Campo de' Fiori

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Campo de' Fiori
Imatge
Dades
TipusPlaça Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 44″ N, 12° 28′ 19″ E / 41.89566378°N,12.47204654°E / 41.89566378; 12.47204654
Parades de venda de flors al mercat de la plaça.

La Piazza Campo de' Fiori és una plaça oberta en el centre de Roma, situada entre la Palau Farnese i el carrer Corso Vittorio Emanuele II. Aquesta plaça pren el seu nom del paisatge de prat florit que caracteritzava el lloc fins al segle xv, quan es convertí en un mercat. Durant el matí, a l'interior de la plaça, se situa un mercat on es venen flors, carn i peix.[1]

El Campo de' Fiori va ser durant l'edat mitjana una plaça oberta sense gran importància, però durant el segle xv es van moure les activitats comercials, entre d'altres, de la zona del Capitoli cap a aquesta àrea. El Campo de' Fiori es va convertir així, ràpidament en un mercat de la ciutat de Roma.[2] En els barris del voltant s'establiren una gran nombre de fondes i hotels. Destaca l'establiment La Locanda della Vacca de Vannozza Cattanei, la mare dels quatre fills del Papa Alexandre VI.[3]

El Campo de' Fiori no era només un mercat. Aquest espai s'utilitzava ocasionalment per efectuar les execucions, encara que el lloc més comú d'execució es troba junt al Ponte Sant'Angelo.

En Giordano Bruno, filòsof i frare dominicà, fou cremat com a heretge en aquesta plaça, el 17 de febrer de 1600.[4][5] El 1889 es va erigir, després de nombrosos debats, una estàtua en el seu honor, al centre de la plaça. Fou un treball de l'escultor Ettore Ferrari. L'inici d'aquesta commemoració fou una iniciativa els estudiants de la Universitat de Roma.[6]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campo de' Fiori
  1. «Campo de' Fiori» (en italià). Protecció Civil del "Comune" de Roma, 2010. [Consulta: 4 març 2012].
  2. Giannottu, Caterina. «Un narratore arguto e ancichissimo. Paschino in Parione e la satira in Roma fra tradizione e modernità» (en italià) p. 2, 2011. [Consulta: 4 març 2012].
  3. Dal Maso, Cinzia. «La Locanda della Vacca» (en italià), 2004. [Consulta: 4 març 2012].
  4. Pogge, Richard W. Essay: The folly of Giordano Bruno (en anglès), 2009. 
  5. Donzelli Editore. Giordano Bruno: la falena dello spirito (en italià). Donzelli Editore, 2002, p. 289. ISBN 8879896768. 
  6. «Bozzetti del monumento di Ettore Ferrari» (en italià). giordanobruno.info, 2002. [Consulta: 4 març 2012]. «A' XIX marzo MDCCCLXXVI, costituitosi fra studenti dell' Università Romana un Comitato per erigere un monumento a Giordano Bruno, in Roma, in Campo de' Fiori, fu indetta universale sottoscrizione, depositando cumulare le somme in tre anni raccolte. Nel novembre MDCCCLXXXIV altro Comitato universitario rinnovò in Roma il proposito, raccolse in cinque anni nuove somme, affidò ad Ettore Ferrari l'esecuzione del monumento. Ai IX giugno MDCCCLXXXIX in Roma Capitale intangibile i due Comitati riuniti sciolsero in Campo de' Fiori il comune voto. Gli iniziatori del MDCCCLXXVI curarono che dell'alto concetto civile attuato rimanesse in questa medaglia memoriale documento perenne