Campredó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Església de Campredó
Estació de tren abandonada a Campredó
Aiguamoll de Soldevila-Campredó, hàbitat protegit del tritó palmat.

Campredó és un poble situat al darrer tram de l'Ebre final, que pertany al municipi de Tortosa, a la comarca del Baix Ebre. Va convertir-se en entitat municipal descentralitzada el 2011,.[1] després d'haver emprès un procés de segregació que va durar 14 anys, des de 1990 a 2004, quan una àmplia majoria ciutadana va mostrar-se favorable a la seva constitució com a municipi.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Campredó es troba al sud-est de la ciutat, a l'extrem meridional de la Serra de Collredó i compta amb uns 1200 habitants.

Separat del nucli de Campredó hom hi troba els nuclis de Font de Quinto i el barri o raval del Pom. Just al costat de Campredó, durant el franquisme es va construir un polígon industrial que avui rep el nom de Polígon Industrial Baix Ebre. En ell s'hi localitzen importants empreses entre les quals destaquen en un primer grup: YKK España SA (establerta el 1976), Colores Cerámicos de Tortosa SA, Industrias Rehau SA, Ercros (antiga Polialco), Agrofruit Export SA, Olisefi SA, una plataforma logística de Miquel Alimentació Grup SA; en un segon grup: la Industrial Pastelera Casanova SA, COTRAT SCCL (cooperativa de transports), Daicolorchem EU SA (antiga INTORSA), Ferran Ferrer SL (tèxtil), l'empresa mixta Escorxador de Tortosa, Inyectometal SA, Frigorífics Lluís SA i Distribucions J. Albacar, Ballestas Curto i la centenària Impremta Querol SL; i en un tercer grup tot un seguit d'empreses de serveis i de producció de mida més reduïda. Fora del polígon s'executen activitats extractives d'àrids força importants. Modernament s'ha construït entre els termes de l'Aldea i Campredó el Polígon Industrial Catalunya Sud, cridat a ser el motor econòmic de les Terres de l'Ebre.

Història[modifica | modifica el codi]

Campredó té un lloc punyent en la història contemporània de les Terres de l'Ebre, quan l'abril de 1938 una marea humana evacuava la veïna ciutat de Tortosa, per la costa de Soldevila, en esdevenir front de guerra.

Més modernament i en un altre ordre de coses Campredó esdevé el punt d'extracció de les aigües de l'Ebre que són l'origen del polèmic transvasament al Camp de Tarragona (per interessos polítics anomenat minitransvasament de l'Ebre) executat en compliment de la llei 18 de 1981 d'1 de juliol amb una concessió màxima de 4 metres cúbics per segon que equivalen a uns 126 hectòmetres cúbics l'any.

Patrimoni arquitectònic[modifica | modifica el codi]

Entre el patrimoni arquitectònic de Campredó destaca la torre de Font de Quinto; (11 m x 8,20 m x 6 m), sobre la serra de les Veles, i l'anomenada "Casa de Prat" (5 m x 5,8 x 8,20 m i 1,90 de gruix als murs). La Casa de Prat (també coneguda com "la Llotja") és una torre d'origen templer del s. XIII, com la de Font de Quinto. Fou probablement la seu de la sotscomanda templera de Prat.[2] Únicament es conserva la planta inferior a l'interior de la qual hi ha una interessant escala de caragol realitzada en pedra, com la resta de l'edifici.[3] Les torres de Prat i Font de Quinto foren adquirides per l'Ajuntament de Tortosa el setembre de l'any 2000 i restaurades al llarg del 2008 per la Generalitat de Catalunya. Durant les obres de restauració es va constatar l'existència al voltant de la casa de Prat d'un recinte emmurallat pendent d'estudi. Malauradament durant la dictadura franquista es va perdre definitivament (1964-1965) la torre de Sant Onofre.

En el límit del terme i ja en el municipi de l'Aldea s'hi localitza la finca agrícola de la Palma focus d'importants troballes arqueològiques, com la d'un gran campament romà de la II guerra púnica localitzat l'any 2007. Del terme de Campredó (partida del Fondo) prové una de les inscripcions romanes del lapidari de l'antiga Dertosa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «DECRET 120/2010, de 7 de setembre, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó, en el terme municipal de Tortosa.» (htm). DOGC num 5711, 09/09/2010. [Consulta: 2010-09-21].
  2. Fuguet Sans, Joan, Templers i Hospitalers, II, Guia de les terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat, Rafel Dalmau, Editor, Barcelona,1998, p. 21 i 79-81 ISBN 84-232-0525-8
  3. Fuguet Sans, Joan, ibidem, p. 80-81; Gracià, Oriol, " Vigilant el tram final de l'Ebre", Sàpiens Barcelona, núm. 100, febrer 2011, p. 81 issn: 1695-2014

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 40° 45′ 35″ N, 0° 33′ 12″ E / 40.75972°N,0.55333°E / 40.75972; 0.55333