Campionat del Món de Trial 1976
(S'ha redirigit des de: Campionat del Món de Trial masculí 1976)
| Tipus | TrialGP  |
|---|---|
| Organitzador | FIM |
| Localització i Dates | |
| Interval de temps | 14 febrer 1976 – 19 setembre 1976 |
| Número d'edició | 2 (1976) |
| Competició | |
| Primer lloc | Yrjö Vesterinen↔Bultaco. 93 total punts. |
La temporada de 1976 del Campionat del Món de trial fou la 2a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 12 proves puntuables, celebrades entre el 14 de febrer i el 19 de setembre.
Aquella temporada, Yrjö Vesterinen guanyà el primer dels seus tres títols consecutius. D'altra banda, per primera vegada un català se situava entre els 10 millors a la classificació final del campionat: Fou Manuel Soler, en setena posició.
Classificació final[modifica]
| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 |  Yrjö Vesterinen |
Bultaco | 93 |
| 2 |  Malcolm Rathmell |
Montesa | 87 |
| 3 | Martin Lampkin |
Bultaco | 85 |
| 4 | Mick Andrews |
Yamaha | 69 |
| 5 |  Ulf Karlson |
Montesa | 67 |
| 6 |  Charles Coutard |
Bultaco | 54 |
| 7 |  Manuel Soler |
Bultaco | 52 |
| 8 | Nigel Birkett |
Suzuki | 30 |
| 9 |  Jean Marie Lejeune |
Montesa | 25 |
| 10 | Rob Edwards |
Montesa | 24 |
Referències[modifica]
- «FIM Trial World Championship. 1976» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 13 de juny 2013. [Consulta: 20 febrer 2011].
Edicions del Campionat del Món de trial | |
|---|---|
| Challenge Henry Groutards | |
| Campionat d'Europa | |
| Campionat del Món | 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 |
