Cançó de bressol
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Forma musical | gènere musical tipus de cançó |
|---|---|
| Àudio | |
| Gènere | cancó de bressol |
| Part de | small genre of folklore (en)  |
_-_Lullaby_(1875).jpg)
Una cançó de bressol o de bres, dita també noninó a les Balears, és una cançó suau destinada a fer dormir un infant. El fet de cantar una melodia mentre es gronxa suaument un infant, perquè es relaxi i s'adormi plàcidament, és un costum molt arrelat en pràcticament totes les cultures i a totes les èpoques, com ho demostren la gran quantitat de cançons de bressol existents arreu del món.
Cançons de bressol en la música tradicional[modifica]
El repertori tradicional català conté un bon nombre de cançons de bressol. Algunes són petites cantarelles que les mares cantaven a mitja veu mentre gronxaven el bressol o amanyagaven el nadó, però n'hi ha d'altres que contenen algunes de les melodies més inspirades del nostre cançoner, com ara El Noi de la Mare, El cant dels ocells o El poder del cant.[1] Algunes d'aquestes cançons s'han popularitzat com a nadales pel fet que la Mare de Déu canta al nen Jesús per fer-lo dormir.
Cançó de bressol popular del País Valencià[modifica]
Non-non, xixet,
ha caigut un baquet,
s'ha trencat la cameta
i ara està coixet.
Non-non, xixet,
el xixet se n'ha anat
i el xiquet ha restat.
Cançó de bressol popular de les Balears[modifica]
Noninó li diu sa mare,
noninó an es petitó;
noninó com lo gronxava,
noninó, noninó.
Vou, veri, vou cançó de bressol popular de les Balears[modifica]
Horabaixa post es sol
plorinyava l'infantó;
no ploreu, angelet, no,
que mumareta no ho vol.
Noninó, noninó,
una engronsadeta
pes nin petitó.
La 'berceuse" en la música culta[modifica]
Alguns dels més reconeguts músics de tots els temps han compost belles cançons de bressol que han arribat a fer-se molt populars. Sens dubte la més popularitzada ha estat el Wiegenlied Op. 49 núm. 4 de Johannes Brahms, que és la melodia que sona en la gran major part de ginys per a nadons.
Summertime, un dels temes principals de l'òpera Porgy and Bess de George Gershwin, Summertime, és una altra famosa melodia que va néixer com a cançó de bressol.
Berceuse és el nom que s'acostuma a donar a temes instrumentals inspirats en la cançó de bressol. Aquest és el cas de la Berceuse Op.57 en Re b major, de Frédéric Chopin, que és una cançó de bressol en forma de variacions. Un altre exemple és la Berceuse sur le nom de Fauré de Maurice Ravel o la Berceuse de l'Ocell de foc d'Ígor Stravinski.
Cançons de bressol en la música popular catalana[modifica]
Cançons com "Nin non" de Lluís Llach o Bona nit d'Els Pets són una bona mostra de cançons de bressol en la música popular catalana actual.
Notes[modifica]
- ↑ Joan Amades: Folklore de Catalunya. Cançoner
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cançó de bressol |