Campionat del Món d'enduro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maxxis FIM
Enduro World Championship
World Enduro Championship.png
Acrònim WEC
Categoria Enduro
Àmbit Internacional
Espònsor/Entitat Maxxis International / FIM
Precedents C. d'Europa: 1968 - 89
1a Temporada 1990
Campió (2014) E1: França Christophe Nambotin
E2: França Pierre Renet
E3: Austràlia Matthew Phillips
Campió júnior UK Daniel McCanney (EJ)
Campiona CAT Laia Sanz
Web oficial www.abc-wec.org
Darrera revisió: 15/09/2014

El Campionat del Món d'enduro (oficialment: Maxxis FIM Enduro World Championship, abreujat WEC), regulat per la FIM, és la màxima competició internacional de la disciplina de l'enduro, juntament amb els Sis Dies Internacionals d'Enduro (ISDE). El campionat es divideix actualment en tres categories (E1, E2 i E3), a banda de la categoria Júnior (EJ) i la femenina:

  • Enduro 1 (E1) - de 100 a 125 cc de 2 temps o de 175 a 250 cc de 4 temps
  • Enduro 2 (E2) - de 175 a 250 cc de 2 temps o de 290 a 450 cc de 4 temps
  • Enduro 3 (E3) - de 290 a 500 cc de 2 temps o de 475 a 650 cc de 4 temps


Història[modifica | modifica el codi]

Antoine Meo, Campió del Món en categoria E1 (2010) i E2 (2011)

El Campionat del Món d'Enduro es disputa des de 1990, com a continuació del Campionat d'Europa que havia organitzat la FIM des de 1968. L'any 1993, quan ja en feia tres de la desaparició de l'antic Campionat d'Europa, la UEM (Union Européenne de Motocyclisme) en va tornar a instaurar un altre que s'ha vingut celebrant fins a l'actualitat, sota la mateixa denominació (Campionat d'Europa d'enduro).

Campionat d'Europa d'enduro (1968-1989)[modifica | modifica el codi]

El Campionat d'Europa d'Enduro fou instaurat per la FIM el 1968 amb la intenció d'unificar en una sola competició una sèrie de proves importants que fins aleshores se celebraven per lliure, com ara els Dreitagesfahrt von Isny (Tres Dies d'Isny) o la Valli Bergamasche, tret lògicament dels Sis Dies Internacionals d'Enduro que havien de continuar com a prova destacada de l'especialitat.

Després d'un primer assaig el 1967 com a Copa d'Europa, el maig de 1968 començava el I Campionat d'Europa amb el Rund um Zschopau com a prova inaugural. Des de la seva creació fins a la darrera edició el 1989, el campionat anà incorporant i eliminant diverses categories (o cilindrades), en una evolució constant que continuà un cop el campionat esdevingué mundial.

  • Evolució històrica de les categories del Campionat d'Europa d'Enduro:
Categoria Períodes
1968 - 1976 1977 - 1978 1979 1980 1981 - 1982 1983 - 1986 1987 - 1989
1 50cc 50cc 50cc 50cc - - -
2 75cc 75cc 75cc 75cc 80cc 80cc 2T 80cc 2T
3 100cc 100cc 100cc 100cc - - -
4 125cc 125cc 125cc 125cc 125cc 125cc 2T 125cc 2T
5 175cc 175cc 175cc 175cc 175cc - -
6 250cc 250cc 250cc 250cc 250cc 250cc 2T 250cc 2T
7 350cc 350cc 350cc 350cc - - 350cc 4T
8 +350cc 500cc 500cc 500cc 500cc 500cc 2T 500cc 2T
9 +500cc 750cc 750cc +500cc 4T +500cc 4T +500cc 4T
10 +750cc 1000cc - - -
11 +1000cc - - -

Campionat del Món d'enduro (estrenat el 1990)[modifica | modifica el codi]

A partir de 1990 l'històric Campionat d'Europa fou re-anomenat Campionat del Món d'Enduro. Les primeres temporades es mantingueren les mateixes categories que hi havia fins al canvi de denominació, però amb els anys continuà l'evolució ja iniciada durant l'etapa "europea" del campionat.

El 2004 els drets del WEC foren adquirits per una agència de màrqueting que va reformar la competició totalment, reduint-ne les categories fins a deixar-les en les 3 vigents actualment (E1, E2 i E3). L'any següent, 2005, es va incorporar la categoria Júnior (EJ) per a pilots fins a 21 anys, ampliat fins als 23 més tard. La temporada de 2010 es va introduir la categoria femenina (Dones).

  • Evolució històrica de les categories del Campionat del Món d'Enduro:
Categoria Períodes
1990 - 1993 1994 - 1997 1998 - 2003 2004 - Actualitat
1 80cc 2T - 250cc 4T E1
2 125cc 2T 125cc 2T 125cc 2T
3 250cc 2T 250cc 2T 250cc 2T E2
4 350cc 4T 350cc 4T 400cc 4T
5 500cc 2T - - E3
6 +500cc 4T 500cc 4T 500cc 4T

Nota.- Entre 1998 i el 2004 hi va haver un campionat general, que decidia el campió d'entre totes les categories. Entre el 2004 i el 2006 hi hagué també un campionat per equips.

Curses[modifica | modifica el codi]

El campionat consta actualment de 16 curses, dividides en vuit proves o Grans Premis de dos dies de durada. Tots els Grans Premis consten d'una prova d'enduro, una prova de motocròs i una prova extrema. El Campionat del 2007 incloïa sis proves a Europa, una als EUA i una al Canadà. A la temporada del 2008, totes les rondes es varen celebrar a Europa.

Puntuació[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment, al WEC rebien punts els 15 millors classificats de cada categoria, atorgant-se'n 20 al guanyador, 17 al segon i 15 al tercer. Des de la temporada 2004, els punts s'atorguen als 20 primers classificats, guanyant-ne 25 el primer de cada categoria i quedant repartits així:

  • 1. 25
  • 2. 22
  • 3. 20
  • 4. 18
  • 5. 16
  • 6. 15
  • 7. 14
  • 8. 13
  • 9. 12
  • 10. 11
 
  • 11. 10
  • 12. 9
  • 13. 8
  • 14. 7
  • 15. 6
  • 16. 5
  • 17. 4
  • 18. 3
  • 19. 2
  • 20. 1

Guanyadors del Campionat d'Europa d'enduro[modifica | modifica el codi]

Guanyadors del Campionat del Món d'enduro[modifica | modifica el codi]

Any 80 cc 2T 125 cc 2T 250 cc 2T 350 cc 4T 500 cc 2T +500 cc 4T
1990 RDA Thomas Bieberbach
(Simson)
Regne Unit Paul Edmondson
(KTM)
Finlàndia Kari Tiainen
(Suzuki)
República Txeca Otakar Kotrba
(Husqvarna)
Suècia Peter Hansson
(KTM)
Suècia Jimmie Eriksson
(Husaberg)
1991 Itàlia Pierfranco Muraglia
(Kawasaki)
Suècia Jeff Nilsson
(KTM)
Finlàndia Kari Tiainen
(Husqvarna)
Suècia Kent Karlsson
(Husaberg)
Suècia Sven-Erik Jönsson
(Husqvarna)
Eslovàquia Jaroslav Katriňák
(Husaberg)
1992 Itàlia Gianmarco Rossi
(HRD)
Suècia Jeff Nilsson
(KTM)
Itàlia Giorgio Grasso
(Kawasaki)
Itàlia Mario Rinaldi
(KTM)
Itàlia Tulio Pellegrinelli
(Honda)
Finlàndia Kari Tiainen
(Husqvarna)
1993 Itàlia Gianmarco Rossi
(TM)
Regne Unit Paul Edmondson
(Husqvarna)
Itàlia Giorgio Grasso
(Kawasaki)
Suècia Sven-Erik Jönsson
(Husqvarna)
Itàlia Giovanni Sala
(KTM)
Itàlia Fabio Farioli
(KTM)
- Cancel·lat - 125 cc 2T 250 cc 2T 350 cc 4T - Cancel·lat - 500 cc 4T
1994 Regne Unit Paul Edmondson
(Gas Gas)
Itàlia Giovanni Sala
(KTM)
Itàlia Mario Rinaldi
(KTM)
Finlàndia Kari Tiainen
(Husqvarna)
1995 Finlàndia Petteri Silván
(Husqvarna)
Itàlia Giovanni Sala
(KTM)
Suècia Anders Eriksson
(Husaberg)
Finlàndia Kari Tiainen
(Husqvarna)
1996 Itàlia Fausto Scovolo
(Honda)
Regne Unit Paul Edmondson
(Gas Gas)
Suècia Anders Eriksson
(Husqvarna)
Suècia Peter Jansson
(Husaberg)
1997 Austràlia Shane Watts
(KTM)
França Stéphane Peterhansel
(Yamaha)
Itàlia Mario Rinaldi
(KTM)
Finlàndia Kari Tiainen
(KTM)
250 cc 4T 125 cc 2T 250 cc 2T 400 cc 4T 500 cc 4T
1998 Itàlia Gianmarco Rossi
(Honda)
República Txeca Roman Michalík
(TM)
Itàlia Giovanni Sala
(KTM)
Suècia Björne Carlsson
(Husaberg)
Suècia Anders Eriksson
(Husqvarna)
1999 Finlàndia Vesa Kytönen
(Kawasaki)
Finlàndia Juha Salminen
(KTM)
Finlàndia Petteri Silván
(Gas Gas)
Itàlia Giovanni Sala
(KTM)
Suècia Anders Eriksson
(Husqvarna)
2000 Itàlia Matteo Rubin
(KTM)
Finlàndia Juha Salminen
(KTM)
Austràlia Stefan Merriman
(Husqvarna)
Itàlia Mario Rinaldi
(KTM)
Finlàndia Kari Tiainen
(KTM)
2001 França Stéphane Peterhansel
(Yamaha)
Finlàndia Petteri Silván
(Husqvarna)
Finlàndia Juha Salminen
(KTM)
Austràlia Stefan Merriman
(Husqvarna)
Suècia Anders Eriksson
(Husqvarna)
2002 Suècia Peter Bergvall
(Yamaha)
Finlàndia Petteri Silván
(Husqvarna)
Finlàndia Samuli Aro
(Husqvarna)
Finlàndia Juha Salminen
(KTM)
Suècia Anders Eriksson
(Husqvarna)
2003 Suècia Peter Bergvall
(Yamaha)
Finlàndia Petri Pohjamo
(Gas Gas)
Austràlia Stefan Merriman
(Honda)
Suècia Anders Eriksson
(Husqvarna)
Finlàndia Juha Salminen
(KTM)
E1 E2 E3
2004 Austràlia Stefan Merriman (Yamaha) Finlàndia Juha Salminen (KTM) Finlàndia Samuli Aro (KTM)

Campions a partir del 2005[modifica | modifica el codi]

Oriol Mena, Campió EJ 2009
Any E1 E2 E3 EJ
2005 Catalunya Ivan Cervantes
(KTM)
Finlàndia Samuli Aro
(KTM)
Illa de Man David Knight
(KTM)
Espanya Cristóbal Guerrero
(Gas Gas)
2006 Catalunya Ivan Cervantes
(KTM)
Finlàndia Samuli Aro
(KTM)
Illa de Man David Knight
(KTM)
Suècia Joakim Ljunggren
(Husaberg)
2007 Finlàndia Juha Salminen
(KTM)
Finlàndia Mika Ahola
(Honda)
Catalunya Ivan Cervantes
(KTM)
Suècia Joakim Ljunggren
(Husaberg)
2008 Finlàndia Mika Ahola
(Honda)
França Johnny Aubert
(Yamaha)
Finlàndia Samuli Aro
(KTM)
Itàlia Thomas Oldrati
(KTM)
2009 Finlàndia Mika Ahola
(Honda)
França Johnny Aubert
(KTM)
Catalunya Ivan Cervantes
(KTM)
Catalunya Oriol Mena
(Husaberg)
E1 E2 E3 EJ Dones
2010 França Antoine Meo
(Husqvarna)
Finlàndia Mika Ahola
(Honda)
Illa de Man David Knight
(KTM)
Espanya Lorenzo Santolino
(KTM)
França Ludivine Puy
(Gas Gas)
2011 Finlàndia Juha Salminen
(Husqvarna)
França Antoine Meo
(Husqvarna)
Finlàndia Mika Ahola
(Honda)
França Jérémy Joly
(Honda)
França Ludivine Puy
(Gas Gas)
2012 França Antoine Meo
(KTM)
França Pierre Renet
(Husaberg)
França Christophe Nambotin
(KTM)
Occitània Mathias Bellino
(Husaberg)
CAT Laia Sanz
(Gas Gas)
2013 França Antoine Meo
(KTM)
Itàlia Alex Salvini
(Honda)
França Christophe Nambotin
(KTM)
Austràlia Matthew Phillips
(Husqvarna)
CAT Laia Sanz
(Honda)
2014 França Christophe Nambotin
(KTM)
França Pierre Renet
(Husqvarna)
Austràlia Matthew Phillips
(KTM)
UK Daniel McCanney
(Beta)
CAT Laia Sanz
(Honda)

Campionats desapareguts[modifica | modifica el codi]

Campionat General[modifica | modifica el codi]

Any Campió Motocicleta
1998 Itàlia Giovanni Sala 250 cc KTM
1999 Finlàndia Petteri Silván 250 cc Gas Gas
2000 Finlàndia Juha Salminen 125 cc KTM
2001 Finlàndia Juha Salminen 250 cc KTM
2002 Finlàndia Juha Salminen 400 cc KTM
2003 Finlàndia Juha Salminen 500 cc KTM
2004 Finlàndia Juha Salminen E2 KTM

Campionat per Equips[modifica | modifica el codi]

Any Equip campió
2004 Àustria KTM Racing
2005 Itàlia KTM Team Farioli
2006 Finlàndia KTM Factory Team Farioli 2

Resum estadístic[modifica | modifica el codi]

Campions amb més de 3 títols[modifica | modifica el codi]

Pilot Títols
Finlàndia Juha Salminen 13 (5 Absolut, 2x125cc, 2xE1, 1xE2, 1x250cc, 1x400cc, 1x500cc)
RFA Erwin Schmider 11 (6x175cc, 2x350cc, 2x50cc, 1x100cc1)
Txecoslovàquia Kvetoslav Masita 10 (10x350cc)
RFA Rolf Witthöft 8 (7x125cc, 1x1000cc)
Finlàndia Kari Tiainen 7 (5x500cc, 2x250cc)
Suècia Anders Eriksson 7 (4x500cc 4T, 2x350cc 4T, 1x400cc 4T)
Itàlia Giovanni Sala 6 (1 Absolut, 3x250cc, 1x500cc, 1x400cc 4T)
Suècia Sven-Erik Jönsson 6 (1x500cc 2T, 1x350cc 4T, 4 x500cc 2T E2)
RFA Josef Wolfgruber 6 (5x100cc, 1x75cc)
Finlàndia Petteri Silván 5 (1 Absolut, 3x125cc, 1x250cc)
Finlàndia Samuli Aro 5 (2xE2, 2xE3, 1x250cc 2T)
Regne Unit Paul Edmondson 5 (3x125cc, 1x250cc, 1x125cc E)
Itàlia Gianmarco Rossi 5 (3x80cc, 2x80cc E)
Txecoslovàquia Frantizek Mrázek 5 (5x250cc)
Itàlia Gualtiero Brissoni 5 (3x125cc, 2x250cc)
RFA Andreas Brandl 5 (4x75cc, 1x50cc)
Finlàndia Mika Ahola 5 (2xE1, 2xE2, 1xE3)
França Antoine Meo 4 (3xE1, 1xE2)
Catalunya Ivan Cervantes 4 (2xE1, 2xE3)
Itàlia Mario Rinaldi 4 (2x350cc, 2x400cc)
Austràlia Stefan Merriman 4 (2x250cc 2T, 1x400cc 4T, 1xE1)
RDA Jens Scheffler 4 (4x500cc)
Itàlia Guglielmo Andreini 4 (3x500cc, 1x+500cc 4T)
RFA Eddy Hau 4 (2x500cc, 2x100cc)
RDA Harald Sturm 4 (4x250cc 2T)
Itàlia Alessandro Gritti 4 (3x250cc, 1x125cc)
Itàlia Pierfranco Muraglia 4 (4x80cc)
RFA Peter Neumann 4 (4x50cc)
Notes
  1. ^ S'identifiquen amb fons rosa aquells pilots que guanyaren tots els seus títols abans de la creació del Campionat del Món, essent per tant formalment "Campions d'Europa"
  2. ^ S'identifiquen amb fons beix aquells pilots que guanyaren algun títol abans de la creació del Campionat del Món. En aquests casos, els títols europeus en qüestió s'identifiquen com a E

Títols per nacionalitat[modifica | modifica el codi]

Nacionalitat Títols europeus Títols mundials Total
Alemanya Alemanya3 79 1 80
Itàlia Itàlia 42 22 64
RFA RFA 60 0 60
Finlàndia Finlàndia 0 37 37
Suècia Suècia 10 20 30
Txecoslovàquia Txecoslovàquia 24 0 24
República Democràtica Alemanya RDA 19 1 20
França França5 2 16 18
Catalunya Catalunya 0 8 8
Austràlia Austràlia 0 7 7
Regne Unit Regne Unit4 1 5 6
Illa de Man Illa de Man 0 3 3
República Txeca República Txeca 0 2 2
Espanya Espanya6 0 2 2
Polònia Polònia 2 0 2
Eslovàquia Eslovàquia 0 1 1
Occitània Occitània 0 1 1
Àustria Àustria 1 0 1
Totals 161 125 286
3. ^ El total de títols imputats a Alemanya correspon a la suma dels aconseguits per pilots dels antics estats de la RFA (60) i la RDA (20).
4. ^ No s'hi compten els títols aconseguits per pilots de l'Illa de Man
5. ^ No s'hi compten els títols aconseguits per pilots occitans
6. ^ No s'hi compten els títols aconseguits per pilots catalans

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món d'enduro