Campionat del Món de motocròs 1979

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
XXIII Campionat del Món de Motocròs: 1979
Anterior: 1978 Posterior: 1980

La temporada de 1979 del Campionat del Món de motocròs fou la 23a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 12 Grans Premis, celebrats entre el 8 d'abril i el 12 d'agost.

Aquella temporada es produí el millor resultat en Gran Premi fins aleshores d'un pilot català, quan Toni Elías, pilotant la Bultaco Pursang, fou segon a la segona mànega de la prova inaugural del campionat: el Gran Premi d'Espanya de 250 cc, celebrat al Circuit del Vallès.[1]

Taula de continguts

500 cc [modifica]

Gerrit Wolsink al GP dels Països Baixos de 500cc (Markelo, 29/7/1979)

Classificació final [modifica]

Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Regne Unit Graham Noyce Honda 225
2 Països Baixos Gerrit Wolsink Suzuki 177
3 Bèlgica André Malherbe Honda 176
4 EUA Brad Lackey Kawasaki 173
5 Finlàndia Heikki Mikkola Yamaha 147
6 Bèlgica Roger De Coster Suzuki 125
7 Bèlgica André Vromans Suzuki 86
8 França Jean-Jacques Bruno KTM 85
9 Bèlgica Ivan Van Den Broeck Maico 75
10 Països Baixos Gerard Rond Suzuki 71

250 cc [modifica]

Marty Moates al GP d'Espanya de 250cc (Circuit del Vallès, 8/4/1979)

Classificació final [modifica]

Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Suècia Håkan Carlqvist Husqvarna 248
2 Regne Unit Neil Hudson Maico 178
3 URSS Vladimir Kavinov KTM 1311
4 URSS Guennady Moisseev KTM 126
5 Països Baixos Kees Van Der Ven Maico 106
6 RFA Rolf Dieffenbach Kawasaki 1012
7 Bèlgica Georges Jobé Suzuki 71
8 Bèlgica Jean-Claude Laquaye SWM 66
9 Bèlgica Jaak Van Velthoven KTM 61
10 Txecoslovàquia Jaroslav Falta CZ 58
Notes
  1. ^ 133 segons altres fonts.
  2. ^ 99 segons altres fonts.

125 cc [modifica]

Harry Everts, que acabava de fitxar per Suzuki després d'haver deixat Bultaco pels problemes econòmics del fabricant català, guanyà el primer dels seus tres títols mundials consecutius en 125 cc, afegits al de 250 cc que havia guanyat la temporada de 1975.

Classificació final [modifica]

Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Bèlgica Harry Everts Suzuki 314
2 Japó Akira Watanabe Suzuki 236
3 Bèlgica Gaston Rahier Yamaha 183
4 Finlàndia Matti Autio Suzuki 132
5 Itàlia Corrado Maddii Aprilia 68
6 Països Baixos Peter Groeneveld Honda 62
7 Itàlia Mauro Miele KTM 61
8 Itàlia Michele Rinaldi TGM 55
9 Bèlgica René Greisch Puch 46
10 Finlàndia Göte Liljegren Aprilia 43

Resum: Podi final 1979 [modifica]

500 cc 250 cc 125 cc
Campió Regne Unit Graham Noyce Honda Suècia Håkan Carlqvist Husqvarna Bèlgica Harry Everts Suzuki
Sotscampió Països Baixos Gerrit Wolsink Suzuki Regne Unit Neil Hudson Maico Japó Akira Watanabe Suzuki
Tercer Bèlgica André Malherbe Honda URSS Vladimir Kavinov KTM Bèlgica Gaston Rahier Yamaha

Referències [modifica]

  1. «Toni Elías: "¡Casi no me lo puedo creer!"» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 9 abril 1979. [Consulta: 10 agost 2010].