Campionat d'Europa d'escacs per equips

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'equip masculí de l'Azerbaidjan, amb les medalles de bronze de l'edició de 2007: el 2009 guanyarien l'or.
Göteborg 2005: Ivan Sokolov (Països Baixos) (esquerra) juga contra Joel Lautier (França) (dreta) mentre Viktor Korchnoi (en segon terme, a l'esquerra) s'ho mira.

El Campionat d'Europa d'escacs per equips (de vegades abreujat als textos i bases de dades amb l'acrònim ETCh) és un torneig d'escacs internacional per equips, al qual hi poden participar les seleccions les federacions de les quals estan localitzades a les zones 1.1 a 1.9, que coincideixen més o menys amb la definició més àmplia d'Europa feta servir per altres esdeveniments com el Festival de la Cançó d'Eurovisió i inclou Israel, Rússia i les antigues repúbliques de la Unió Soviètica. La competició és organitzada per la Federació Internacional d'Escacs (FIDE).

Història del campionat[modifica | modifica el codi]

La idea fou concebuda a principis dels anys 1950s, quan els organitzadors de torneigs d'escacs es varen adonar que calia un altre esdeveniment internacional per equips. En conseqüència, hom va dissenyar un campionat masculí que se celebraria cada quatre anys, amb la intenció d'emplenar els buits entre les Olimpíades d'escacs. En els darrers anys, el campionat ha crescut en importància i popularitat, i ha assolit molt de prestigi.

La primera final del campionat es va celebrar a Viena i Baden bei Wien del 22 d'agost al 28 d'agost de 1957. Va ser un doble round-robin i hi va haver una notable sorpresa quan es va produir la victòria de l'equip de Iugoslàvia sobre el poderós equip de l'URSS en el segon matx.

Durant els següents vint anys, els campionats se celebraren en intervals de quatre anys, tot i que el de Kapfenberg es va endarrerir un any. Des de 1977, els torneigs s'han anat celebrant en cicles d'aproximadament tres anys en funció del calendari. A partir de 1997 el cicle s'ha establert en dos anys. Un campionat femení, seguint el mateix cicle i seu que el masculí, es va establir a partir de Debrecen el 1992.

Format del campionat[modifica | modifica el codi]

Oberhausen 1961: els exCampions del món Mikhaïl Tal (assegut a l'esquerra) i Tigran Petrosian (dempeus, a la dreta) observen l'anàlisi d'una partida.

El format del campionat s'ha anat alterant des dels primers anys, per tal de permetre la participació d'un nombre creixent d'equips. En el primer campionat, només hi havia quatre places per a les finals, i per tant, alguns dels equips favorits no s'hi van classificar en les rondes preliminars. El 1973, a Bath, la competició havia augmentat els participants al doble hi havia 24 equips a les rondes preliminars, competint per vuit places a les finals. En canvi, en el mateix període, el nombre de taulers per equip es va reduir 10 a 8, per a reduir costos tant per l'organització com per a les federacions participants.

Des del 2000, el format ha canviat totalment, i està actualment basat en un sistema suís a 9 rondes, seguint el mateix model de l'Olimpíada, amb un torneig per als equips masculins i un altre per als femenins. A Göteborg el 2005, la competició masculina va tenir 40 equips (inclosos Suècia B i Suècia C) i la competició femenina, 26 equips (inclosa Suècia B). Cada ronda es disputava a 4 taulers, i els equips incloïen un suplent.

Tot i que històricament, els equips jugaven per obtenir el trofeu de la Copa d'Europa, actualment el format implica l'obtenció de medalles, com a les olimpíades. S'entreguen per tant medalles d'or, argent, i bronze als tres millors equips, i també medalles individuals per a la millor actuació en cada tauler.

A Plòvdiv 2003 es va introduir una important modificació pel que fa al còmput de la puntuació. Anteriorment, es feia servir la puntuació olímpica (computant els punts de cada partida), però a partir d'aquest campionat, es va començar a computar el resultat del matx (comptabilitzant igualment els punts de les partides a efectes de desempats).

Taula d'equips guanyadors[modifica | modifica el codi]

Data Seu[1] Equip
    campió[2]
Segon lloc Tercer lloc
22-28 agost 1957 Viena Unió Soviètica Unió Soviètica (41) Iugoslàvia Iugoslàvia (34) Txecoslovàquia Txecoslovàquia (24,5)
20 juny- 2 juliol 1961 Oberhausen Unió Soviètica Unió Soviètica (74,5) Iugoslàvia Iugoslàvia (58,5) Hongria Hongria (53)
5-17 juny 1965 Hamburg Unió Soviètica Unió Soviètica (66) Iugoslàvia Iugoslàvia (57) Hongria Hongria (57)
9-18 maig 1970 Kapfenberg   Unió Soviètica Unió Soviètica (52,5) Hongria Hongria (41) República Democràtica Alemanya RDA (39,5)
6-14 juliol 1973 Bath Unió Soviètica Unió Soviètica (40,5) Iugoslàvia Iugoslàvia (34) Hongria Hongria (33)
13-24 abril 1977 Moscou Unió Soviètica Unió Soviètica (41,5) Hongria Hongria (31) Iugoslàvia Iugoslàvia (30)
19-27 gener 1980 Skara Unió Soviètica Unió Soviètica (36,5) Hongria Hongria (29) Anglaterra Anglaterra (28,5)
23 juny - 3 juliol 1983 Plòvdiv Unió Soviètica Unió Soviètica (38) Iugoslàvia Iugoslàvia (33) Hongria Hongria (31)
23 novembre - 3 gener 1989 Haifa Unió Soviètica Unió Soviètica (36) Iugoslàvia Iugoslàvia (33) RFA RFA (31,5)
20-30 novembre 1992 Debrecen Rússia Rússia (25) Ucraïna Ucraïna (22,5) Anglaterra Anglaterra (21,5)
5-15 maig 1997 Pola Anglaterra Anglaterra (22,5) Rússia Rússia (22,5) Armènia Armènia (22)
27 novembre - 8 dicembre 1999 Batumi Armènia Armènia (22,5) Hongria Hongria (22) Alemanya Alemanya (21)
5-16 novembre 2001[3] Lleó Països Baixos Països Baixos (24,5) França França (23) Alemanya Alemanya (22)
11-20 octubre 2003[4][5] Plòvdiv Rússia Rússia (17) Israel Israel (15) Geòrgia Geòrgia (13)
30 juliol - 7 agost 2005[6] Göteborg Països Baixos Països Baixos (15) Israel Israel (14) França França (13)
27 octubre - 7 novembre 2007[7][8] Creta Rússia Rússia (17) Armènia Armènia (14) Azerbaidjan Azerbaidjan (13)
21-31 octubre 2009[9][10][11][12] Novi Sad Azerbaidjan Azerbaidjan (15) Rússia Rússia (14) Ucraïna Ucraïna (13)
3-11 novembre 2011[13] Sithonia Alemanya Alemanya (15) Azerbaidjan Azerbaidjan (14) Hongria Hongria (13)

Equips guanyadors del torneig femení[modifica | modifica el codi]

Data Seu Equip
campió
Segon lloc Tercer lloc
20-30 novembre 1992 Debrecen      Ucraïna Ucraïna (13,5) Geòrgia Geòrgia (13) Azerbaidjan Azerbaidjan (12,5)
5-15 maig 1997 Pola Geòrgia Geòrgia (13) Romania Romania (12) Anglaterra Anglaterra (12)
27 novembre - 8 desembre 1999 Batumi Eslovàquia Eslovàquia (12,5) Iugoslàvia Iugoslàvia (12) Romania Romania (12)
5-16 novembre 2001[3] Lleó França França (12,5 Moldàvia Moldàvia (12) Anglaterra Anglaterra (12)
11-20 octubre 2003[4][5] Plòvdiv Armènia Armènia (14) Hongria Hongria (14) Rússia Rússia (13)
30 juliol - 7 agost 2005[6] Göteborg Polònia Polònia (15) Geòrgia Geòrgia (14) Rússia Rússia (12)
27 octubre - 7 novembre 2007[7][8] Creta Rússia Rússia (17) Polònia Polònia (13) Armènia Armènia (13)
21-31 octubre 2009[9][11] Novi Sad Rússia Rússia (16) Geòrgia Geòrgia (16) Ucraïna Ucraïna (12)
3-11 novembre 2011[13] Sithonia Rússia Rússia (15) Polònia Polònia (13) Ucraïna Ucraïna (12)

Composició dels equips guanyadors[modifica | modifica el codi]

Equips masculins[modifica | modifica el codi]

Any Lloc
Or Argent Bronze
1957 Àustria Àustria Viena

Unió Soviètica Unió Soviètica
Paul Keres
David Bronstein
Mikhaïl Tal
Boris Spassky
Tigran Petrosian
Vassili Smislov
Mark Taimanov
Viktor Korchnoi
Alexander Tolush
Isaac Boleslavsky
Yuri Averbakh
Lev Aronin
Iugoslàvia Iugoslàvia
Svetozar Gligorić
Aleksandar Matanovic
Borislav Ivkov
Petar Trifunovic
Andrija Fuderer
Nikola Karaklajic
Srecko Nedeljkovic
Borislav Milic
Mario Bertok
Braslav Rabar
Bozidar Durasevic
Tomislav Rakic
Txecoslovàquia Txecoslovàquia
Miroslav Filip
Ludek Pachman
Ladislav Alster
František Zíta
Julius Kozma
Jan Sefc
Jiri Fichtl
Frantisek Pithart
Josef Rejfir
Jaroslav Jezek
Frantisek Blatny
Maximilian Ujtelky
1961 RFA RFA Oberhausen

Unió Soviètica Unió Soviètica
Mikhaïl Botvinnik
Mikhaïl Tal
Paul Keres
Tigran Petrosian
Vassili Smislov
Viktor Korchnoi
Efim Geller
Mark Taimanov
Lev Polugaevsky
Semen Furman
Alexander Tolush
Vladimir Bagirov
Iugoslàvia Iugoslàvia
Svetozar Gligorić
Petar Trifunovic
Aleksandar Matanovic
Mario Bertok
Milan Matulovic
Mijo Udovcic
Dragoljub Ciric
Borislav Milic
Srecko Nedeljkovic
Dragoljub Minic
Dražen Marović
Bozidar Durasevic
Hongria Hongria
László Szabó
Lajos Portisch
Gedeon Barcza
István Bilek
Tibor Florian
Karol Honfi
Ervin Haag
Jozsef Pogats
Gyozo Forintos
Levente Lengyel
Jozsef Szily
Laszlo Navarovszky
1965 RFA RFA Hamburg

Unió Soviètica Unió Soviètica
Tigran Petrosian
Mikhaïl Botvinnik
Viktor Korchnoi
Vassili Smislov
David Bronstein
Leonid Stein
Mark Taimanov
Yuri Averbakh
Nikolai Krogius
Isaac Boleslavsky
Anatoli Lein
Anatoli Lutikov
Iugoslàvia Iugoslàvia
Borislav Ivkov
Svetozar Gligorić
Aleksandar Matanovic
Milan Matulovic
Bruno Parma
Petar Trifunovic
Mato Damjanovic
Mijo Udovcic
Dragoljub Ciric
Dragoljub Minic
Dražen Marović
Ivan Buljovcic
Hongria Hongria
Lajos Portisch
László Szabó
István Bilek
Levente Lengyel
Gedeon Barcza
Gyozo Forintos
Karol Honfi
Peter Dely
Janos Flesch
Gyula Kluger
Joszef Pogats
Laszlo Navarovszky
1970 Àustria Àustria Kapfenberg

Unió Soviètica Unió Soviètica
Tigran Petrosian
Viktor Korchnoi
Lev Polugaevsky
Efim Geller
Vassili Smislov
Mark Taimanov
Mikhaïl Tal
Paul Keres
Leonid Stein
Ratmir Kholmov
Yuri Balashov
Aivars Gipslis
Hongria Hongria
Lajos Portisch
Levente Lengyel
László Szabó
Gedeon Barcza
Laszlo Barczay
István Bilek
Peter Dely
István Csom
Gyozo Forintos
Karol Honfi
Andras Adorjan
Ervin Haag
República Democràtica Alemanya RDA
Wolfgang Uhlmann
Burkhard Malich
Reinhart Fuchs
Arthur Hennings
Heinz Liebert
Lothar Zinn
Friedrich Baumbach
Lutz Espig
Werner Golz
Lothar Vogt
Manfred Schoneburg
Detlef Neukirch
1973 Anglaterra Anglaterra Bath

Unió Soviètica Unió Soviètica
Boris Spassky
Tigran Petrosian
Viktor Korchnoi
Anatoli Kàrpov
Mikhaïl Tal
Vassili Smislov
Efim Geller
Gennady Kuzmin
Vladimir Tukmakov
Yuri Balashov
Iugoslàvia Iugoslàvia
Svetozar Gligorić
Borislav Ivkov
Ljubomir Ljubojevic
Aleksandar Matanovic
Bruno Parma
Albin Planinc
Dragoljub Velimirovic
Milan Matulovic
Enver Bukic
Dragoljub Minic
Hongria Hongria
Lajos Portisch
László Szabó
István Bilek
Zoltán Ribli
István Csom
Gyozo Forintos
Andras Adorjan
Gyula Sax
Karol Honfi
Janos Tompa
1977 Unió Soviètica Unió Soviètica
Moscou


Unió Soviètica Unió Soviètica
Anatoli Kàrpov
Tigran Petrosian
Lev Polugaevsky
Mikhaïl Tal
Yuri Balashov
Efim Geller
Oleg Romanishin
Vitaly Tseshkovsky
Iosif Dorfman
Ievgueni Svéixnikov
Hongria Hongria
Lajos Portisch
Zoltán Ribli
Gyula Sax
István Csom
Andras Adorjan
Ivan Farago
Laszlo Vadasz
Laszlo Barczay
Peter Lukacs
Laszlo Hazai
Iugoslàvia Iugoslàvia
Ljubomir Ljubojevic
Svetozar Gligorić
Aleksandar Matanovic
Dragoljub Velimirovic
Bruno Parma
Borislav Ivkov
Enver Bukic
Krunoslav Hulak
Milorad Knezevic
Srdjan Marangunic
1980 Suècia Suècia Skara

Unió Soviètica Unió Soviètica
Anatoli Kàrpov
Mikhaïl Tal
Tigran Petrosian
Lev Polugaevsky
Efim Geller
Yuri Balashov
Oleg Romanishin
Rafael Vaganian
Artur Iussúpov
Garry Kasparov
Hongria Hongria
Lajos Portisch
Zoltán Ribli
Andras Adorjan
Gyula Sax
István Csom
Ivan Farago
Laszlo Vadasz
József Pintér
Peter Lukacs
Laszlo Hazai
Anglaterra Anglaterra
Anthony Miles
Michael Stean
John Nunn
Jonathan Speelman
Raymond Keene
William Hartston
Jonathan Mestel
Robert Bellin
John Littlewood
Simon Webb
1983 Bulgària Bulgària Plòvdiv

Unió Soviètica Unió Soviètica
Anatoli Kàrpov
Lev Polugaevsky
Tigran Petrosian
Rafael Vaganian
Alexander Beliavsky
Vladimir Tukmakov
Lev Psakhis
Oleg Romanishin
Artur Iussúpov
Efim Geller
Iugoslàvia Iugoslàvia
Ljubomir Ljubojevic
Svetozar Gligorić
Predrag Nikolić
Vladimir Kovacevic
Bojan Kurajica
Krunoslav Hulak
Dusan Rajkovic
Bozidar Ivanović
Stefan Djuric
Mišo Cebalo
Hongria Hongria
Lajos Portisch
Zoltán Ribli
Gyula Sax
József Pintér
Andras Adorjan
István Csom
Ivan Farago
Atilla Groszpeter
Atilla Schneider
Tamas Horvath
1989 Israel Israel
Haifa


Unió Soviètica Unió Soviètica
Valery Salov
Alexander Beliavsky
Rafael Vaganian
Mikhaïl Gurévitx
Boris Gelfand
Lev Polugaevsky
Viacheslav Eingorn
Vladimir Tukmakov
Iugoslàvia Iugoslàvia
Ivan Sokolov
Krunoslav Hulak
Bogdan Lalić
Miodrag Todorcevic
Vladimir Kovacevic
Dragan Barlov
Ognjen Cvitan
Stefan Djuric
RFA RFA
Robert Hubner
Vlastimil Hort
Eric Lobron
Stefan Kindermann
Matthias Wahls
Joerg Hickl
Klaus Bischoff
Stefan Mohr
1992 Hongria Hongria Debrecen

Rússia Rússia
Garry Kasparov
Ievgueni Baréiev
Vladimir Kramnik
Aleksei Dréiev
Alexey Vyzmanavin
Ucraïna Ucraïna
Vassily Ivanchuk
Alexander Beliavsky
Oleg Romanishin
Viacheslav Eingorn
Igor Novikov
Anglaterra Anglaterra
Nigel Short
Jonathan Speelman
Michael Adams
John Nunn
Anthony Miles
1997 Croàcia Croàcia
Pula

Anglaterra Anglaterra
Nigel Short
Michael Adams
Jonathan Speelman
Matthew Sadler
Julian Hodgson
Rússia Rússia
Ievgueni Baréiev
Piotr Svídler
Vadim Zvjaginsev
Igor Glek
Yuri Yakovich
Armènia Armènia
Vladimir Akopian
Rafael Vaganian
Smbat Lputian
Artashes Minasian
Ashot Anastasian
1999 Geòrgia Geòrgia Batumi

Armènia Armènia
Smbat Lputian
Artashes Minasian
Ashot Anastasian
Levon Aronian
Arshak Petrosian
Hongria Hongria
Peter Leko
Judit Polgár
Zoltán Almási
Aleksandr Txernín
József Pintér
Alemanya Alemanya
Artur Iussúpov
Robert Hubner
Rustem Dautov
Christopher Lutz
Christian Gabriel
2001 Espanya Espanya León

Països Baixos Països Baixos
Loek Van Wely
Jeroen Piket
Serguei Tiviàkov
Eric van den Doel
Friso Nijboer
França França
Étienne Bacrot
Joël Lautier
Christian Bauer
Jean-Marc Degraeve
Laurent Fressinet
Alemanya Alemanya
Christopher Lutz
Robert Hubner
Gerald Hertneck
Klaus Bischoff
Rainer Buhmann
2003 Bulgària Bulgària Plòvdiv

Rússia Rússia
Piotr Svídler
Ievgueni Baréiev
Alexander Grischuk
Aleksandr Morozévitx
Alexander Khalifman
Israel Israel
Boris Gelfand
Ilia Smirin
Emil Sutovsky
Boris Avrukh
Michael Roiz
Geòrgia Geòrgia
Zurab Azmaiparashvili
Baadur Jobava
Mikheil Mchedlishvili
Georgi Kacheishvili
Merab Gagunashvili
2005 Suècia Suècia Göteborg

Països Baixos Països Baixos
Loek Van Wely
Ivan Sokolov
Serguei Tiviàkov
Jan Timman
Eric van den Doel
Israel Israel
Boris Gelfand
Emil Sutovsky
Ilia Smirin
Boris Avrukh
Sergey Erenburg
França França
Étienne Bacrot
Joël Lautier
Iosif Dorfman
Laurent Fressinet
Christian Bauer
2007 Grècia Grècia
Creta

Rússia Rússia
Piotr Svídler
Aleksandr Morozévitx
Alexander Grischuk
Ievgueni Alekséiev
Dmitri Iakovenko
Armènia Armènia
Levon Aronian
Vladimir Akopian
Gabriel Sargissian
Karen Asrian
Smbat Lputian
Azerbaidjan Azerbaidjan
Teimour Radjabov
Vugar Gashimov
Gadir Guseinov
Shahriyar Mammadyarov
Rauf Mammadov
2009 Sèrbia Sèrbia
Novi Sad

Azerbaidjan Azerbaidjan
Teimour Radjabov
Vugar Gashimov
Gadir Guseinov
Shahriyar Mammadyarov
Rauf Mammadov
Rússia Rússia
Piotr Svídler
Aleksandr Morozévitx
Dmitri Iakovenko
Ievgueni Alekséiev
Ievgueni Tomashevsky
Ucraïna Ucraïna
Pavel Eljanov
Andrei Volokitin
Zahar Efimenko
Yuri Drozdovskij
Iuri Krivorutxko
2011 Grècia Grècia
Porto Carras[14]

Alemanya Alemanya
Arkadij Naiditsch
Georg Meier
Daniel Fridman
Jan Gustafsson
Rainer Buhmann
Azerbaidjan Azerbaidjan
Teimour Radjabov
Vugar Gashimov
Shahriyar Mammadyarov
Gadir Guseinov
Eltaj Safarli
Hongria Hongria
Peter Leko
Zoltán Almási
Ferenc Berkes
Csaba Balogh
Zoltan Gyimesi
2013 Polònia Polònia Varsòvia Azerbaidjan Azerbaidjan
Shakhriyar Mamedyarov
Teimour Radjabov
Eltaj Safarli
Rauf Mamedov
Qadir Huseynov
França França
Etienne Bacrot
Maxime Vachier-Lagrave
Romain Edouard
Vladislav Tkachiev
Hicham Hamdouchi
Rússia Rússia
Alexander Grischuk
Piotr Svídler
Dmitri Andreikin
Alexander Morozevich
Ievgueni Tomashevsky

Equips femenins[modifica | modifica el codi]

Any Lloc
Or Argent Bronze
1992 Hongria Hongria Debrecen
Ucraïna Ucraïna
Alisa Galliamova
Marta Litinskaya
Irina Chelushkina
Geòrgia Geòrgia
Ketevan Arakhamia
Nino Gurieli
Ketino Kachiani
Azerbaidjan Azerbaidjan
Firuza Valikhanli
Ilaha Kadimova
1997 Croàcia Croàcia Pula
Geòrgia Geòrgia
Maia Chiburdanidze
Nana Ioseliani
Ketevan Arakhamia
Romania Romania
Corina Peptan
Cristina Foisor
Elena Cosma
Anglaterra Anglaterra
Susan Lalic
Harriet Hunt
Ruth Sheldon<
1999 Geòrgia Geòrgia Batumi
Eslovàquia Eslovàquia
Zuzana Hagarova
Regina Pokorna
Alena Bekiarisova
Iugoslàvia Iugoslàvia
Alisa Marić
Natasa Bojkovic
Maria Manakova
Romania Romania
Corina Peptan
Szidonia Vajda
Elena Cosma
2001 Espanya Espanya León
França França
Maria Nepeina-Leconte
Marie Sebag
Roza Lallemand
Moldàvia Moldàvia
Almira Skripchenko
Svetlana Petrenko
Anglaterra Anglaterra
Harriet Hunt
Jovanka Houska
Susan Lalic
2003 Bulgària Bulgària Plòvdiv
Armènia Armènia[15]
Elina Danielian
Lilit Mkrtchian
Nelly Aginian
Hongria Hongria
Yelena Dembo
Szidonia Vajda
Anita Gara
Rússia Rússia
Alisa Galliamova
Svetlana Matveeva
Aleksandra Kosteniuk
2005 Suècia Suècia Göteborg
Polònia Polònia[16]
Iweta Radziewicz
Monika Soćko
Jolanta Zawadzka
Joanna Dworakowska
Marta Zielinska
Geòrgia Geòrgia
Maia Chiburdanidze
Nino Khurtsidze
Maia Lomineishvili
Nana Dzagnidze
Ketevan Arakhamia
Rússia Rússia
Aleksandra Kosteniuk
Nadejda Kossíntseva
Ekaterina Kovalevskaya
Tatiana Kossíntseva
Alisa Galliamova
2007 Grècia Grècia
Creta
Rússia Rússia
Aleksandra Kosteniuk
Tatiana Kossíntseva
Nadejda Kossíntseva
Ekaterina Kovalevskaya
Ekaterina Korbut
Polònia Polònia[17]
Monica Socko
Iweta Rajlich
Jolanta Zawadzka
Joanna Dworakowska
Marta Przezdziecka
Armènia Armènia
Elina Danielian
Lilit Mkrtchian
Nelly Aginian
Siranush Andriasian
Liana Aghabekian
2009 Sèrbia Sèrbia
Novi Sad
Rússia Rússia
Aleksandra Kosteniuk
Tatiana Kossíntseva
Nadejda Kossíntseva
Marina Romanko
Valentina Gunina
Geòrgia Geòrgia
Nana Dzagnidze
Lela Javakhishvili
Sopiko Khukhashvili
Nino Khurtsidze
Bela Khotenashvili
Ucraïna Ucraïna
Katerina Lahno
Natalia Zhukova
Anna Uixénina
Inna Gaponenko
Natalia Zdebskaya
2011 Grècia Grècia
Porto Carras

Rússia Rússia
Nadejda Kossíntseva
Tatiana Kossíntseva
Valentina Gunina
Aleksandra Kosteniuk
Natalija Pogonina
Polònia Polònia
Monica Socko
Jolanta Zawadzka
Joanna Majdan-Gajewska
Karina Szczepkowska-Horowska
Katarzyna Toma
Geòrgia Geòrgia
Nana Dzagnidze
Lela Javakhishvili
Nazi Paikidze
Nino Khurtsidze
Salome Melia
2013 Polònia Polònia Varsòvia
Ucraïna Ucraïna
Katerina Lahno
Anna Ushenina
Mariya Muzychuk
Natalia Zhukova
Inna Gaponenko
Rússia Rússia
Valentina Gunina
Alexandra Kosteniuk
Natalija Pogonina
Olga Girya
Aleksandra Goryachkina
Polònia Polònia
Monika Socko
Jolanta Zawadzka
Joanna Majdan-Gajewska
Iweta Rajlich
Karina Szczepkowska-Horowska

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. A les edicions en què era prevista una fase de classificació, és indicada la seu de la final.
  2. Entre parèntesis, el nombre de punts.
  3. 3,0 3,1 The Week in Chess 367
  4. 4,0 4,1 Web oficial - Plòvdiv 2003
  5. 5,0 5,1 The Week in Chess 467
  6. 6,0 6,1 The Week in Chess 561
  7. 7,0 7,1 Web oficial - Creta 2007
  8. 8,0 8,1 The Week in Chess 679
  9. 9,0 9,1 Web oficial - Novi Sad 2009
  10. «Gold for Azerbaijan and Russia in Novi Sad» (en anglès). chessvibes.com, 30 d'octubre de 2009. [Consulta: 29 desembre 2010].
  11. 11,0 11,1 «Novi Sad: Azerbaijan wins Gold – by one rook move». ChessBase, 31 d’octubre de 2009. [Consulta: 27 d'abril de 2011].
  12. «Azerbaijan Takes Gold in European Team Championship» (en anglès). chess.about.com, 2 de novembre de 2009. [Consulta: 19 de desembre de 2011].
  13. 13,0 13,1 Lloc web oficial - Porto Carras 2011
  14. «2011 Championship, Porto Carras, Greece» (en anglès). chessdom.com. [Consulta: 16 de desembre de 2011].
  15. «5th European Team Chess Championship (women), Plovdiv 2003, Armenia» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 8 de novembre de 2011].
  16. «Poland at the 6th Women's European Chess Team Championship: Gothenburg 2005». OlimpBase. [Consulta: 9 de novembre de 2011].
  17. «Poland at the 7th Women's European Chess Team Championship: Heraklion 2007». OlimpBase. [Consulta: 9 de novembre de 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat d'Europa d'escacs per equips