Can Buxeres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Can Buxeres
Localització: Ctra. d'Esplugues, 3-5. L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
Coordenades: 41° 21′ 52″ N, 2° 05′ 49″ E / 41.364581°N,2.097020°E / 41.364581; 2.097020Coord.: 41° 21′ 52″ N, 2° 05′ 49″ E / 41.364581°N,2.097020°E / 41.364581; 2.097020
Construït: XIX
Estil: Historicisme, modernisme
Bé cultural d'interès local
Identificador: IPA: 20603
Can Buxeres situat respecte Barcelona
Localització al Pla de Barcelona

Can Buxeres, o Can Boixeres, és un conjunt d'una antiga casa pairal, masoveria i jardí, avui parc municipal de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). El conjunt està protegit com a bé cultural d'interès local.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El conjunt de Can Boixeres, que actualment és un parc municipal, en origen era el jardí d'una casa pairal, que encara es conserva dins del parc.

Dins del parc hi ha gran variació d'elements com arbres, plantacions de flors, escultures, fonts... Dues escultures destacades són La família, d'Hèctor Cesena, i La noia del colom, nu de Rafael Solanic.

La família és una escultura en marbre blanc d'uns dos metres d'alçada amb la peanya, que representa un home que agafa per l'espatlla a una dona que porta un nen de bolquers als braços. Les figures són de mida natural. L'estil és realista però esquematitzat, insinuant les línies de composició i de les figures però defugint els detalls, tret dels rostres.

La noia del colom és una escultura en marbre blanc d'uns 80 centímetres d'alçada més 20 centímetres de peanya que representa una noia nua, de mida natural que, en posició ajupida, sosté un colom a les mans. L'estil és clarament noucentista, recollint influències d'Aristides Maillol i sobretot d'Esteve Monegal, principal mestre de l'autor de l'escultura. La peanya de formigó és un afegit posterior.

Hi ha un templet modernista, de planta circular, cobert amb cúpula sostinguda per sis columnes. La cúpula, que té tambor, està decorada amb mosaic de ceràmica vidriada. Les columnes són de formigó, tenen petits capitells i estan decorades amb mosaic blanc la part superior i en mosaic fosc la part inferior. Un ferro forjat fa de tanca del templet. Hi ha uns esglaons per accedir a la construcció.

Dins del parc, a part de la casa pairal, també es troba la masoveria. És un edifici de planta baixa, un pis i golfes, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. La porta d'accés és adovellada, amb forma d'arc el·líptic, i la resta d'obertures són rectangulars, amb les llindes de formes arrodonides i els brancals alternen les dovelles estucades i les llises. La façana té un acabament ondulat que oculta la teulada. A banda i banda hi ha dos cossos afegits d'una planta, que al primer pis fan un balcó tancat per una balustrada.

Envoltant el jardí hi ha una muralla per sobre de la qual passa la via del tren. El parament és de pedra per les estructures portants (les parts baixes de les portes, les pilastres que divideixen els trams, els contraforts triangulars...) i de maó en els arcs de mig punt de les portes.

A la carretera d'Esplugues té una gran portalada de pedra i ferro d'estil classicista, amb ordres de pilastres de tipus corinti i a la part superior de la porta es pot llegir la data de 1911.

Història[modifica | modifica el codi]

El jardí fou urbanitzat el 1906-1911 i s'organitzà com a jardí particular pertanyent als propietaris de Can Boixeres. Sofrí transformacions radicals al declarar-lo parc públic el 8 de novembre de 1972.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Buxeres Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Can Boixeres». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 abril 2012].
  • Can Boixeres