Canariomys bravoi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:31, 20 ago 2016 amb l'última edició de EVA2.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'ésser viuCanariomys bravoi Modifica el valor a Wikidata

Reconstrucció de C. bravoi al Museu de la Naturalesa i l'Home (Santa Cruz de Tenerife) Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaMuridae
GènereCanariomys
EspècieCanariomys bravoi Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EpònimTelesforo Bravo Expósito Modifica el valor a Wikidata

Canariomys bravoi és una espècie extinta de rosegador miomorf de la família Muridae. Era endèmica de l'illa de Tenerife (Canàries, Espanya).

Hàbitat

S'han trobat restes fòssils d'aquest animal pràcticament per tota l'illa, des del Massís d'Anaga fins al Massís de Teno, i des del nivell del mar fins a Las Cañadas del Teide. Però la seva presència és més notable en jaciments en coves o tubs volcànics, com en el jaciment de Las Arenas al municipi de Buenavista del Norte (al nord-oest de Tenerife), on sovint sol aparèixer juntament amb restes d'altres espècies, com per exemple, els llangardaixos gegants (Lacerta maxima i Lacerta goliath).

Descobriment

Crani al Museu de la Naturalesa i l'Home.

Els seus fòssils daten del Pliocè i Plistocè, encara que alguns d'ells també pertanyen a l'Holocè. Els primers fòssils foren trobats pel naturalista tenerifenc Telesforo Bravo, mentre que la descripció científica fou elaborada el 1964 pel paleontòleg Miquel Crusafont i el biòleg F. Petter, que van dedicar l'espècie al descobridor de les restes.[1]

Característiques

El seu crani assolia fins a 7 centímetres de longitud, de manera que podria haver aconseguit la grandària d'un conill, el que la converteix en la major de la seva família i considerablement gran comparades amb altres espècies de rates europees. La seva inusual mida es devia bàsicament de l'alimentació basada en una dieta herbívora no herbàcia, a l'adaptació als diferents règims alimentaris però sobretot a l'aïllament de les illes.

Extinció

La rata gegant, igual que altres espècies natives de l'arxipèlag, es va extingir per les accions dels humans, que van poder caçar, o per l'acció d'altres animals introduïts per l'home que van poder competir amb elles, caçar-les o transmetre'ls malalties.[2] En l'actualitat, el Museo de la Naturaleza y el Hombre de Santa Cruz de Tenerife exhibeix diferents cranis i ossos fòssils d'aquest animal, així com unes fidels reconstruccions escultòriques d'aquests animals.

Vegeu també

Referències

  1. Crusafont-Pairo, M. i Petter, F. (1964) «Un Muriné géant fossile des iles Canaries Canariomys bravoi gen. nov., sp. nov.»", Mammalia, 28:607–612
  2. Bocherens, Hervé; Michaux, Jacques; García Talavera, Francisco o Plicht, Johannes van der (2006) «Extinction of endemic vertebrates on islands: The case of the giant rat Canariomys bravoi (Mammalia, Rodentia) on Tenerife (Canary Islands, Spain)». C. R. Palevol., 5: 885–891

Enllaços externs

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.