Can Negre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Can Negre
Jujol-SantJoanDespi-CanNegre-5803.jpg
Can Negre a Sant Joan Despí
Fitxa tècnica
Tipus Masia transformada
Arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert
Començament 1915
Acabament 1930
Localització Sant Joan Despí
(41° 22′ 03″ N, 2° 03′ 28″ E / 41.36743°N,2.05784°E / 41.36743; 2.05784Coord.: 41° 22′ 03″ N, 2° 03′ 28″ E / 41.36743°N,2.05784°E / 41.36743; 2.05784)
Estil modernista

Can Negre és una masia situada a Sant Joan Despí, transformada per l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol i Gibert entre 1915 i 1930.

Història[modifica | modifica el codi]

L'edifici és una antiga masia del segle XVII,[1] possiblement del 1680[2] segons diu a la llinda d'una de les portes. A principis del segle XX el seu propietari era l'advocat i propietari rural Pere Negre i Jover[3] (1867-1939) que conegué Jujol per l'amistat de la seva dona Engràcia Balet i Viñas (1863-1936) amb Josefa Romeu tieta de Jujol i propietària de la torre de la Creu.[4] El primer projecte de reforma de Can Negre havia d'integrar un edifici d'origen rural en la nova trama urbana i convertir un mas de pagès en una casa aristocràtica.[5] Va ser presentat per Jujol a Pere Negre en un dibuix en el revers blau d'un sobre, que va retallar seguint la silueta de l'edifici. Pere Negre encarregà a Jujol la reforma i ampliació de la masia i l'obra es realitzà per etapes, adequant-se al pressupost del propietari. La primera fase fou la reforma (1915-1917), seguida per l'ampliació (1917–1921) i la decoració (1920–1926).[6]

Amb el pas dels anys la casa es deteriorà i l'any 1966 passà a ser propietat de l'Ajuntament de Sant Joan Despí, per donació dels hereus de la família Negre.[6] El 1982, els arquitectes Antoni Navarro, Gabriel Robert i Xavier Güell van redactar un primer projecte de rehabilitació i van començar la consolidació dels forjats i la restauració de la planta baixa.[6]

La casa fou rehabilitada completament entre 1984 i 1990, amb el suport de l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, amb projecte dirigit per l'arquitecte Francesc Xavier Asarta. Es restaurà el conjunt de l'edifici i s'urbanitzà l'adjacent Plaça de Catalunya.[6] Actualment pertany a l'ajuntament que la dedica a diverses activitats culturals,[1] i acull el Centre Jujol – Can Negre[7] que forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

Edifici[modifica | modifica el codi]

La façana principal és l'element més rellevant, i està coronada per línies ondulants a l'estil de les façanes barroques, amb un component d'asimetria que no trenca l'harmonia del conjunt.[1][3] Es varen conservar les obertures originals de la façana, però amb un nou estil, dissenyant la tribuna principal amb la forma d'un sorprenent carruatge. Una orla ressegueix el perfil sinuós de la part superior, amb 5 medallons que formen la inscripció Ave gratia plena dominus tecum. La decoració combina esgrafiat, trencadís, fusta, ferro i guix.[1]

A l'interior hi destaca l'escala d'accés al primer pis, rematada amb la cúpula helicoïdal de planta octagonal,[6] des de la qual es pot veure un plafó al sostre format per triangles, pintat de color blau i blanc[3] i presidit per un àngel.[1] La casa té una petita capella d'estil barroc de planta el·líptica,[6] amb decoració en colors blau, blanc, vermell i daurat,[3] i amb una destacable llàntia de forja.[1] Una altra dependència interessant és el menjador. També es conserva un ocell de ferro forjat que formava part de la reixa que tancava el jardí.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Pobles de Catalunya, Can Negre (Sant Joan Despí - Baix Llobregat)
  2. Generalitat de Catalunya, Agència Catalana de Turisme, Can Negre
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 gaudiallgaudi.com, Jujol: CAN NEGRE
  4. Sanahuja, pàg.15
  5. Permanyer, pàg.156
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Diputació de Barcelona, Can Negre
  7. Ajuntament de Sant Joan Despí, Centre Jujol - Can Negre

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Negre
  • Duran i Albareda, Montserrat. Jujol : dissenyador. Barcelona: MNAC / Fundació ”la Caixa”, 2002. ISBN 978-84-8043-093-7.