Canet de Mar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Canet de Mar
Bandera de Canet de Mar Escut de Canet de Mar
(En detall) (En detall)
Localització

Canet de Mar situat respecte Catalunya
Canet de Mar situat respecte Catalunya

Localització de Canet de Mar respecte del Maresme


Municipi del Maresme
Ajuntament
Ajuntament
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Maresme
Gentilici Canetenc, canetenca
Superfície 5,56 km²
Altitud 15 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
14.124 hab.
2.540,29 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 465216 4604473Coord.: 41° 35′ 28″ N, 2° 34′ 58″ E / 41.59111°N,2.58278°E / 41.59111; 2.58278
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Jesús Marín i Hernàndez (CIU)
Codi territorial 080403
Agermanament Cadillac (França)

Isla Cristina (Huelva).

Canet de Mar és un municipi de la costa del Maresme, que es troba a uns 40 km al nord-est de Barcelona ciutat, a la província homònima.

De gran tradició tèxtil, marinera i turística, a més és un important centre cultural per les seves esglésies de Sant Pere (segle XVI), de la Mare de Déu de la Misericòrdia (d'estil neogòtic), i les seves cases modernistes de Domènech i Montaner, entre altres. En els últims anys, la població ha augmentat considerablement, en part a causa d'un increment del turisme moderat, però sobretot arran de l'arribada de gent de Barcelona i voltants, que troba a Canet un lloc ideal per viure fora de la gran ciutat, però prou a prop de la feina. Altres activitats econòmiques d'importància a la localitat són la indústria tèxtil, la floricultura i el cultiu de maduixes (maduixots), en franca recessió durant els darrers anys. El seu nom, Canet (del llatí cannetum) significa lloc de canyes. El seu origen se cita com la Vall de Canet i Romaguera.[2]

Sant Iscle de Vallalta Sant Cebrià de Vallalta
Arenys de Munt Brosen windrose-fr.svg Sant Pol de Mar
Arenys de Mar mar

Història[modifica | modifica el codi]

Panoràmica Canet des de la Creu.

Canet va néixer el segle XI com a petit poblat, citat com la Vall de Canet i Romaguera.

El 1579 es va segregar de Sant Iscle de Vallalta, població de la comarca del Maresme més cap a l'interior. A part del bon clima, l'extensa zona de platja i cales, de més de dos quilòmetres i mig, i els boscos frondosos que envolten el municipi, en fan un lloc atractiu per viure-hi.

A Canet s'hi pot arribar per la carretera nacional II o bé per l'autopista C32. Amb una població de més de 14.000 habitants, Canet de Mar ofereix tant als Canetencs com als visitants, un municipi obert a tothom, de cara al mar i envoltat de muntanyes i flora, on destaquen el turó de Pedracastell des d'on es pot veure la zona costanera, el Montnegre-Corredor, que forma part de la Serralada Litoral,el Montseny que protegeix tota la comarca i crea un microclima excepcional, del qual n'és un clar exemple la vall de Canet.

Com altres pobles costaners, el sector marítim va tenir una gran importància a Canet, fins que la navegació i les grans construccions veleres deixaren de ser rentables; llavors l'activitat agrícola va créixer per tot el poble i s'inicià un fort procés industrial, essencialment tèxtil. Des del segle XI, Canet s'ha reconegut com a nucli destacat culturalment, artística i social.

És la població on, en menys espai, hi ha més patrimoni modernista.

A Canet hi va viure i treballar l'arquitecte, professor, dibuixant, polític i humanista Lluís Domènech i Montaner. Aquí hi va gestar obres tan importants com el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu.

A Canet hi trobareu l'Ateneu Canetenc, avui biblioteca, la Casa Roura, convertida avui en restaurant, la Casa museu Domènech i Montaner, on va viure i treballar l'arquitecte, i molts d'altres edificis i cases d'aquest estil arquitectònic de finals del segle XIX i principi del segle XX.

El modernisme també deixà empremta gràcies a Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) amb la Casa Roura, la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, l'Ateneu Canetenc i la reforma del Castell de Santa Florentina, antiga masia fortificada restaurada en el segle XIX.[3]

Els inicis de la vall de Canet[modifica | modifica el codi]

Església del Mar

Tenim assentaments ibèrs als afores i a dintre del nucli primitiu de Canet. Posteriorment, la romanització de les terres més properes al mar va portar a la construcció de les villae romanes, com la vil·la de can Bigues, on avui s'aixeca l'actual església parroquial.

Després de la caiguda de l'imperi Romà, els habitants de Canet es refugiaren a l'interior del territori per culpa dels pobles bàrbars.

A finals del segle XI, la presència humana creà a la vall de Canet a través de dues construccions: l'esglesiola romànica de Sant Feliu de Canet i la casa forta o domus de Canet, al veral de l'Aubó, sota la jurisdicció del Castell de Montpalau.

La població comença a baixar de les muntanyes del Montnegre i s'estableix un petit nucli d'habitants pels voltants del sot de l'Aubó. Del segle XIII hi ha documentada l'existència de l'església de Sant Pere de Romaguera.

L'edat mitjana[modifica | modifica el codi]

A l'edat mitjana, Canet, que encara que depenia de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta, mirava cap al mar i cap a la navegació. L'augment de població i el bon ritme de les activitats econòmiques va desenvolupar una nova era per a aquest nucli.

El 1462 es consagra una nova parròquia sota l'advocació de Sant Pere i Sant Pau, on actualment hi ha el Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia.

L'any 1579 es va construir l'actual temple parroquial, mentre es bastien bastants torres de guaita al poble per pal·liar el perill dels atacs de la pirateria turca. Finalment, l'any 1599, Gastó de Montcada, vescomte de Cabrera, com a senyor jurisdiccional, dotà als parroquians de Canet d'una organització municipal pròpia, un consell de govern propi.

Comerciants a les Amèriques[modifica | modifica el codi]

Als segles XVII i XVIII destaca l'activitat del comerç marítim. L'interès econòmic se centrava en la navegació a les Amèriques, sobretot, arran de la promulgació de les Cèdules de Carles III que donaven llibertat de comerç amb Amèrica, derogant el monopoli dels ports de Sevilla i Cadis.

Abans de l'arribada de les Cèdules, alguns canetencs ja havien instal·lat cases de contractació en aquestes ciutats, com els Clausell, els Xiqués, els Misser i d'altres, fent cas omís de les prohibicions. Després de la llibertat de comerç amb Amèrica es van fundar noves companyies comercials de famílies canetenques com la dels Llauger i Roura, el 1797.


El Santuari de la Mare de Dèu de la Miseriòrdia
Cal Negre, Antic Correos

A Canet es conreava vinya, per produir el vi i l'aiguardent que s'embarcava en els grans vaixells i la principal ocupació era el comerç marítim, hi havia dues drassanes (la del Cavaió, situada entre Canet i Arenys, i la del Sant Crist, al límit amb Sant Pol) i, curiosament, el drap de les veles va donar origen a una de les primeres indústries tèxtils.

El Llegat dels Americanos/Indians[modifica | modifica el codi]

A inicis del segle XIX molts canetencs van emigrar a les colònies espanyoles de Cuba, Puerto Rico, Uruguay i [[Veneçuela]]. Se'n van anar per progressar econòmicament i millorar el seu estil de vida. Els que tornaven a la vila amb les seves fortunes eren coneguts com els americanos o Indians. Lluïen el seu poder econòmic, la influència i una excel·lent forma d'ostentació era el patrimoni. Així es construïen a Canet moltes masies i cases luxoses per als americanos i les seves respectives famílies.

Molts d'aquests antics canetencs van ser propietaris de negocis d'ultramar. Així, per exemple, Josep Baró va establir la primera línia marítima entre Cuba i Espanya. Els Castanyer van destacar en el camp polític. La nissaga dels Busquets va començar fent pa i es va convertir en el màxim accionista de l'Standard Oil i els hisendats Josep Mora, Joan Baptistapau i Carles Pascual hi van tenir grans plantacions de cafè i sucre.

La casa Floris

A partir dels anys 60 del segle XIX els americanos van tornar al seu lloc de naixement, van acabar transformant totalment Canet. El centre històric es va poblar de grans mansions senyorials i es van començar a aixecar les noves fàbriques de vapor de la indústria tèxtil.

En aquells moments es va construir el nou[Santuari de la Misericòrdia, entre 1853 i 1857, obra de Francesc Daniel Molina, d'estil neogòtic, on trobem la Mare de Déu de la Misericòrdia, l'actual Patrona de la comarca del Maresme.

El tèxtil[modifica | modifica el codi]

Als finals del XIX i al principi del XX, el pes de la manufactura de puntes tradicional i l'arribada dels americanos adinerats va fomentar i ajudar a la vila el desenvolupament de la indústria tèxtil, primer basada en teixits de cotó d'indianes amb destinació als mercats d'ultramar, que més tard s'especialitzà en el gènere de punt.

Als anys 1880 i 1890 es van fundar les fàbriques tèxtils Jover, Serra i Cia, la Sussagna i Ferrer, després Carbonell Sussagna, la Floris Reynés -El Corral-, El Vapor Vell i d'altres de menor importància. A Canet, els dos més significatius han estat, per volum, Can Romagosa i Can Jover, sense menystenir el paper innovador i singular que poden tenir indústries com Can Lloveras.

La producció del gènere de punt va esdevenir l'ocupació principal de la vila, fins al punt que el 1922 la Mancomunitat de Catalunya va establir a Canet la primera Escola de Directors d'Indústries de Teixits.

A Canet encara resten dempeus edificis de la històrica indústria, que conformen una part del patrimoni industrial de la nostra vila. Algunes són autèntiques joies arquitectòniques com la fàbrica Isidre Jover i la nau Floris i Busquets, de Pere Domènech i Roura, i la fàbrica Carbonell i Sussagna de Josep Puig i Cadafalch, entre d'altres també importants i belles.

Les Escoles Públiques

El Modernisme i Lluís Domènech i Montaner[modifica | modifica el codi]

A finals del segle XIX també s'inicia l'època del Modernisme, on va destacar la presència de Lluís Domènech i Montaner. D'aquest arquitecte en podem veure edificis com l'Ateneu Canetenc, la Casa Roura i la Casa museu Domènech i Montaner (on va viure i va treballar).

També podem veure obres de Josep Puig i Cadafalch com el restaurant del Santuari de la Misericòrdia i els jardins que l'envolten, i d'Eduard Ferrés i Puig, com la casa Vil·la Flora o l'edifici de l'antic escorxador. Pere Domènech i Roura, fill de Domènech i Montaner, també d'estil modernista com la casa Floris del carrer Ample i destaquen alguns edificis d'estil Noucentista.

El Restaurant de la Misericòrdia.

Dels anys vint, es conserven dues obres de Rafael Masó, un dels principals representants d'aquest estil: la Cooperativa Canetenca (actual Odèon) i de la Casa Renau. L'Odèon, es troba en un procés complex de restauració.

Com edifici de serveis destaca el Mercat Municipal, projectat per Pere Domènech i Roura el 1932.

La Creu de Pedracastell[modifica | modifica el codi]

Des del turó de Pedracastell podem veure la vall de Canet fins a Montjuïc al Montnegre- Corredor, la Serralada de Marina i El Montseny, entre 'd'altres.

Es tracta d'un espai privilegiat pels miradors naturals i les vistes panoràmiques que ofereix de la comarca i de la província a dreta i esquerra i la vall de Canet amb el mar Mediterrani al fons costejant les Maresmes.

Dalt del turó s'alça la Creu de Pedracastell, un monument de pedra que ha viscut la història local de primera mà.

  • La primera

La primera Creu de Canet va ser construïda l'any 1901, quan el papa Lleó XIII va demanar als pobles que aixequessin creus commemorant l'entrada al nou segle. Si Canet té Creu, és pels terrenys que va cedir el Dr. Marià Serra i Font, que en fou el promotor i Lluís Domènech i Montaner, que en va ser l'arquitecte. La primera pedra es va posar l'1 de gener. El pergamí enterrat al fons de la Creu el feu el mestre calígraf de Barcelona i fill d'Arenys de Mar, Francisco Flos i Calcat. El pergamí s'introduí dins d'una ampolla amb exemplars de diaris, entre ells La Costa de Llevant. La primera Creu va ser beneïda el maig de 1902. Anys més tard, el 1926, una forta ventada durant la nit de Sant Esteve, va fer caure el monument.

  • La segona

La segona Creu fou una còpia de la primera. La va projectar Pere Domènech Roura basant-se en els plànols del seu pare, Lluís Domènech. Va ser beneïda el 30 d'octubre de 1927. Aquesta segona Creu també va caure. En aquest cas, però, fou al juliol de 1936, a l'inici de la Guerra Civil.

  • La definitiva

Durant els anys 40 s'hi va col·locar una creu de fusta. Després, durant anys, es va anar fent una recaptació de fons. Finalment es va encarregar un nou projecte, en aquest cas a l'arquitecte Isidre Puig Boada. L'any 1954 es va beneir la nova Creu, d'estil gaudinià, que és la que encara perdura avui.

La Creu de Canet de Mar.
  • L'Aplec Pedracastell

Els canetencs i també força gent de tota la comarca i de Barcelona, ens trobem cada 1 de maig a l'esplanada de la Creu per celebrar-hi l'Aplec Pedracastell. Després de la Guerra Civil, la festivitat del Primer de maig es va prohibir. A Canet es va començar a celebrar la Festivitat de la Santa Creu, que va acabar coincidint amb el dia 1 i que ara encara se celebren plegades.

Els impulsors de la transformació de la festa de l'1 de maig en l'Aplec Pedracastell són el grup que es formà entorn de la revista local Pedracastell, que va aparèixer set anys després de la fi de la Guerra Civil.

Avui encara se segueix reservant l'1 de maig per pujar fins a l'esplanada de la Creu. Allà s'hi ballen sardanes i s'hi fa una missa davant el monument de pedra. S'aprofita per anar-hi en família o en grups d'amics i passar-hi el dia plegats.

Les Sis Hores de Cançó[modifica | modifica el codi]

Article principal: Sis Hores de Cançó

Així es coneixen els concerts que es van celebrar a Canet a la dècada del 1970. Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra, Pau Riba o Pere Tàpies, són alguns dels músics que varen desfilar per l'escenari del mític festival, un dels fets més importants al camp de la mobilització popular que es va produir durant els últims anys de la dictadura. Així, les concentracions, a més d'actes musicals, es van convertir en un lloc idoni per a repartir pamflets polítics informatius.

El grup musical, teatral i més tard televisiu La Trinca va organitzar el primer festival el 1974 i es van ocupar d'ell fins a l'última edició l'any 1978. L'any que més èxit va tenir fou el 1976, en el que unes 60.000 persones van acudir al festival. Recentment, el 2002, Canet va celebrar una nova edició del festival amb la finalitat de recordar aquells anys i el que va suposar per a Catalunya.

[4] [5]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 79 1.861 3.356 3.301 3.293 3.257 2.899 3.488
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.648 4.892 4.340 4.831 5.067 6.556 8.041 8.850 8.935 9.214
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
9.455 9.613 10.138 11.065 12.047 12.766 13.381 13.915 14.189 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització[6][modifica | modifica el codi]

Passeig marítim

Canet limita amb Arenys de Mar al sud-oest, amb Arenys de Munt a l'oest, amb Sant Iscle de Vallalta al nord, amb Sant Cebrià de Vallalta al nord-est i amb Sant Pol de Mar a l'est, i està situat al vessant marítim del massís de Montnegre. La serra de Pedracastell separa el territori de la Vallalta, i alguns petits torrents solquen el territori. El municipi comprèn la vila de Canet, cap administratiu, barris d'estiueig, el castell de Santa Florentina, i el santuari de la Misericòrdia.

Relleu[modifica | modifica el codi]

La Vall de Vallalta
La Riera dels Oms i Can Segarres

Canet es troba en una serra que separa el Massís del Montnegre del mar, configurant la vall de Vallalta. La serralada està formada per la Serra del Puig, la Serra dels Termes i el Cap de Bou, i la constitució és granítica. A part de tenir roques de grans magnituds als munts dels massissos, Canet compta des d'abruptes pendents i barrancs fins a crear-ne unes valls insòlites i belles per on van passant torrents i rials fins a arribar a les grans rieres, i amb la sorra erosionada per l'aigua es van anar creant les platges tan amples característiques de la localitat.

El turó de Pedracastell és el punt més alt, amb 309 metres, i des d'on es pot veure a bastament la zona costanera, i les serres del Parc Natural del Montnegre i el Corredor,[7] així com el Massís del Montseny, Sant Pol de Mar, Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta, i, si la visió és bona, fins i tot es pot apreciar també la muntanya de Montjuïc de Barcelona i el seu entorn.

Els cims més alts són el Pedracastell (309), el Turó d'en Noé (305 m) i el Turó d'en Roig (291 m).[8]

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

Les rieres són l'emblema del poble, ja que recorren molts torrents, Rials i Rieres per tot el terme. La riera Gavarra és la que té una major conca i longitud en tot el poble, ja que comença al Torrent de les Teixoneres, Salt del Rossi, va baixant tota la vall fins a arribar als "Quatre Cantons", on s'ajunta amb la riera Buscarons i crea la riera de Sant Domènec, que recull les aigües de les Serres d'en Sala, Termes i d'en Puig i de les rieres, rials, torrents de les seves pròpies valls, i forma la platja de Canet a la desembocadura. Les rierades són sobtades i bastant violentes, ja que poden arribar a ser perilloses i fins i tot ocasionar inundacions i accidents.[9][10]

Clima[modifica | modifica el codi]

La serralada protegeix al poble dels vents forts i freds del nord. Les temperatures són suaus i no són molt contrastades al llarg de l'any, amb una mitjana d'entre 15 i 16 °C. A l'estiu es poden superar els 30 graus i a l'hivern davallen poc les temperatures a menys zero, essent estranyes les glaçades. Els xàfecs de finals d'estiu poden arribar a ser abundants. Es diu que el clima entre Sant Andreu de Llavaneres i Sant Pol de Mar és un microclima per la seva elevada humitat concentrada a les valls, formant maresmes, i creant una vegetació i clima idoni.

Vegetació[modifica | modifica el codi]

Canet des dels ametllers

Els boscos de Canet són frondosos, densos, amb molta vegetació, grans arbredes i sobretot amb molts camps de cultiu de tot tipus. Abans, la major part d'història canetenca està relacionada amb l'agricultura a les valls i planes, es poden apreciar pel territori encara avui en dia, zones on trobem salvatgement; ametllers, vinyes, tarongers, maduixes (maduixots del Maresme), oliveres, cirerers, entre altres. A més dels miradors principals, n'hi ha alguns de creats per la natura, per roques o a les planes.

Vistes Panoramiques des de la Creu de Pedracastell, Canet de Mar.

Platges[modifica | modifica el codi]

Platja de Canet

Canet és un municipi de la Costa del Maresme. El seu litoral està compost per un fons sorrenc degut per la descomposició de les roques granítiques que formen el subsòl canetenc; les platges són planes i amb una amplada mitjana de 50 m,[11] principalment de sorra daurada[12] i gruixuda, i disposen d'un fàcil accés a peu o en bicicleta. La qualitat de la platja és la franja de protecció de la vegetació litoral, on es troben plantes autòctones del litoral català i maresmenc. Estan senyalitzades amb balises de 200 metres, i hi ha un canal d'entrada i sortida per a les embarcacions.

Platja de Canet

Està situada entre la platja del Cavaió i el terme municipal de Sant Pol de Mar.[13] Fa 1.500 m de longitud,[11] i és una platja urbana. Disposa de diversos establiments de menjar i beguda per tot el llarg del passeig marítim, i en els darrers anys ha rebut la qualificació de Bandera Blava que atorga la Unió Europea.[14]

Platja del Cavaió

Està situada entre la platja de Canet i el terme municipal d'Arenys de Mar.[13] Fa 600 m de longitud,[11] i és una platja semiurbana. La seva composició és sorrenca, amb roques granítiques que baixen el subsòl de les rieres i rials. Hi ha un projecte per a fer un passeig marítim que enllaci amb Arenys de Mar, que remodelarà el litoral i que crearà diversos espigons per protegir la platja de les tempestes,[15] però tot i que el projecte està adjudicat i fet, encara no s'ha executat cap obra.[16]

Passeig Marítim i el Mar
Platja i Cales de Canet de Mar
Platja de Canet

Senderisme[modifica | modifica el codi]

Canet des dels tarongers

Des de l'any 2006 hi ha tres rutes senyalitzades pels boscos de Canet, a més del sender de gran recorregut GR-5 que uneix el municipi amb Sitges.[17]

Ruta verda

Camí dels Fondals. Santuari de la Misericòrdia – Riera - Castell de Santa Florentina - Rial de l'Aubó – Pedracastell - Camp d'aviació - Coll de sa Figuera - Esplanada de Can Roig del Castell - Cruïlla d'Arenys de Munt - Serra d'en Sala – Cirerers - Font de la Fontana - Rial de can Pouet - Polígon industrial.

Ruta blava

Camí de les dues carenes. Santuari de la Misericòrdia - Camí de can Manresa - Esplanada de Pedracastell - Venteveió - Creu de Pedracastell - Carena dels dos pins - Plaça Onze de Setembre

Ruta groga

Camí dels rials i els alocs. Polígon industrial - Riera d'en Misser - Rial de can Pouet - Font de la Fontana - Camí de la carena - Torrent de les Teixoneres - Rial de can Pouet.

Sender de gran recorregut GR-5

Canet de Mar – Sitges. Principals llocs de pas: Canet de Mar - Sant Iscle de Vallalta - Sant Martí de Montnegre - Sant CeloniEl MontsenyAiguafredaSant Miquel del FaiSant Feliu de CodinesSant Llorenç Savall – La Mata – l'ObacRellinarsMonistrol de MontserratMontserratCollbatóGelidaOlesa de BonesvallsSitges. Aquest camí recorre 214Km.

Can Gallina

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

La Casa Mir, una antiga masia fortificada
La Fràbica Sussagna, Carbonell i Reverter

S'hi poden trobar construccions modernistes de Josep Puig i Cadafalch, Lluís Planas i Calvet, Pere Domènech i Roura i Lluís Domènech i Montaner, entre altres. Edificis d'aquest període són la Casa Roura, la casa Domènech i Montaner, l'Ateneu Canetenc el Castell de Santa Florentina i alguns panteons del cementiri, com ara el de la família Montaner Malattó, el de la família Font Montaner i el del mateix Lluís Domènech i Montaner. De fet, és arran d'aquesta vinculació de Domènech amb Canet de Mar que escultors com Josep Llimona, Carles Flotats i Eusebi Arnau també han deixat obra seva al municipi.

Casa Museu Lluís Domènech i Montaner[modifica | modifica el codi]

La Casa Museu és un espai dedicat a l'estudi de la figura i l'obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner; està integrada per la casa Domènech, projectada per l'arquitecte amb la col·laboració del seu fill Pere Domènech i el seu gendre, Francesc Guàrdia, i la masia de can Rocosa, del segle XVI, que pertanyia a la família de Maria Roura, dona de l'arquitecte, i que Domènech i Montaner convertí en el seu taller-estudi.[18]

Forma part de la xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, i s'inaugurà l'any 1998; el setembre de 2011, després d'un període de reformes, estrenà un nou model museogràfic que donava cabuda a les noves tecnologies.[19] A partir d'aquell moment compta també amb un espai expositiu permanent dedicat al fotògraf canetenc Eugeni Forcano, qui cedí la seva obra a la Casa museu i l'Arxiu Municipal, per a deu anys en règim de comodat.[19][20]

La Fàbrica Jover, antiga Pulligan


Santuari de la Misericòrdia[modifica | modifica el codi]

El Santuari està situat en una ampla esplanada ombrejada de pins que domina la vila de Canet de Mar. La devoció a la Verge de la Misericòrdia està documentada des del 1520. Per aquells temps es va portar des de Trieste (Itàlia) una imatge mariana que va presidir l'església nova que es va bastir a la vila l'any 1591. Un segle més tard, l'any 1703, la Misericòrdia va ésser anomenada la patrona del poble. Posteriorment, entre el 1853 i el 1857, es va construir el santuari actual, un edifici d'estil neogòtic obra de l'arquitecte Francesc Daniel Molina. La façana principal té un magnífic arc gòtic que emmarca l'entrada, coronada per una gran rosassa. En el mateix parc de la Misericòrdia, just al costat del santuari, hi ha l'edifici homònim projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch l'any 1914. Aquest edifici és una mostra més del ric patrimoni arquitectònic modernista del qual disposa Canet de Mar.

L'església parroquial[modifica | modifica el codi]

L'actual església parroquial de Sant Pere de Canet (s'inicià en esdevenir independent com a parròquia) fou bastida el 1579-1591 en el característic estil gòtic tardà, tan abundant a la comarca, dirigida pel mestre d'obres Onofre Enric. Fou consagrada el 6 de març del 1591 i cent anys després se li afegí la capella del Santíssim, el campanar i el creuer. Aquest campanar, de tres pisos, iniciat el 1703, és conegut per l'alçada i singularitat com la Pubilla de la Costa (el rellotge és del 1880). [21]

La Riera Sant Domenech
L'Església de Sant Pere i Sant Pau

Obres de Lluís Domènech i Montaner[modifica | modifica el codi]

Obra desapareguda
  • Fàbrica Jover
  • Creu de Pedracastell
  • Creu de terme de Santa Florentina
L'Odèon.

Altres espais singulars[modifica | modifica el codi]








Festes i actes culturals[modifica | modifica el codi]

Gener

  • Arribada dels Reis Mags
  • Festa dels Tres Tombs

Febrer

  • Carnestoltes

Abril

  • Diada de Sant Jordi.
  • Mostra d'Entitats

Maig

  • Diada de la Creu de Pedrascastell i l'Aplec.(1 de maig)[31][32]

Juny

  • Re-percussió per l'Odèon[33]
  • Festa Major de Sant Pere (29 de juny)
  • La Nit Màgica, que té lloc durant la Festa Major, i que és una trobada internacional d'arts escèniques al carrer[34][35]
  • Passejada Nocturna per la Història
  • Cantada d'havaneres

Setembre

Desembre

  • Fira de Santa Llúcia
  • Festes de Nadal

Tot l'any

  • Festival de Música Clàssica al Castell de Santa Florentina (juliol-agost)[37]
  • Fires d'Artesania
  • Fires d'Intercanvi, venda de segona mà
  • Fires d'Intercanvi de plaques de cava
  • Mercat setmanal: el dimecres
La Rodalera i aires Modernistesl.
La Font del Drach i atmetllers.

Política[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

En les eleccions municipals 2011 va sortir elegit com alcalde Jesús Marín i Hernàndez (n. Bacelona, 1973),[38] de CiU, que va resultar el partit més votat (19,90%), seguit d'ERC-EM (19,65%), UMdC (16,96%), PSC-PM (16,70%), PP (12,69%), ICV-EUIA-E (4,36%) i PIMPC (2,65%).[39]

Resultats comparatius de les eleccions al parlament europeu del 2004-2009
Partit 2004 2009
PSC (36,31%) (33,1%)
CiU (21,21%) (25,17%)
PP (17,72%) (16,75%)
ERC (16,54%) (15,04%)
ICV (6,21%) (5,87%)
Independència de Catalunya

El 13 de desembre del 2009 es va realitzar un referèndum municipal a tot el poble, i a 150 municipis de tota Catalunya.[40] El 27 de setembre de 2012 Canet es va declarar territori català lliure i sobirà, el poble 61 de Catalunya, que es va manifestar.

Eleccions al Parlament de Catalunya
Resultats electorals de Canet de Mar, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 2.694 36,77
ERC Oriol Junqueras 1.424 19,44
PPC Alicia Sánchez-Camacho 785 10,71
ICV-EUiA Joan Herrera 678 9,25
PSC Pere Navarro 647 8,83
C's Albert Rivera 378 5,16
Altres 368 8,53
Vots en blanc 94 1,27
Total 7.374

Serveis[modifica | modifica el codi]

Canet de Mar gaudeix de serveis culturals, educatius, socials, esportius i recreatius:

Culturals[modifica | modifica el codi]

La Biblioteca Pare Gual i Pujadas (a l'edifici de l'Ateneu Canetenc), la Sala Cultural Ramón de Capmany i el centre cívic i cultural Vil·la Flora, així com la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner.

Educatius[modifica | modifica el codi]

Canet compta amb tres llars d'infants, quatre escoles, dos instituts, una escola de música, l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt (EUETTP) (fins a l'any 2006)[41] i el Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil,[42] entre altres.

Sanitaris i socials[modifica | modifica el codi]

Canet compta amb un centre de la Creu Roja, un Centre d'Atenció Primària,[43] diverses residències per a la tercera edat i la Fundació Els Garrofers, centre per a persones amb discapacitats[44]

Escoles Públiques

Esportius[modifica | modifica el codi]

Les instal·lacions municipals esportives són: pista d'atletisme, camp de futbol (amb gespa), piscina, complex esportiu, pavelló d'esports, pista d'hoquei i pista de mini-bàsquet; també hi ha d'altres instal·lacions, com el circuit de salut, clubs nàutics i el Club de Tennis Canet.

Transports[modifica | modifica el codi]

Tren

L'estació de tren pertany a la línia Barcelona - Mataró - Maçanet Massanes (R1) de Rodalies.

Bus

Línia d'autobusos Sant Cebrià de Vallalta - Canet de Mar - Sant Pol de Mar - Calella, ambdós sentits, de l'empresa Sagalés.

Carretera

Per l'autopista C-32, de Montgat a Palafolls, i per la carretera N II a la costa, de Barcelona a la Jonquera.

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]



Canetencs il·lustres[modifica | modifica el codi]

La pintora i gravadora Concha Ibáñez
La companyia teatral Comediants
Categoria principal: Canetencs

Moltes altres persones, tot i no haver nascut a Canet de Mar, hi han viscut o han exercit una tasca important en el municipi:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Joan Coromines Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 46. ISBN 84-393-5437-1. 
  4. G, R. «Història local». Canet. carles. [Consulta: 9 febrer 2014].
  5. g, R. «Odeon». Odeon. Carl. [Consulta: 9 febrer 2014].
  6. Gran Enciclopèdia Catalana.
  7. Canet de Mar a Catalunya.com
  8. Dades extretes del Mapa Topogràfic de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  9. Les rieres d'Arenys i Canet de Mar es desborden per la tempesta a VilaWeb, 10/7/2000 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  10. Les pluges provoquen inundacions a diverses poblacions del Maresme i de la Selva a 324.cat, 6/8/2004
  11. 11,0 11,1 11,2 Equipaments a les platges. Canet de Mar al web de la Diputació de Barcelona
  12. Las mejores Playas de Canet De Mar a Playas.es (castellà)
  13. 13,0 13,1 Les platges de Canet de Mar al web de l'ajuntament
  14. «RELACIÓN DE PLAYAS GALARDONADAS CON LA BANDERA AZUL 2012» (en castellà). ADEAC, 2012. [Consulta: 16/2/2013].
  15. La remodelació del litoral arenyenc deixarà sense aparcament la platja del Cavaió a 324.cat, 10/8/2010
  16. Canet tindrà el passeig Marítim que enllaça amb Arenys al web de l'Ajuntament de Canet de Mar, 25/10/2011
  17. Senderisme al web de l'ajuntament
  18. AADD. Guia de la Xarxa de Museus Locals. Barcelona: Enciclopèdia Catalana Revistes i col·lacionables / Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona, 2002, p. 20. 
  19. 19,0 19,1 <«Canet estrena la remodelació de la casa museu Domènech i Montaner». Capgros.com, 06/09/2011. [Consulta: 4 de gener de 2012].
  20. «Eugeni Forcano cedeix dues col·leccions sobre Josep Pla a la Casa Museu Domènech i Montaner». Ara, 23 de juny de 2013. [Consulta: 23 de juny de 2013].
  21. Fundació Enciclopèdia Catalana Goegrafia Comarcal de Catalunya, volum núm. 6, pàg. 487 (ISBN 84-85194-21-7)
  22. Santuari de la Misericòrdia a Pobles de Catalunya
  23. Passeig de la Misericòrdia a Festa Catalunya
  24. Vil•la Flora a Pobles de Catalunya
  25. Església de l'Hospital a Pobles de Catalunya
  26. Escales del Sant Crist a Pobles de Catalunya
  27. Plaça Universitat al web de la Diputació de Barcelona
  28. Plaça Guillem Macià a Endrets
  29. Plaça Gabriel Macià a Patmapa
  30. L'Odeon de Canet de Mar. Història i reivindicació d'un espai cultural. Ivan Alcázar a Observatorio de espacios escénicos
  31. El 1r de maig a Canet - La Creu de Pedracastell al web de l'ajuntament
  32. Aplec Pedracastell a Canet de Mar a Festes de Catalunya
  33. Festival Re-*Percussió per l'Odèon a Canet de Mar a Festes de Catalunya
  34. Torna la Nit Màgica al web de l'ajuntament
  35. Nit Màgica a Canet de Mar a Festes de Catalunya
  36. Fira Modernista de Canet de Mar a Festes de Catalunya
  37. Festival de Musica Clàssica Castell Santa Florentina a Canet de Mar a Festes de Catalunya
  38. L'ajuntament. L'alcalde. Jesús Marín i Hernàndez
  39. Eleccions Municipals 2011. Resultats per municipi. Canet de Mar a El Punt Avui, 23/5/11
  40. «Canet decideix». Arxivat de l'original el 26 de juny de 2011.
  41. La Diputació tancarà l'escola universitària de teixits de punt de Canet a VilaWeb, 28/9/2005
  42. Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil al web de la Diputació de Barcelona
  43. Nou ambulatori a Canet de Mar a Tot Mataró, 13/11/2008
  44. Fundació privada Els Garrofers a la Coordinadora Catalana de Fundacions
  45. Emissora Ràdio Canet

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal de Catalunya