Canet de Mar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imbox style.png
 La redacció d'aquest article (o d'aquesta secció) no és pròpia d'una enciclopèdia. (Col·laboreu-hi!)
Els errors més freqüents podrien ser l'ús de la primera persona verbal —del singular o del plural— o bé una redacció poc seriosa, informal o subjectiva en lloc de descriptiva. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Canet de Mar
Bandera de Canet de Mar Escut de Canet de Mar
(En detall) (En detall)
Localització

Canet de Mar (Catalunya)
Canet de Mar
Canet de Mar (Catalunya)
Canet de Mar

Localització de Canet de Mar respecte del Maresme
Municipi del Maresme
Ajuntament
Ajuntament
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca		 Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Maresme
Gentilici Canetenc, canetenca
Superfície 5,56 km²
Altitud 15 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat		 14.072 hab.
2.530,94 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 465216 4604473(i) 41° 35′ 28″ N, 2° 34′ 58″ E / 41.59111, 2.58278
Organització
Entitats de població
• Alcalde:
1
Jesús Marín i Hernàndez (CIU)
Codi territorial 080403
Agermanament Cadillac (França)

Isla Cristina (Huelva).
Passeig de la Misericòrdia

Canet de Mar és un municipi situat a uns 40 km al nord-est de Barcelona, en la costa del Maresme. De gran tradició marinera i turística, és un important centre cultural per les seves esglésies de Sant Pere (segle XVI), de la Mare de Déu de la Misericòrdia (d'estil neogòtic), i les seves cases modernistes de Domènech i Montaner. En els últims anys, la població ha augmentat considerablement, sobretot arran de l'impacte econòmic del turisme. Altres activitats econòmiques d'importància per la localitat són la indústria tèxtil, la floricultura i el cultiu de maduixes. El seu nom, Canet (del llatí cannetum) significa lloc de canyes.[2] A Canet de Mar hi ha fins a 90 zones verdes intercalades amb característiques molt variades, des de boscos i parcs urbans fins a places i altres petits espais de la via pública. Els espais més singulars que hi ha són:

  • Parc Santinyà (35.673 m2)
  • Parc Can Salat-Busquets/Pla de les Fonts (14.457 m2)
  • Parc de la Misericòrdia i entorn del Santuari (9.303 m2)
  • Passeig Marítim (17.400 m2)(3 zones)
  • Parc de Vil·la Flora (1.853 m2)
  • Parc de Raimon Bonal.
  • Plaça 11 de Setembre (1.798 m2)
  • Plaça Universitat.
  • Plaça Macià.
  • Parc de PedraCastell
  • Plaça Pau Casals
  • Plaça Cavaió
  • Plaça J.M. Pujades
  • Plaça Lledoners
  • Plaça Manén
Arenys de Munt Sant Iscle de Vallalta Sant Cebrià de Vallalta
Brosen windrose It.svg Sant Pol de Mar
Arenys de Mar mar

Taula de continguts

[modifica] Història

- Canet va néixer el segle XI com a petit poblat. Ja des del seu origen es cita com la Vall de Canet i Romaguera.

Canet es va basar en el sector marítim fins que la navegació i les grans construccions veleres deixaren de ser rentables, moment en què comença l'activitat industrial. Des del segle XI, Canet s'ha reconegut com a nucli destacat cultural, artístic i social. El modernisme també deixà empremta gràcies a Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) amb la Casa Roura, La Casa Museu Domènech i Montaner, l'Ateneu Canetenc i la reforma del Castell de Santa Florentina antiga masia fortificada restaurada en el segle XIX-.[3]

[modifica] Les Sis Hores de Cançó

- Així es coneixen els concerts que es van celebrar a Canet a la dècada dels 70. Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Pere Tàpies, son alguns dels músics que varen desfilar per l'escenari del mític festival, un dels fets més importants al camp de la mobilització popular que es va produir durant els últims anys de la dictadura. Així, les concentracions, a més d'actes musicals, es van convertir en un lloc idoni per a repartir pamflets polítics informatius.

El grup musical, teatral i més tard televisiu, La Trinca, va organitzar el primer festival el 1974 i es van ocupar d'ell fins l'última edició l'any 1978. L'any que més èxit va tenir fou el 1976, en el que unes 60.000 persones van acudir al festival. Recentment, el 2002, Canet va celebrar una nova edició del festival amb el fi de recordar aquells anys i el que va suposar per a Catalunya.

[modifica] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 79 1.861 3.356 3.301 3.293 3.257 2.899 3.488
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.648 4.892 4.340 4.831 5.067 6.556 8.041 8.850 8.935 9.214
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
9.455 9.613 10.138 11.065 12.047 12.766 13.670 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1579 es va segregar de Sant Iscle de Vallalta.

[modifica] Llocs d'interès

Edifici de Lluís Domènech i Montaner.

Canet de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

- A Canet de Mar es poden trobar interessants construccions modernistes de Puig i Cadafalch, Lluís Planas i Calvet, Pere Domènech i Roura i Lluís Domènech i Montaner, entre d'altres. Edificis d'aquest període són la Casa Roura, la casa Domènech i Montaner, l'Ateneu Canetenc el Castell de Santa Florentina i alguns panteons del cementiri, com ara el de la família Montaner Malattó, el de la família Font Montaner i el del mateix Lluís Domènech i Montaner. De fet, és arran d'aquesta vinculació de Domènech amb Canet de Mar que escultors com Josep Llimona, Carles Flotats i Eusebi Arnau també han deixat obra seva al municipi.

Obres de Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar:

    • Ateneu Canetenc
    • Castell de Santa Florentina (restauració i ampliació)
    • Casa Roura (Ca la Bianga)
    • Panteó de la família Capmany-Montaner -avui de la família de Lluís Domènech i Montaner-
    • Panteó de la família Font Montaner
    • Reforma de la Masia Rocosa
    • Casa Domènech

Obra desapareguda

    • Fàbrica Jover i Serra
    • Creu de Pedracastell
    • Creu de terme de Santa Florentina

Obra projectada però no executada

    • Projecte del Passeig de la Mare de Déu
    • Projecte de restauració de les torres de guaita
    • Projecte de la façana de l'església parroquial

[modifica] Santuari de la Misericòrdia

Patrona del Maresme

El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia Està situat en una ampla esplanada ombrejada de pins que domina la vila marinera de Canet de Mar. La devoció a la Verge de la Misericòrdia està documentada des del 1520.

Per aquells temps es va portar des de Trieste (Itàlia) una imatge mariana que va presidir l’església nova que es va bastir a la vila l’any 1591. Un segle més tard, l’any 1703, la Misericòrdia va ésser anomenada la patrona del poble. Posteriorment, entre el 1853 i el 1857, es va construir el santuari actual, un edifici d’estil neogòtic obra de l’arquitecte [[Francesc Daniel Molina]].

La façana principal té un magnífic arc gòtic que emmarca l’entrada, coronada per una gran rosassa. En el mateix parc de la Misericòrdia, just al costat del santuari, hi ha l’edifici homònim projectat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch l’any 1914.

Aquest edifici és una mostra més del ric patrimoni arquitectònic modernista del qual disposa Canet de Mar. Actualment la Misericòrdia es la patrona del Maresme.

[modifica] Serveis

- Canet de Mar gaudeix d'un gran ampli de zones esportives i recreatives. `

    • H2O ESPORTS Pavelló municipal d'Esports
    • Pista d'atletisme
    • Poligon Industrial de Can Misser
    • Camp de futbol municipal (amb gespa)
    • 2n Camp de Futbol (Al poling Ind.)
    • Pavelló Municipal d´esports, pista de hoquei i pista de mini-basquet.
    • Circuit d'exercici físic pel passeig.
    • Passeig Marítim de la Platja de Canet
    • Clubs nàutics
    • Pista de botxes
    • Instal·lacions Club de Tennis Canet 1971
    • Pistes de Petanca
    • Rocòdrom
    • Circuit de Salut.
    • Fundació Els Garrofers, centre per a minusvàlids.
    • Passeig Maritim de la Platja del Cavalló.
    • Skateparc

Recentment, Canet de Mar ha inaugurat un nou centre d'assistència primària al bell mig del casc urbà, amb un pàrquing a la Plaça de la Universitat, que fos inaugurada a la Festa Major del 2009, els vidres són de tots els colors, en conclusió hi ha un espai de jocs per a nens petits i una pista de basquet i futbol, es troba ubicada al centre històric del poble. Tanmateix també té una gran zona industrial i dues benzineres.

[modifica] Educació

Llars

  • Llar d'infants municipal El Palauet
  • Llar d'infants Les Abelles
  • Llar d'infants Ninis

Escoles

Instituts

Escoles, programes i universitats

  • UNED (Universitat Nacional d´Educació a Distància)
  • Escola de Música
  • Escola Universitària d´Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt (EUETTP)
  • Escola d'adults Maria Saus
  • Escola Taller

[modifica] Relleu

Estem en una serra que separa el Montnegre del mar configurant la vall de Vallalta .La serralada està formada per la Serra d’en Puig, Serra dels Termes, Cap de Bou, i algunes muntanyes per enmig les valls .La constitució es granítica als massissos, i la seva erosió han originat la sorra de les platges i de les lleres de les rieres. El Turó d’en venteveió: el punt més alt de gairebé 312 metres. Canet compte des de abruptes pendents i barrancs fins a crear-ne unes valls insòlites i belles per on hi van passant torrents, Rials fins arribar a les grans rieres i amb la sorra erosionada per l’aigua, es van creant les platges tant amples que tenim. A la Creu de Pedracastell, (Serra d’en Puig) i el mirador tenim molts diferents àmbits de vista i podem apreciar la tranquil•litat de estar al bell mig de la muntanya on veiem les Serra del Termes Serra d’en Sala, el Mar, Sant Pol de Mar, Arenys de Mar i Arenys de Munt i el Montnegre.

Turons més alts:

  • Venteveió -> 312m
  • Coll-Safiguera -> 307m
  • Turó d'en Noé -> 298m
  • Pedracastell -> 288m
  • Turó d'en Roig -> 288m


[modifica] Hidrografia

Les rieres són l’emblema del poble. Les rierades són sobtades i bastant violentes, ja que poden arribar a ser perilloses. La riera Gavarra es és la que té una major conca i longitud en tot el poble ja que comença al Torrent de les Teixoneres, Salt del Rossi fins arribar a la Riera Sant Domènec . Recull les aigües de les Serres d’en Sala, Termes i d’en Puig i del les rieres, rials, torrents de les seves pròpies valls i a la desembocadura s’ajunta amb la Riera de l’Albò formant la Platja de Canet.

Fitxer:Rials.JPG
Mapa de Canet de Mar amb tots els torrents, rials i rieres pintades, podem apreciar la vegetació del entorn

[modifica] Clima

La serralada protegeix el poble dels vents forts i freds del nord. Les temperatures son suaus i no són molt contrastades al llarg de l’any. Les temperatures mitges son de (15 i 16º). Al estiu podem superar els 30 graus i al hivern davallen poc les tª a menys zero i que les glaçades son estranyes. Els xàfecs de finals d'estiu poden arribar a ser quantiosos .Es diu que el clima d’aquí Canet i Sant Pol són com un micro-clima per la seva elevada humitat i vegetació.

[modifica] Vegetació

Els boscos de Canet són frondosos, densos, amb molta vegetació, grans arbredes i sobretot amb molts camps de cultiu de tot tipus. Abans, la major part d’història canetenca esta relacionada am l’agricultura a les valls i planes, es poden apreciar pel territori encara avui en dia, zones on habitaven els ametllers, vinyes, maduixes(maduixots del maresme), oliveres, camps floricultura i fructicultura. A demès dels miradors principals, i han alguns creats per la natura, f per roques o a les planes on pots apreciar totes les vistes espectaculars que vetllem:

Fitxer:Segarra1JPG
Can Segarres, edifici històric de Canet
Fitxer:Can gallina.JPG
Edifici històric enmig de la Riera de l'Albó

[modifica] Platges

Platja

-Canet és una municipi amb una platja urbanitzada i d'una altre semi-urbana. (Costa del Maresme)

Passeig Marítim amb zones recreatives i verdes.

Passeig Marítim en Construcció - dues futures entrades de cotxes a la platja.

Passeig Marítim en projecte.

[modifica] Guinguetas-Xiringuitos

Començant per la platja de les Roques fins la platja del Cavaió.

    • Restaurant les Roques
    • Guingueta- Chill out Callaos
    • Guingueta Atzavara
    • Guingueta Vela
    • Restaurant L'espigó
    • Guingueta - Restaurant Lau Beach

[modifica] Senderisme

  • Ruta verda

Comença la ruta pel Camí dels Fondals Santuari de la Misericòrdia – Riera - Castell de Santa Florentina - Rial de l´Aubó – Pedracastell - Camp d´aviació - Coll de sa Figuera - Esplanada de Can Roig del Castell - Cruïlla d´Arenys de Munt - Serra d´en Sala – Cirerers - Font de la Fontana - Rial de can Pouet - Polígon industrial

-Durada: 3,5 hores

-Dificultat: mitjana

- El camí ressegueix les valls cobertes per pins i alzines. - En els punts més alts també hi podrem veure cirerers i boniques vistes de la costa.


  • Ruta blava

Camí de les dues carenes

Santuari de la Misericòrdia - Camí de can Manresa - Esplanada de Pedracastell - Venteveio - Creu de Pedracastell - Carena dels dos pins - Plaça Onze de Setembre

-Durada: 2,5 hores

-Dificultat: mitjana

- El sender ens ofereix una impressionant vista del litoral de la comarca i també del Montnegre i el Montseny.


  • Ruta groga

Camí dels rials i els alocs

Polígon industrial - Riera d´en Misser - Rial de can Pouet - Font de la Fontana - Camí de la carena - Torrent de les Teixoneres - Rial de can Pouet

-Durada: 2 hores

-Dificultat: mitjana

- El Torrent de les Teixoneres encara conserva alguns trams de la vegetació autòctona dels rials de Canet, amb bons exemplars d'alocs, àlbers...


  • Sender de gran recorregut GR-5

Canet de Mar – Sitges

Principals llocs de pas del GR-5: Canet de Mar - Sant Iscle de Vallalta - Sant Martí del Montnegre - Sant Celoni – El Montseny – Aiguafreda – Sant Miquel del Fai – Sant Feliu de Codines – Sant Llorenç Savall – La Mata – L´Obac – Rellinars – Monistrol de Montserrat – Montserrat – Collbató – Gelida – Olesa de Bonesvalls – Sitges. (214 km)

- A Canet de Mar neix el sender de gran recorregut GR-5. Aquest camí recorre 214 quilòmetres i passa pels parcs naturals de Montserrat, l´Obac, Montseny i Montnegre. La seva darrera parada és a Sitges, a la comarca del Garraf.

Punts del GR-5 en el centre: Estació Renfe - Riera Sant Domènec - Riera Buscarons - Passeig de la Misericòrdia - Santuari de la Misericòrdia.


[modifica] Festes i actes culturals

    • 1 de maig - Reunió a la Creu de Pedracastell.
    • 29 de juny - Festa Major de Sant Pere.
    • 8 de setembre - Festa Major petita. Dia de la Mare de Déu de la Misericòrdia.
    • Dimecres, mercat setmanal.
    • Mostra d'entitats.
    • Fira del Mercat Modernista (Septembre)
    • Festival de Musica Clàssica al Castell de Santa Florentina
    • Nit màgica
    • La creu Rock
    • Marxa Popular
    • Primavera de les Arts
    • Diada de la Maduixa
    • Q-Ral
    • Canet Cançó
    • Challenge Triatlon
    • Reis
    • Carnaval.

[modifica] Transports

[modifica] Allotjamet

- Canet de Mar disposa de hotels, hostals i càmpings.

Hotels

Càmpings

  • Càmping Costa Dorada
  • Càmping El Carro
  • Camping La LLave
    • Càmping Victòria
  • Càmping El Globo Rojo****

Altres..

[modifica] Resultats electorals

- Resultats comparatius de les eleccions al parlament europeu del 2004-2009.

Partit 2004 2009
PSC (36,31%) (33,1%)
CiU (21,21%) (25,17%)
PP (17,72%) (16,75%)
ERC (16,54%) (15,04%)
ICV (6,21%) (5,87%)

- Consulta Popular

el 13 de Desembre del 2009, es realitzarà un referèndum municipal a tot el poble, i a 150 municipis de tota Catalunya,

[modifica] Canetencs il·lustres

Mestres, Notaris, Antropòlegs

Esportistes

Teatre, televisió i premsa

Musics

Escultors i arquitectes

Pintors

Poetes, historiadors

Metges

Altres


[modifica] Referències i bibliografia

  1. ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
  2. ↑ Joan Coromines Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
  3. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 46. ISBN 84-393-5437-1. 

[modifica] Vegeu també

[modifica] Enllaços externs

Commons
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Canet de Mar
Vegeu aquesta plantilla
Municipis del Maresme
Escut del Maresme
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Canet_de_Mar&oldid=8876604»
Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües