt de guanyar medalla de bronze en la competició masculina (va perdre finalment un play-off contra en Zurab Azmaiparashvili).

Llevat de la primera edició el 2000, on en cas d'empat, es desempatava per Buchholz, en la resta d'edicions el desempat es produeix mitjançant un play-off de partides ràpides, que determina els guanyadors de medalles, així com les places que classifiquen per al següent campionat del món.

Controvèrsia[modifica | modifica el codi]

Una sèrie de problemes recurrents han estat espatllant l'esdeveniment des del començament:

  • En la majoria de les seus, els participants i els seus acompanyants han estat sovint obligats a acomodar-se a l'hotel "oficial", triat pels organitzadors locals. El preu de l'habitació, però, seria significativament més alt que per a altres hostes de l'hotel.[6][7] Aquest fet va provocar la fundació de l'ACP. També el nivell dels hotels, així com dels àpats ha estat objecte de queixes dels jugadors i periodistes.
  • Com que els Campionats d'Europa formen part del cicle del Campionat del Món de la FIDE, a partir de l'edició de 2001, es va utilitzar el nou control de temps propugnat per la FIDE, més ràpid que l'estàndard anterior. Això va donar lloc a nombroses queixes dels participants sobre l'augment de l'estrès, les dificultats dels destrets de temps i un fort deteriorament de la qualitat de les partides.[8][9]
  • Un problema més indirecte és la incertesa sobre si la classificació d'un jugador per al Campionat del Món tindrà algun valor, a causa de la irregular organització dels cicles per al Campionat del Món des del canvi del format del torneig el 1999. Per exemple, els Campionats Europeus de 2002 tenien cinc places de classificació per al Campionat del Món de 2003, el qual mai, de fet, es va dur a terme.

Quadre d'honor (masculí)[modifica | modifica el codi]

Any Seu Or Argent Bronze Participants/rondes
2000[10][11] Saint-Vincent, Itàlia Pavel Tregubov (Rússia Rússia) Aleksej Aleksandrov (Bielorússia Bielorússia) Tomasz Markowski (Polònia Polònia) 120 / 11
2001 Ohrid, Macedònia Emil Sutovsky (Israel Israel) Ruslan Ponomariov (Ucraïna Ucraïna) Zurab Azmaiparashvili (Geòrgia Geòrgia) 203 / 13
2002 Batumi, Geòrgia Bartłomiej Macieja (Polònia Polònia) Mikhaïl Gurévitx (Bèlgica Bèlgica) Serguei Vólkov (Rússia Rússia) 101 / 13
2003 Istanbul, Turquia Zurab Azmaiparashvili (Geòrgia Geòrgia) Vladímir Malakhov (Rússia Rússia) Alexander Graf (Alemanya Alemanya) 207 / 13
2004 Antalya, Turquia Vasil Ivantxuk (Ucraïna Ucraïna) Predrag Nikolic (Bòsnia i Herzegovina Bòsnia i Hercegovina) Levon Aronian (Armènia Armènia) 74 / 13
2005 Zegrze, Polònia Liviu-Dieter Nisipeanu (Romania Romania) Teimour Radjabov (Azerbaidjan Azerbaidjan) Levon Aronian (Armènia Armènia) 229 / 13
2006 Kuşadası, Turquia Zdenko Kožul (Croàcia Croàcia) Vasil Ivantxuk (Ucraïna Ucraïna) Kiril Georgiev (Bulgària Bulgària) 138 / 11
2007[12] Dresden, Alemanya Vladislav Tkatxov (França França) Emil Sutovsky (Israel Israel) Dmitri Iakovenko (Rússia Rússia) 403 / 11
2008 Plòvdiv, Bulgària Serguei Tiviàkov (Països Baixos Països Baixos) Serguei Movsesian (Eslovàquia Eslovàquia) Serguei Vólkov (Rússia Rússia) 323 / 11
2009 Budva, Montenegro Evgeny Tomashevsky (Rússia Rússia) Vladímir Malakhov (Rússia Rússia) Baadur Jobava (Geòrgia Geòrgia) 306 / 11
2010 Rijeka, Croàcia Ian Nepómniaixtxi (Rússia Rússia) Baadur Jobava (Geòrgia Geòrgia) Artyom Timofeev (Rússia Rússia) 408 / 11
2011[13] Aix les Bains, França Vladimir Potkin (Rússia Rússia) Radoslaw Wojtaszek (Polònia Polònia) Judit Polgár (Hongria Hongria) 393 / 11
2012[14][15] Plòvdiv, Bulgària Dmitri Iakovenko (Rússia Rússia) Laurent Fressinet (França França) Vladimir Malakhov (Rússia Rússia) 348 / 11
2013[16] Legnica, Polònia Olexandr Moiseenko (Ucraïna Ucraïna) Ievgueni Alekséiev (Rússia Rússia) Evgeny Romanov (Rússia Rússia) 286 / 11
2014 Erevan, Armènia

Quadre d'honor (femení)[modifica | modifica el codi]

Any Seu Or Argent Bronze Participants/rondes
2000 Batumi, Geòrgia Natàlia Júkova (Ucraïna Ucraïna) Ekaterina Kovalevskaya (Rússia Rússia) Maia Chiburdanidze (Geòrgia Geòrgia)

Tatiana Stepovaya (Rússia Rússia)

32 / K.O.
2001 Varsòvia, Polònia Almira Skripchenko (Moldàvia República de Moldàvia) Ekaterina Kovalevskaya (Rússia Rússia) Ketevan Arakhamia (Geòrgia Geòrgia) 157 / 11
2002 Varna, Bulgària Antoaneta Stéfanova (Bulgària Bulgària) Lilit Mkrtchian (Armènia Armènia) Alisa Galliamova (Rússia Rússia) 114 / 11
2003 Istanbul, Turquia Pia Cramling (Suècia Suècia) Viktorija Čmilytė (Lituània Lituània) Tatiana Kossíntseva (Rússia Rússia) 113 / 11
2004 Dresden, Alemanya Aleksandra Kosteniuk (Rússia Rússia) Zhaoqin Peng (Països Baixos Països Baixos) Antoaneta Stéfanova (Bulgària Bulgària) 108 / 12
2005 Chişinău, Moldàvia Katerina Lahno (Ucraïna Ucraïna) Nadejda Kossíntseva (Rússia Rússia) Yelena Dembo (Grècia Grècia) 164 / 12
2006 Kuşadası, Turquia Ekaterina Atalik (Turquia Turquia) Tea Bosboom-Lanchava (Països Baixos Països Baixos) Lilit Mkrtchian (Armènia Armènia) 96 / 11
2007[12] Dresden, Alemanya Tatiana Kossíntseva (Rússia Rússia) Antoaneta Stéfanova (Bulgària Bulgària) Nadejda Kossíntseva (Rússia Rússia) 150 / 11
2008 Plòvdiv, Bulgària Katerina Lahno (Ucraïna Ucraïna) Viktorija Čmilytė (Lituània Lituània) Anna Uixénina (Ucraïna Ucraïna) 157 / 11
2009[17][18] Sant Petersburg, Rússia Tatiana Kossíntseva (Rússia Rússia) Lilit Mkrtchian (Armènia Armènia) Natalia Pogonina (Rússia Rússia) 168 / 11
2010[19][20] Rijeka, Croàcia Pia Cramling (Suècia Suècia) Viktorija Čmilytė (Lituània Lituània) Monika Soćko (Polònia Polònia) 158 / 11
2011[21] Tiflis, Geòrgia Viktorija Čmilytė (Lituània Lituània) Antoaneta Stéfanova (Bulgària Bulgària) Elina Danielian (Armènia Armènia) 158 / 11
2012[22][23] Gaziantep, Turquia Valentina Gunina (Rússia Rússia) Tatiana Kossíntseva (Rússia Rússia) Anna Muzychuk (Eslovènia Eslovènia) 103 / 11
2013[24][25] Belgrad, Sèrbia Flag of Hungary.svg Hoang Thanh Trang (HUN) Flag of Georgia.svg Salome Melia (GEO) Flag of Armenia.svg Lilit Mkrtchian (ARM) 169 / 11

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Els torneigs més forts entre 1942 i 1943 a chessmetrics.com
  2. «Taula del torneig de Munic 1942» (en anglès). lloc web de Roger Paige. [Consulta: 11 de novembre de 2012].
  3. Gillam, Anthony J.:Munich 1942, European Chess Championship. The Chess Player, Nottingham. ISBN 1-901034-46-1
  4. «Quadre complet del "1r Campionat d'Europa", Munic 1942» (en anglès). Chessmetrics. [Consulta: 7 de març de 2014].
  5. Gillam, Anthony J.; Swift, A J. 1st European championship Munich 1942. Nottingham: The Chess Player, 2001. ISBN 1-901034-46-1. 
  6. Krasenkow, Michal. Youth on top in Batumi. 2002, p. 69–79. OCLC 20735159. 
  7. Geuzendam, Ten; Jan, Dirk. "Azmai" fourth European Champion. 2003, p. 26–45. OCLC 20735159. 
  8. Tischbierek, Raj. «Himmelhoch jauchzend, zu Tode betrübt». Schach, 2001, 07, p. 4–31. ISSN: 0048-9328.
  9. Van Wely, Loek. Sometimes the King Wore no Clothes. 2001, p. 52–57. OCLC 20735159. 
  10. Quatre jugadors quedaren empatats al primer lloc amb 8 punts: 1r Pàvel Tregúbov, 2n Aleksej Aleksandrov, 3r Tomasz Markowski, 4t Andrei Kharlov «European Men Championship, Saint Vincent, July 3–14, 2000». RusChess.com. [Consulta: 12 de novembre de 2011].
  11. Crowther, Mark. «1st European Chess Championships 2000» (en anglès). The Week In Chess. [Consulta: 12 de novembre de 2011].
  12. 12,0 12,1 «EURO 2007: Tkachiev and Kosintseva win European Championship» (en anglès). Chessbase, 15 d'abril de 2007. [Consulta: 30 de gener de 2014].
  13. «Vladimir Potkin Becomes European Champion» (en anglès). Chessdom. [Consulta: 7 de novembre de 2011].
  14. «GM Dmitry Jakovenko won the 13th European individual Chess Championship 2012» (en anglès). europechess.net, 4 d'abril de 2012. [Consulta: 12 de maig de 2012].
  15. «Jakovenko Wins European Championship 2012» (en anglès). chess.com, 31 de març de 2012. [Consulta: 12 de maig de 2012].
  16. «Campionat d'Europa absolut 2013: Classificació final». chess-results.com. [Consulta: 29 de juliol de 2013].
  17. «Tatiana Kosintseva new European Women's Champion 2009» (en anglès). chessbase, 20 de març de 2009. [Consulta: 30 de gener de 2014].
  18. «European Women's Championship: Mkrtchian and Konsintseva win» (en anglès). chessbase, 20 de març de 2009. [Consulta: 30 de gener de 2014].
  19. «News». Eurorijeka2010.com. [Consulta: 6 de novembre de 2011]. (anglès)
  20. «Polski Związek Szachowy - oficjalna strona». Pzszach.org.pl, 18 de març de 2010. [Consulta: 6 de novembre de 2011]. (polonès)
  21. «European Woman Chess Championship-2011» (en anglès). Chess-Results.com, 18 de maig de 2011. [Consulta: 7 de novembre de 2011].
  22. «Gunina clinches European title» (en anglès). chessvibes.com, 15 de març de 2012. [Consulta: 14 de desembre de 2013].
  23. «Valentina Gunina es la Campeona Europea» (en castellà). chessdom.com, 14 de març de 2012. [Consulta: 14 de desembre de 2013].
  24. Crowther, Mark. «European Individual Women's Championship 2013» (en anglès). TWIC, 23 de juliol de 2013. [Consulta: 13 de desembre de 2013].
  25. «Classificació i partides del Campionat d'Europa d'escacs femení de 2013, Belgrad». chessgames.com. [Consulta: 13 de desembre de 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat d'Europa d'escacs individual

Per veure les taules completes de resultats i classificacions, podeu consultar el lloc web de The Week in Chess: