Canal d'Aragó i Catalunya
El Canal d'Aragó i Catalunya (antigament conegut com a Canal de Tamarit)[1] és una obra hidràulica singular, tant per la pròpia magnitud de la infraestructura implicada com pel volum de terres irrigades: 95.000 ha.[1] El propietari actual del Canal d'Aragó i Catalunya és la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, i la zona regable s'organitza a la Comunitat General de Regants, que al seu torn, agrupa 134 comunitats de regants.
El seu recorregut comença a Olvena on recull aigua del riu Éssera des del pantà de Barasona (també anomenat de Joaquim Costa), i acaba desembocant al Segre a l'altura de la Granja d'Escarp fent un recorregut de 134 km.[1] Un canal secundari anomenat Canal de Saidí fa 47'4 km.[1] El total de les catorze sèquies principals que surten del Canal d'Aragó i Catalunya sumen 139 km.[1]
A la Catalunya estricta quest regadiu comprèn els municipis segrianencs de Lleida, Almacelles, Almenar, Alguaire, Alcarràs, Seròs, Massalcoreig, Soses i Aitona, en una vasta zona de nord a sud que suma 43.440 ha.[1]
Taula de continguts |
Història [modifica]
Els projectes de fer un canal que regués àmpliament la Plana de Lleida daten ja del segle XVIII, a l'època de Carles III.[1] Sovint foren poc realistes perquè pretenien una construcció i un cabal d'aigua que permetessin no només un canal de reg sinó que també fos navegable i industrial, una idea que encara persistia el 1834.[1] Després de gairebé dos segles de parlar-ne el govern espanyol va decidir materialitzar-lo el 1896 encarregant-ne la direcció del projecte a l'enginyer Rogelio de Inchaurrandieta: deu anys després el canal regava les primeres terres aragoneses, i a Catalunya arribaria el 1910.[1]
Dades[2] [modifica]
- Demarcació: Lleida
- Superfície: 38.185 ha
- Procedència aigua: Superficial
- Dotació: Transformació – 8238 m3/ha/any
Conreus [modifica]
Afecta als conreus de fruita dolça, farratges i cereals.
