Camuflatge submarí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El cavallet de mar foliaci evita ser descobert pels predadors adquirint una coloració, protuberàncies i comportament similar al de les algues.

El camuflatge submarí comprèn el conjunt de mètodes per aconseguir la cripsi –evitació de l'observació– que permet als organismes aquàtics romandre inadvertits per altres organismes com predadors o preses.

El camuflatge en grans cossos d'aigua difereix de manera substancial del camuflatge terrestre, ja que l'ambient és homogeni, la il·luminació sempre ve de dalt i generalment no hi ha un fons variable, com sí que passa amb la vegetació terrestre. En l'aigua predominen tres mètodes de camuflatge principals: la transparència, la reflexió i la contrail·luminació. Els dos primers són més importants en els 100 metres superiors de l'oceà; la contrail·luminació, en canvi, és el mètode principal dels 100 fins als 1000 metres de profunditat; més avall, el camuflatge esdevé menys important ja que hi ha absència de llum.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cott, Hugh (1940). Adaptive Coloration in Animals. Oxford University Press (en anglès).
  • Herring, Peter (2002). The Biology of the Deep Ocean. Oxford University Press. ISBN 9780198549567 (en anglès).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]