Canal Roeselare-Leie

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Canal Roeselare-Leie
Mandelkanaal
Mapa del canal
Mapa del canal
Llargada 15,512 km
Classe IV (14,4 km) i II (1,1 km)
Construcció 1863-1871
Posada en servei 1871
Desnivell 7,50 m
Rescloses 1
De Roeselare
Coordenades 50° 56′ 42″ N, 3° 7′ 59″ E / 50.94500°N,3.13306°E / 50.94500; 3.13306
a Leie a Ooigem
Coordenades 50° 53′ 42″ N, 3° 20′ 48″ E / 50.89500°N,3.34667°E / 50.89500; 3.34667
Territoris Bèlgica Bèlgica
Hidrologia - Canal

El Canal Roeselare-Leie (també anomenat Mandelkanaal) a Bèlgica enllaça la ciutat de Roeselare amb el Leie a Ooigem, un nucli del municipi de Wielsbeke. Fa part de la xarxa de les vies navegables per una llargada de 15,512 km de classe IV fins al port de Roeselare i de classe II enllà. El canal segueix la vall del Mandel, un petit afluent del Leie, fins a la sortida d'Ingelmunster, on pren una drecera. De 2010 a 2011, el volum del transport de mercaderies al canal va créixer d'uns cinc per cent cap a 3,7 milions de tones.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Dos dels tres esglaons de l'antiga resclosa (dreta), cap a avall i la nova entrada del canal a l'esquerra

El canal va excavar-se al segle XIX segons la norma de Freycinet amb una capacitat d'embarcacions fins a 300 tones. Als inicis, es va construir una «escala de tres rescloses» des del 1865 a la desembocadura del canal al Leie, l'única manera amb les posssibilitats tècniques d'aquesta època de vèncer un desnivell de 7,50 metres.

De 1967 a 1980 el canal va modernitzar-se i ara té una capacitat de 1350 tones, una nova resclosa més gran i de pas més ràpid va construir-se el 1970 a costat de l'antiga escala, que vers la fi del segle XX va ser llistada com a monument. Després d'una restauració va tornar a funcionar i ara serveix per a la navegació esportiva.[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

El canal connecta els municipis de Roeselare, Izegem, Ingelmunster i Wielsbeke amb el Leie, i així amb tots els ports importants de Bèlgica i del Nord de França. Moltes fàbriques s'han establert als marges del canal: Vandemoortele (olis), Spano (panys de fibra), Soubry (pasta), Hanekop i Debaillie (pàbul de bestiar)…

Hi ha un projecte econòmic de construir un port de contenidors i un projecte turístic per a explotar els marges verds per a activitats recreatives (pesca, cicloturisme…).

Rescloses i altres infraestructures[modifica | modifica el codi]

Des del 1973, per a la navegació comercial, hi ha només una resclosa amb un desnivell de 7,5m a la desembocadura al riu Leie. L'antiga esclosa triple va conservar-se com a monument d'arqueologia industrial.

Renlaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Minister Hilde Crevits trapt 150 jaar kanaal Roeselare-Leie af» (neerlandès) (La ministre Hilde Crevits estrena les festivats del centcinquantennari del canal Roeselare-Leie), Nota de premsa del ministeri de foment de Flandes, 20 d'abril del 2012
  2. «Drietrapssluis (ID: 89598)» (neerlandès) (Resclosa de tres esglaons), De Inventaris van het Bouwkundig Erfgoed (Inventari del patrimoni històric), Servei del patrimoni immobiliari del Govern Flamenc
Canals de Bèlgica

AlbertBeverloBocholt-HerentalsBlankenbergse VaartBlaton-AthBoudewijnkanaalBraç de BellecourtBraç de La LouvièreBraç Napoleó De PauwCanal antitancBriegden-NeerharenBruges-OostendeBrussel·les-CharleroiBrussel·les-Escaldadel CentreDamse VaartDessel-KwaadmechelenDessel-Turnhout-SchotenEeklose VaartEnllaç Deule-EscaldaEnllaç de NieuwpoortEscalda-RinGant-BrugesGant-TerneuzenGanzepootHaccourt-ViséHandelsdokIeper-IJzerIsabellakanaalKortrijk-BossuitKetelvaartde LanayeLeopoldkanaalLeuven-DijleLisseweegse VaartLovaartMandelkanaalMoervaartde MonsinNetekanaalNieuwpoort-DuinkerkeNimy-Blaton-PéronnesNoordedeNoordervaartOudenburgs Vaardekende l'OurthePlassendale-NieuwpoortPommerœul-CondéRingvaartRoeselare-LeieSassevaartSchipdonkkanaalSpierekanaalVerbindingskanaalZuid-Willemsvaart