Jaciment de Can Garriga

(S'ha redirigit des de: Can Garriga (Sant Julià de Ramis))
Per a altres significats, vegeu «Can Garriga Paleolítica».
Infotaula de geografia físicaJaciment de Can Garriga
Descobridor o inventorEudald Carbonell i Roura Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSant Julià de Ramis (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 01′ 51″ N, 2° 50′ 01″ E / 42.03086°N,2.83353°E / 42.03086; 2.83353
Història
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment o invenció1986 Modifica el valor a Wikidata
Excavacions1987 - 15-30 de juny
1988
1991 - 11 de febrer-30 d'abril
ArqueòlegCentre de Recerques Paleo-Eco-Socials (CRPES) / Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona / Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya / Ferrovial. Empresa constructora / Tarragona. LAUBT.

Can Garriga fou un campament de caçadors-recol·lectors, instal·lats en cabanes a l'aire lliure, corresponent al paleolític inferior (final), situat al marge esquerre del torrent de Can Garriga, abans de passar el pont del Dimoni, en direcció a Figueres, a l'altra banda del torrent on hi ha el jaciment de Pedra Dreta i sobre el marge de ponent del riu Ter. Va ser descobert per Eudald Carbonell i Rafael Mora l'any 1986 i excavat l'any 1991, abans de ser destruït en fer-se el desdoblament de la carretera Girona-Banyoles. Format per tres nivells arqueològics inclosos en nivells de sedimentació naturals (travertins de llac i paleosòl). Els travertins han permès la datació absoluta d'aquests nivells en el Geological Survey de Califòrnia. L'estratigrafia és la següent:

  • Primer nivell: Entre 210 i 260 cm de profunditat. Argiles grogues datades en 87.700 +/- 2.500 BP.
  • Segon i tercer nivells: 345 a 370 cm de profunditat. Argiles marronoses. El segon nivell és datat entre 103.500 +/- 2.300 BP. Tot el material arqueològic que apareix és lític. Les matèries primeres més representades són quars, quarsita i roques filonianes, i es reparteixen majoritàriament en BP de primera generació i BN de primera generació de tipus centrípet o "epanelé". També hi ha alguna BN de segona generació que tipològicament correspondrien a rascadors i denticulats.

Bibliografia[modifica]

  • "Les comarques Gironines: Del Paleolític als Visigots" de Pere Cantón Playà
  • https://egipci.cultura.gencat.cat/
  • Inventari del Patrimoni Cultural Immoble Català. Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya