Can Sisteré
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 3 novembre 2009 | |||
| Id. IPAC | 45473 | |||
.JPG)
Can Sisteré és un casal situat al centre de Santa Coloma de Gramenet, molt a prop de la plaça de la Vila i de l'eix Sant Carles, un dels vials més importants de la ciutat. Actualment és un centre d'art contemporani.
Història[modifica]
Can Sisteré va ser construït a finals del segle xix. El seu valor es troba principalment en la significació que té històricament i sentimentalment per a la memòria col·lectiva del municipi.
Originàriament va ser una residència d'estiueig, concebuda com una torre residencial aïllada i envoltada d'un jardí. Anselm de Riu, un home de negocis de Barcelona que havia fet les Amèriques,[1] va comprar l'edifici i els terrenys a principis del segle xx. La seva vídua va lliurar la propietat a l'Ajuntament el 1952 amb l'objectiu que es destinés a activitats socials i culturals. Això no obstant, l'edifici va acabar sent un local de la Falange. Arribada la democràcia, Can Sisteré va esdevenir un centre cultural i actualment acull exposicions d'art contemporani.
Estructura arquitectònica[modifica]
L'edifici de Can Sisteré és bàsicament un volum prismàtic principal de tres plantes al qual s'adossen petits cossos a les façanes nord, sud i oest. Totes les façanes presenten un llenguatge formal d'estil noucentista, amb profusió de cornises, frisos i ornaments als balcons i als arcs. L'edifici, reconstruït el 1989 per l'arquitecte Coque Bianco, presenta una coberta del volum principal inclinada de teula àrab a quatre aigües. Això no obstant, les cobertes dels cossos afegits són terrasses de paviment ceràmic.[2]
La rehabilitació del 1989 va comportar refer l'interior de l'edifici per condicionar-lo a funcionalitat de centre cultural. Així, es va dur a terme una nova distribució organitzada a l'entorn de l'escala central. Cal destacar la segona planta, totalment diàfana, amb les encavallades de fusta del sostre totalment vistes.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Rovira Sánchez, Jordi. La Guinardera. Barcelona: Direcció General d'Acció Cívica, Generalitat de Catalunya, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 «Edificis i Elements Catalogats (EC) i Entorns (EN) de Santa Coloma de Gramenet». Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. [Consulta: 9 maig 2015].[Enllaç no actiu]