Campionat del món d'escacs de 1927

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Final del Campionat del món de 1927
José Raúl Capablanca
Aleksandr Alekhin
José Raúl Capablanca
Campió regnant

Aleksandr Alekhin
Aspirant

38 anys 34 anys
Cuba Cuba França França
Vencedor del Campionat del món de 1921. Bons resultats després de la I Guerra Mundial.
Elo: 2798
(1r. segons la llista d'avaluació de chessmetrics pel set. de 1927)[1]
Elo: 2766
(2n. segons la llista d'avaluació de chessmetrics pel set. de 1927)
Alekhin (esquerra) vs. Capablanca (dreta), durant el matx.

El matx pel Campionat del món d'escacs de 1927, que es va disputar entre el Campió del Món regnant José Raúl Capablanca, i l'aspirant al títol Aleksandr Alekhin, va començar el 16 de setembre de 1927 a Buenos Aires (Argentina),[2] i va acabar el 30 de novembre. Alekhin, que era rus de naixement, s'havia nacionalitzat francès tot just tres dies abans del matx, el qual finalment va guanyar, per esdevenir el quart Campió del món.

Història[modifica | modifica el codi]

Alekhin no era en aquell moment l'únic legítim aspirant al títol mundial, però va ser l'únic jugador de l'elit mundial que va ser capaç de reunir el finançament necessari per l'organització del matx,[3] que es va jugar sota les Normes de Londres (que havien estat proposades per Capablanca i ratificades pels millors jugadors del món del moment, Alekhin, Boguljubow, Maroczy, Réti, Rubinstein, Tartakower i Vidmar[4] Les normes indicaven que guanyaria el matx el primer jugador a vèncer en sis partides, les sessions de joc es limitarien a 5 hores, amb un límit de 40 moviments en 2 hores i mitja, el campió havia de defensar el seu títol en el termini màxim d'un any des del moment en què rebés un desafiament d'un mestre candidat notòriament reconegut, el campió decidiria la data del matx, i el campió no estaria obligat a acceptar un desafiament si la bossa de premis era inferior a 10.000 dòlars americans (uns 349.000 $ el 2006[5]); el 20% de la bossa seria pel posseïdor del títol, i la resta es dividiria a raó d'un 60% per al guanyador del matx, i un 40% per al perdedor.

Algunes fonts indiquen que en aquest matx, si s'arribés a un resultat d'empat a cinc, el campió regnant (Capablanca) retindria el títol, però no està clar si realment seria així.[6] S'ha especulat que el contracte concret entre els jugadors per a aquell matx potser incloïa una clàusula de victòria per "avantatge mínim de dos punts".[7] Alekhin, Rubinstein i Nimzowitsch varen tots ells desafiar Capablanca en els primers anys dels 1920s però només Alekhin va aconseguir reunir els 10.000 $ que Capablanca demanava, i només el 1927.[8][9]

Capablanca arribava com a favorit no només pel fet que era ser el campió regnant, sinó també pel rècord que tenia contra Alekhin (5 victòries i 7 empats, cap derrota). Alekhin es va preparar a consciència: va arribar a Buenos Aires setmanes abans, va portar una vida irreprotxable, amb una dieta adequada, exercici físic, i va escollir com a analista un dels millors jugadors argentins de l'època, Roberto Grau. Capablanca, per contra, va menysprear la capacitat del seu rival, i va seguir amb la seva vida dissoluta.

Alekhin va guanyar la primera partida. Capablanca es va refer i va guanyar la tercera i la setena, però Alekhin va guanyar la novena, i el resultat del matx va començar a ser incert. La voluntat de guanyar d'Alekhin va marcar la diferència. Quan portaven disputades 34 partides Alekhin guanyava per 6 a 3, i Capablanca es va rendir enviant un telegrama a Alekhin felicitant-lo per la seva victòria.

Abans del matx, ningú donava opcions a Alekhin contra el dominant cubà, però Alekhin va vèncer les dots naturals de Capablanca amb una capacitat de competir sense igual i una extensíssima preparació pre-partida (especialment pel que fa a l'anàlisi en profunditat de les obertures, aspecte el qual es convertiria més tard en un segell distintiu de tots els grans mestres del futur). Alekhin va jugar el matx molt agressivament, i va aconseguir complicar molt les partides a Capablanca, mercès també a la seva fantàstica habilitat tàctica.

Immediatament després de guanyar, Alekhin va anunciar que estava disposat a concedir a Capablanca un matx de revenja, sempre que el cubà acomplís els requisits establerts per les "normes de Londres".[7] Les negociacions es van perllongar durant anys, i diversos cops es varen trencar tot just quan l’acord semblava a tocar.[10]

Taula de resultats[modifica | modifica el codi]

Aquesta secció empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

En aquest matx, totes les partides, excepte la primera i la tercera, van ser plantejades amb la línia principal amb 3...Cf6 4.Ag5 de la defensa ortodoxa del gambet de dama.


Resultats del matx per rondes
Jugador R1 R2 R3 R4 R5 R6 R7 R8 R9 R10 R11 R12 R13 R14 R15 R16 R17 R18
Capablanca 0 = 1 = = = 1 = = = 0 0 = = = = = =
Alekhin 1 = 0 = = = 0 = = = 1 1 = = = = = =
Jugador R19 R20 R21 R22 R23 R24 R25 R26 R27 R28 R29 R30 R31 R32 R33 R34 Total
Capablanca = = 0 = = = = = = = 1 = = 0 = 0 15,5
Alekhin = = 1 = = = = = = = 0 = = 1 = 1 18,5

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Monthly List: September 1927 rating list, a Chessmetrics.com
  2. Al local del Club Argentino de Ajedrez: «Centenari del Club Argentino de Ajedrez» (en castellà). chessbase.com. [Consulta: 1 de gener de 2013].
  3. Matx Capablanca-Alekhin de 1927 a chessgames.com (anglès)
  4. Clayton, G. «Pàgina d’anècdotes d'escacs de Mad Aussie - Arxiu #3». [Consulta: 09/06/2008].
  5. Conversió feta considerant els ingressos mitjans; si s’usen els preus mitjans, el resultat és d'aproximadament 103.000 $.«Sis maneres de comptar el valor relatiu d’una suma de dòlars americans, 1774 a l’actualitat». [Consulta: 21/10/2010].
  6. Campionat del món d'escacs de 1927 a l'arxiu d'internet de Graeme Cree's Chess Pages (anglès)
  7. 7,0 7,1 Winter, E. «Capablanca v Alekhine, 1927». [Consulta: 09/06/2008]. Pel que fa a aquesta possible clàusula, Winter cita missatges de Capablanca a Julio Finn i Norbert Lederer, de data 15 d'octubre de 1927, en què proposava que, si el matx de Buenos Aires acabés empatat, el segon matx podria limitar-se a 20 partides. Winter cita La Prensa de 30 de novembre de 1927 en relació a les condicions d'Alekhin per a un segon matx.
  8. «Jose Raul Capablanca: Online Chess Tribute». chessmaniac.com, 28 de juny de 2007. [Consulta: 20/5/2008].
  9. «New York 1924». chessgames. [Consulta: 20/10/2010].
  10. Fine, R.. The World's Great Chess Games. Andre Deutsch (actualment com a llibre de butxaca de Dover), 1952. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]