Candela geganta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Candela geganta
Manca una imatge
Il·lustració de L. giganteus, originalment Agaricus giganteus (1803)
Il·lustració de L. giganteus, originalment Agaricus giganteus (1803)
Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Classe: Agaricomycetes
Ordre: Agaricales
Família: Tricholomataceae
Gènere: Leucopaxillus
Espècie: L. giganteus
Nom binomial
Leucopaxillus giganteus

La candela geganta [1](Leucopaxillus giganteus) és una espècie de fong detritívora de la família Tricholomataceae. Gran bolet de barret en forma d'embut ample, al principi de color de crema, després més torrat, de 25 a 30 cm de diàmetre, amb el marge pentinat, cama robusta i curta i carn blanca, amb una olor lleu de fruita comestible. És considerat comestible quan es immadur, aquesta espècie té una distribució cosmopolita, i es troba en grups en pastures amb herba, o clarianes de massa forestal. Leucopaxillus giganteus conté un cert nombre de composts actius, un dels quals ha mostrat propietats antibiòtiques i antitumorals en proves de laboratori.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

L'espècie es descrita primer sota el nom d'Agaricus giganteus pel naturalista anglès James Sowerby el 1809, qui l'il·lustrava al seu llibre Coloured Figures of English Fungi.[2] Històricament l'especie també fou denominada Clitocybe gigantea (Quélet, 1872),[3] Paxillus giganteus ((Fries, 1874),[4] i Omphalia geotropa var. gigantea (Quélet, 1886).[5] l'any 1934, Robert Kühner i Réné Maire creaven el gènere Astropaxillus per a contenir espècies de Leucopaxillus amb espores llises, situant la L. giganteus com la seva espècie tipus.[6] El micologista americà Rolf Singer la transferia al seu gènere actual el 1938,[7] però reconeixia el valor de mantenir una distinció de les espècie d'espores llises, i per tant fent de la L. giganteus una espècie de tipus Aspropaxilli.[8]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

El capell de la Candela Geganta por arribar a mesurar 40 cm de diàmetre i una espessor d'entre 1 i 1,2 cm a la meitat del radi.[9] Els espècimens més joves tenen capells convexes, amb un marge cargolat cap avall, però com els bolets madurs el capell s'allisa i finalment es torna en forma d'embut poc profund. La gorra és llisa i de color crema que, a mesura que el bolet madura, es va acolorint cap un color torrat i pot desenvolupar taques marrons.

Les làmines, de color crema, són estretes i es troben amuntegades tot allargant-se cap a l'arrel; un cop madur les làmines s'enfosquiran a un color camussa. L'arrel és blanca amb fibres vermelloses/marrons, amb dimensions, quan madura, de 4,5 a 6 cm d'alt per 1,5 a 3 cm. de gruix gruixut.[9] No hi ha cap anell en l'arrel. En la base de l'arrel hi ha típicament un miceli dens i blanc que pot formar una estora. La polpa és ferma, i també és blanca.[10] Els espècimens madurs són fràgils, i difícils de recollir sense que es trenquin.[11]

Usos[modifica | modifica el codi]

Comestibilitat[modifica | modifica el codi]

Encara que una font afirma que l'espècie és "comestible quan es jove",[12] una altra font adverteix de la possibilitat de rampes d'estómac i diarrea.[13] Burrows suggereix que es preparin tallant-los i bullint les peces; llavors es poden utilitzar en plats com estofats i cassoles.[14] A causa de la seva gran mida, un espècimen pot ser prou per ser consumit per uns quants individus.[15] S'ha dit que l'olor és farinàcia o similar a la farina de peix;[10] el gust i olor del bolet s'han caracteritzat també com a "suau i agradable" o "veritablement fastigós".[13] L'espècie és també un menjar favorit per a mosques del gènere Drosophila .[16]

Composts bioactius[modifica | modifica el codi]

Leucopaxillus giganteus conté un compost bioactiu anomenat clitocina que té una activitat antibiòtica en contra d'un cert tipus de bacteris patògens per als humans, com Bacillus cereus i Bacillus subtilis;[17][18] un estudi anterior (1945) mostrava que també funcionava com a antibiòtic del Bacil de Koch, Salmonella typhi, i Brucea abortus .[19] La clitocina també s'ha mostrat com a afavoridor de l'apoptosi (mort cel·lular) en cèl·lules de càncer cervicals humanes in vitro (HeLa).[20]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «geganta.xml Candela geganta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sowerby J. Coloured Figures of English Fungi. 4. London: R. Wilks, 1809, p. 401–40. 
  3. Quélet L. «Les Champignons de Jura et des Vosges» (en French). Mémoires de la Société d'Émulation de Montbéliard, vol. 5, 1872, pàg. 88.
  4. Fries EM. Hymenomycetes europaei sive epicriseos systematis mycologici (en latin). Uppsala: Typis descripsit ed. Berling, 1874, p. 401. 
  5. Quélet L. Enchiridion Fungorum in Europa media et praesertim in Gallia Vigentium (en latin), 1886, p. 23 [Consulta: 17 gener 2010]. 
  6. Kühner R, Maire R. «Étude de la réaction de la membrane sporique à l'iode dans les divers genres d'Agarics leucosporés» (en French). Bulletin de la Société Mycologique de France, vol. 50, 1, 1934, pàg. 9–24.
  7. Singer R. «De nonnullis Basidiomycetibus. I» (en Latin). Botanicheskie Materialy Otdela Sporovyh Rastenij Botanicheskogo Instituti Imeni V.L. Komarova, vol. 4, 10–12, 1938, pàg. 4–18.
  8. Singer R, Smith AH. «A monograph on the genus Leucopaxillus Bours». Michigan Academy of Science, Arts, and Letters, vol. 28, 1943, pàg. 85–132.
  9. 9,0 9,1 Van Os J, Bas C, Kuyper TW, Noordeloos ME, Vellinga EC. Flora Agaricina Neerlandica – 3. Boca Raton: CRC, 1995, p. 77. ISBN 90-5410-616-6 [Consulta: 15 gener 2010]. 
  10. 10,0 10,1 Miller HR, Miller OK. North American Mushrooms: a Field Guide to Edible and Inedible Fungi. Guilford, Connecticut: Falcon Guide, 2006, p. 118. ISBN 0-7627-3109-5 [Consulta: 16 gener 2010]. 
  11. Kuo M. «Clitocybe gigantea / Leucopaxillus giganteus». MushroomExpert.Com. [Consulta: 2010-01-17].
  12. Schalkwijk-Barendsen HME. Mushrooms of Western Canada. Edmonton, Alberta: Lone Pine Publishing, 1991, p. 260. ISBN 0-919433-47-2. 
  13. 13,0 13,1 Hall IR. Edible and Poisonous Mushrooms of the World. Portland, Oregon: Timber Press, 2003, p. 159. ISBN 0-88192-586-1. 
  14. Burrows I. Food from the Wild. New Holland Publishers Ltd, 2005, p. 109. ISBN 1-84330-891-6 [Consulta: 16 gener 2010]. 
  15. Ribeiro B, Andrade PB, Baptista P, Barros L, Ferreira IC, Seabra RM, Valentão P. «Leucopaxillus giganteus mycelium: effect of nitrogen source on organic acids and alkaloids». Journal of Agricultural and Food Chemistry, vol. 56, 12, 2008, pàg. 4769–74. DOI: 10.1021/jf8001526. PMID: 18494481 [Consulta: 17 abril 2009].
  16. Kimura MT. «Evolution of food preferences in fungus-feeding Drosophila: An ecological study». Evolution, vol. 34, 5, 1980, pàg. 1009–18. DOI: 10.2307/2408009. Plantilla:Jstor.
  17. Müller-Stoll WR. «The antibiotic activity of clitocybine and nebularine from Leucopaxillus giganteus and Clitocybe nebularis». Zeitschrift für Mykologie, vol. 56, 1, 1990, pàg. 167–86. ISSN: 0170-110X.
  18. Barros L, Baptista P, Estevinho LM, Ferreira CFR. «Bioactive properties of the medicinal mushroom Leucopaxillus giganteus mycelium obtained in the presence of different nitrogen sources». Food Chemistry, vol. 105, 2007, pàg. 179–86. DOI: 10.1016/j.foodchem.2007.03.063.
  19. Hollande AC. «Lyse massive des bacilles de Koch chez la Cobaye après traitement à la clitocybine. Pouvoir inhibiteur de ce produit vis-à-vis du bacille typhique, du colibacille, de Brucella abortus etc» (en French). Comptes Rendus de l'Académie de Paris, vol. 221, 1945, pàg. 361–63.
  20. Ren G, Zhao YP, Yang L, Fu CX. «Anti-proliferative effect of clitocine from the mushroom Leucopaxillus giganteus on human cervical cancer HeLa cells by inducing apoptosis». Cancer Letters, vol. 262, 2, April 2008, pàg. 190–200. DOI: 10.1016/j.canlet.2007.12.013. PMID: 18222036 [Consulta: 17 abril 2009].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Candela geganta