Campos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Campos
Bandera de Campos Escut de Campos
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Mallorca respecte de les Illes Balears Localització de Campos respecte de Mallorca


Municipi de Mallorca
Ajuntament de Campos
Ajuntament de Campos
Estat
• Autonomia
• Província
• Consell insular
Regne d'Espanya
Illes Balears
Illes Balears
Consell Insular de Mallorca
Gentilici Campaner, campanera
Llengua pròpia Català
Superfície 149,49 km²
Altitud 32 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
10.144 hab.
67,86 hab/km²
Coordenades 39° 25′ 52.87″ N, 3° 1′ 8.74″ E / 39.4313528°N,3.0190944°E / 39.4313528; 3.0190944Coord.: 39° 25′ 52.87″ N, 3° 1′ 8.74″ E / 39.4313528°N,3.0190944°E / 39.4313528; 3.0190944
Organització
Entitats de població
• Batle:

6
Sebastià Sagreras Ballester (PP); (2011)
Patró/Patrons Sant Julià i Santa Basilissa

Campos és una vila i municipi mallorquí situat al sud de l'illa, a la comarca de Migjorn. Té fita amb els municipis de Llucmajor, Porreres, Felanitx, Santanyí i ses Salines. A més del cap municipal té dos nuclis turístics costaners com Sa Ràpita i ses Covetes. Son Fadrinet són les restes d'una basílica paleocristiana de la segona meitat del segle VI i que sembla que s'emprà fins a la conquesta musulmana, al segle X.

Població[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2009)
Campos 8.343
Ses Covetes 78
Es Palmer 14
Sa Ràpita 903
Dalt Sa Ràpita 151
Sa Sorda 9
Sa Vinyola 116
TOTAL 9.601
Font: IBESTAT

Símbols[modifica | modifica el codi]

A l'escut de Campos, s'hi representa un ós dret de color marró sobre un fons gris. La imatge està envoltada d'ornaments blaus. Aquesta interpretació de l'escut prové, com molts d'altres escuts, d'una interpretació popular basada a suposar que el mot campos és un mot compost de "camp" i "ós", a partir de la qual cosa hom ha suposat l'antiga existència d'óssos al terme. Aquesta interpretació, però, és fantasiosa, ja que es té la certesa que a l'illa de Mallorca mai no hi han existit aquests plantígrads. El nom de Campos prové de la fossilització de l'antic mossàrab mallorquí, que conservava els plurals en -os provinents de l'acusatiu plural del llatí. Així, del mot llatí "campus, -i", que vol dir "el camp", "la terra fèrtil", en prové l'acusatiu llatí plural "campos", que fou conservat en el mossàrab amb la seva terminació original, com ho testimonien altres topònims mallorquins procedents igualment de l'evolució de l'acusatiu en aquest cas singular (-UM > -o), com Muro, Portocristo, Portopetro, etcètera. Aquest mot sobrevisqué a la dominació musulmana de l'illa i fou assumit pels repobladors catalans, que el mantengueren fossilitzat, igual com havien fet els àrabs. Aquesta interpretació ha estat defensada pel mateix fill il·lustre del poble, Joan Veny, i surt igualment acceptada per eminents etimòlegs com Joan Coromines o al mateix DCVB, i és coherent amb el fet que les terres campaneres siguin de les més fèrtils de l'Illa. L'escut és usat en la bandera del poble, però sense els ornaments, hi apareix només l'ós sobre el fons gris. La bandera està dividida en quarters. Al primer i al quart es troben les quatre barres del Casal de Barcelona en posició vertical, com a símbol històric de Mallorca, i als altres dos es representa un camp roig, al·legoria del color característic de la terra del terme. Al centre, s'hi situa l'escut del poble, descrit línies amunt.[2]

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia d'aquest municipi ha estat lligada des de la seva fundació a l'agricultura. Les seves terres són fèrtils, per la qual cosa es va desenvolupar, fins fa pocs anys, una agricultura basada en cultius de regadiu.

Actualment els dos nuclis costaners s'han desenvolupat a partir dels vells nuclis de recreació dels habitants del poble.

El municipi de Campos era un poble agrícola i ramader. Els horts produïen, els molins omplien els safaretjos i no faltava la pastura per a les vaques productores de llet. Aquesta riquesa agrària i ramadera va fer que els campaners, a diferència d'altres pobles, no tenguessin pressa per adaptar el seu municipi a les demandes turístiques. Aquest fet, que potser ha pogut perjudicar el desenvolupament econòmic, ha fet que avui les costes campaneres siguin de les menys danyades de Mallorca i que disposin d'uns arenals de gran riquesa paisatgística.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Julià de Campos
  • L'església de Sant Julià va edificar-se entre els anys 1858 i 1873. L'edifici és d'estil neoclàssic. Es conserva el campanar del segle XVI i algunes capelles més antigues del segle XVIII. A l'interior destaca la gran volta i la lluminositat de les parets blanques amb detalls daurats. El museu parroquial està dins de les dependències eclesiàstiques.
  • El poble de Campos disposava d'un sistema de defensa urbà format per set torres de defensa de base quadrada que protegia el poble d'atacs enemics impedint l'accés a l'interior. Estan repartides dins el centre històric i varen ser construïdes en el segle XVI.
  • L'auditori municipal era l'església de l'antic hospital de Campos. Edificada en el segle XVI és d'estil gòtic amb voltes de creueria, fa poc va ser restaurat.
  • En el segle XVII es va fundar el convent de Sant Francesc. S'han de destacar la façana barroca i els retaules de l'interior. El claustre té un interessant valor històric i artístic.
  • L'Oratori de Sant Blai és una de les primeres esglésies de Mallorca, ja que es va construir després de la conquesta conservant un estil gòtic primitiu de petites dimensions. L'oratori té un jardí, abans era un cementiri.
  • La platja d'Es Trenc té un gran valor natural i paisatgístic, ja que és una zona d'arenal amb dunes totalment intactes. S'hi permet el nudisme. Actualment s'està estudiant convertir aquesta zona en parc natural.
  • L'espai natural d'Es Salobrar és la zona de més valor ecològic de Campos. Moltes aus visiten i viuen en aquesta zona. El junc, el tamariu i el fonoll marí formen un paisatge especial d'alt interès.
  • Els únics banys termals de les Illes Balears: Aljub de la Font Santa
  • La seva terra vermellosa fa possible que neixin de forma natural les tapereres (i fa típic el seu paisatge estiuenc). Al costat de la localitat de Llubí són les dues úniques localitats on es produeixen de forma natural.

Esports[modifica | modifica el codi]

La principal instal·lació esportiva del poble és el Camp Municipal d'Esports. S'hi practiquen:

  • Futbol: a un camp on juguen el CE Campos, l'Sporting Campos i les seves respectives categories inferiors. El camp té poc aforament i les grades no disposen de cadires, sinó que són només de ciment.
  • Bàsquet: al pavelló, on juguen totes les categories del Club de Bàsquet Campos, i on també es pot jugar a futbol sala, handbol, voleibol...
  • Natació: a la piscina municipal de Campos, darrere el camp de futbol i el pavelló.

No hi ha pistes de tennis, ja que el Club de Tennis Campos té la seu a un altre lloc molt a prop del Camp Municipal, i on hi ha pistes de tennis de ciment i de gespa i pistes de pàdel.

Educació[modifica | modifica el codi]

Fotografia del pati de l'institut

El municipi compta amb un institut d'educació secundària anomenat IES Damià Huguet creat el 1996 com a secció de l'IES Llucmajor perquè aquest no tenia espai suficient i el CEIP Joan Veny i Clar de Campos tenia aules disponibles. La iniciativa d'aquest canvi fou de l'AMIPA del Joan Veny i Clar. La seva intenció era que els alumnes poguessin seguir els seus estudis d'ESO dins Campos. Des del 23 de juliol de 1998 són instituts diferents, ja que l'augment dels alumnes i la dificultat dels professors per a organitzar-se feia que necessari la separació. El seu primer equip directiu va estar format per na Margalida Burguera com a directora i Antònia Serra com a cap d'estudis.

El 1998 se segregà i passà a ser un centre independent. El curs 1999-2000 es decideix donar nom al centre, que passa a ser IES Damià Huguet, en honor al poeta campaner. Al principi l'institut utilitzava les aules cedides pel col·legi Joan Veny i Clar i per falta d'espai, s'hagué d'ampliar amb un edifici dins el pati, al C/ Serrano s/n. El curs 2003-2004, l'institut es va traslladar a un edifici nou al Camí des Revellar.[3]

Col·legi Fra Joan Ballester

Van ser segon premi als premis d'arquitectura de Mallorca 2002-2003.[4] Un dels 14 premis de 3.300€ als XXX Premis Baldiri Reixac 2007-2008, contemplats per la Fundació Lluís Carulla, a l'apartat de Premis a les Escoles.[5]

Al poble també hi ha dues escoles i una guarderia.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • El 9 de gener se celebra la festa dels patrons del poble Sant Julià i Santa Basilissa.
  • Dia 3 de febrer és Sant Blai, i en el llogaret del mateix nom se celebra una gran festa, amb paella a la plaça i missa a la capella de Sant Blai.
  • El segon diumenge de maig se celebra la Fira de Maig, especialment coneguda per les vaques que es traslladen al carrer de ses Rondes perquè la gent del poble i els turistes les puguin veure. Però hi ha més mostres, com la de cuina o la de vins i formatges.
  • Dia 16 de juliol és el dia de la Mare de Déu del Carme, festa de Sa Ràpita.
  • El 15 d'agost se celebra la festivitat de la Mare de Déu d'Agost, són les festes d'estiu del poble amb una sèrie d'activitats populars.
  • El tercer dijous d'octubre se celebra la Fira d'Octubre. Divendres, el Firó d'Octubre i dissabte el Firó Medieval. El 2008, a la plaça de can Pere Ignasi hi va haver una carpa de la fira de la sobrassada, els anys després es va fer a l'auditori.[6]
  • El 26 de novembre se celebra la diada de santa Catalina, amb els foguerons com a protagonistes, on es fa festa a la vora dels focs preparats per les diferents associacions i entitats del poble.

Art Nit[modifica | modifica el codi]

A principis d'agost se celebra l'Art Nit Campos, seguint la idea d'altres pobles com Alaró, Alcúdia, Felanitx i Inca. Es va fer per primera vegada el 3 d'agost de 2012.[7][8]

Se n'encarreguen na Maria Nicolau, n'Andreu Mas, n'Antònia Maria Rigo, en Damià Mulet, en Miquel Oliver i na Inés Nicolau.[8] L'Art Nit és un esdeveniment en què els artistes exposen al carrer i a llocs poc habituals. Les disciplines que hi ha són dibuix, pintura, audiovisuals, escultura, il·lustració, fotografia i la resta de disciplines artístiques.[9]

Alguns dels participants de la tercera edició, la de 2014, són els Boa Mistura,[8] de Madrid, que escrigueren versos de Miquel Costa i Llobera als nius d'ametralladora de les platges de Campos,[10] Mireia Tramunt, dibuixant[8] de les Illes Canàries,[9] Damià Mulet, Llorenç Balaguer, Marta Pujades i Víctor Moragues, entre d'altres.[8]

Fills il·lustres del municipi[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. «BOIB Núm. 139». BOIB, 20/11/2001. [Consulta: 21/4/2012].
  3. «Història del centre». IES Damià Huguet, 11 de febrer de 2010. [Consulta: 6 de gener de 2012].
  4. «IES Damià Huguet». BBarquitectes. [Consulta: 29 de desembre de 2011].
  5. «IES Damià Huguet, premiado por su función y compromiso - Part Forana - Diario de Mallorca» (en castellà). Diario de Mallorca, 3 de juny de 2008. [Consulta: 29 de desembre de 2011].
  6. «IV Fira de la Sobrassada en Campos» (en castellà). Ultima Hora, Octubre de 2011. [Consulta: 31 juliol 2014].
  7. «Un impulso artístico» (en castellà). Art Nit. Ajuntament de Campos, 2012. [Consulta: 31 de juliol de 2014].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «El alma de ArtNit Campos» (en castellà). Diario de Mallorca, 29 juny 2014. [Consulta: 31 juliol 2014].
  9. 9,0 9,1 «Mireia Tramunt participa en el programa ArtNit Campos en Mallorca» (en castellà). Canarias 24 Horas, 31 juliol 2014. [Consulta: 1 agost 2014].
  10. «‘Els nius d’ametralladora’, amb motiu d’ArtNit Campos 2014». Lo Nostro, 29 juliol 2014. [Consulta: 1 agost 2014].
  11. Col·legi Fra Joan Ballester
  12. Ajuntament de Campos
  13. Institut d'Estudis Catalans

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campos Modifica l'enllaç a Wikidata