Cançó mixteca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Cançó mixteca va ser escrita l'any de 1915 pel compositor oaxaqueny José López Alavez. Li ha donat un gran prestigi a nivell nacional a l'estat de Oaxaca, específicament a la Mixteca Oaxaquenya.

En les seves lletres es reflecteix la nostàlgia de partir i deixar el lloc d'origen, com a resultat del fenomen de migració del qual l'autor va ser part i molts milers de mixtecos Oaxaca que l'han i continuen sent.

La cançó mixteca es va compondre sota l'arbreda de l'Albereda Hidalgo de la ciutat de Querétaro on López Alavez recordava amb tristesa al seu entranyable Terra del Sol (àlies de la Mixteca).

L'any de 1918, la Cançó mixteca va triomfar en el Primer Concurs de Cançons Mexicanes, convocat pel diari El Universal, també el 1918, al Festival de la Música Mexicana efectuat en l'Albereda Central de la Ciutat de Mèxic, es va presentar al públic al compositor huajuapeño com triomfador del Primer Concurs de Cançons Mexicanes.

S'ha utilitzat com a introducció per al'execució del Xarop mixteco, i darrerament arran del fenomen de rescat cultural de la mixteca (promogut per la pròpia ciutadania), s'empra per a esdeveniments oficials i de gran magnitud, atès que el Xarop mixteco i la Cançó mixteca representen el patrimoni cultural de Huajuapan.

Va ser elevada a la categoria de Himne Mixteco al municipi d'Huajuapan, per iniciativa del regidor Elías Torres Ramírez, com a homenatge post mortem a José López Alavez, segons Decret municipal dictat per l'Honorable Ajuntament en la sessió ordinària del 20 d'abril de 1998 i publicat al Periódico oficial de l'Estat d'Oaxaca el 6 de juny del mateix any.

Lletra[modifica | modifica el codi]

La instrumentalització de la cançó mixteca és relitzada per bandes municipals, compossades per instrumento de vent y metal.

¡Que lejos estoy del suelo donde he nacido! inmensa nostalgia invade mi pensamiento; y al ver me tan solo y triste cual hoja al viento, quisiera llorar, quisiera morir de sentimiento. ¡Oh Tierra del Sol! Suspiro por verte ahora que lejos yo vivo sin luz, sin amor; y al verme tan solo y triste cual hoja al viento, quisiera llorar, quisiera morir de sentimiento.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]