Canet de Mar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imbox style.png
 La redacció d'aquest article o secció no és pròpia d'una enciclopèdia.
Els errors més freqüents podrien ser l'ús de la primera persona verbal —del singular o del plural— o bé una redacció poc seriosa, informal o subjectiva en lloc de descriptiva. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és. (Col·laboreu-hi!)
Canet de Mar
Bandera de Canet de Mar Escut de Canet de Mar
(En detall) (En detall)
Localització

Canet de Mar is located in Catalunya
Canet de Mar is located in Catalunya

Localització de Canet de Mar respecte del Maresme
Municipi del Maresme
Ajuntament
Ajuntament
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca		 Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Maresme
Gentilici Canetenc, canetenca
Superfície 5,56 km²
Altitud 15 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat		 14.183 hab.
2.550,9 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 465216 4604473Coord.: 41° 35′ 28″ N, 2° 34′ 58″ E / 41.59111,2.58278
Organització
Entitats de població
• Alcalde:
1
Jesús Marín i Hernàndez (CIU)
Codi territorial 080403
Agermanament Cadillac (França)

Isla Cristina (Huelva).

Canet de Mar és un municipi a uns 40 km al nord-est de Barcelona ciutat, a la costa del Maresme. De gran tradició tèxtil, marinera i turística, a Més a més es un important centre cultural per les seves esglésies de Sant Pere (segle XVI), de la Mare de Déu de la Misericòrdia (d'estil neogòtic), i les seves cases modernistes de Domènech i Montaner, entre d'altres. En els últims anys, la població ha augmentat considerablement, sobretot arran de l'impacte econòmic del turisme. Altres activitats econòmiques d'importància per la localitat són l' indústria tèxtil, la floricultura i el cultiu de maduixes(maduisxots). El seu nom, Canet (del llatí cannetum) significa lloc de canyes. El seu origen es cita com la Vall de Canet i Romaguera. [2] A Canet de Mar hi ha fins a 90 zones verdes intercalades amb característiques molt variades, des de boscos i parcs urbans fins a places i altres petits espais de la via pública.

Sant Cebrià de Vallalta Sant Pol de Mar
Sant Iscle de Vallalta Brosen windrose-fr.svg
Arenys de Mar mar

Taula de continguts

Història [modifica]

Passeig de la Misericòrdia

Canet va néixer el segle XI com a petit poblat. Ja des del seu origen es cita com la Vall de Canet i Romaguera. El 1579 es va segregar de Sant Iscle de Vallalta. Canet es va basar en el sector marítim, fins que la navegació i les grans construccions veleres deixaren de ser rentables, moment en què comença l'activitat agricóla per tot el poble i on s'inicia un procés industrial, sobretot molt tèctil. Des del segle XI, Canet s'ha reconegut com a nucli destacat cultural, artístic i social. El modernisme també deixà empremta gràcies a Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) amb la Casa Roura, La Casa Museu Domènech i Montaner, l'Ateneu Canetenc i la reforma del Castell de Santa Florentina antiga masia fortificada restaurada en el segle XIX-.[3]

Les Sis Hores de Cançó [modifica]

Així es coneixen els concerts que es van celebrar a Canet a la dècada del 1970. Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Pere Tàpies, són alguns dels músics que varen desfilar per l'escenari del mític festival, un dels fets més importants al camp de la mobilització popular que es va produir durant els últims anys de la dictadura. Així, les concentracions, a més d'actes musicals, es van convertir en un lloc idoni per a repartir pamflets polítics informatius. El grup musical, teatral i més tard televisiu La Trinca va organitzar el primer festival el 1974 i es van ocupar d'ell fins l'última edició l'any 1978. L'any que més èxit va tenir fou el 1976, en el que unes 60.000 persones van acudir al festival. Recentment, el 2002, Canet va celebrar una nova edició del festival amb la finalitat de recordar aquells anys i el que va suposar per a Catalunya.

Demografia [modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 79 1.861 3.356 3.301 3.293 3.257 2.899 3.488
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.648 4.892 4.340 4.831 5.067 6.556 8.041 8.850 8.935 9.214
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
9.455 9.613 10.138 11.065 12.047 12.766 13.381 13.915 14.189 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Resultats electorals [modifica]

Resultats comparatius de les eleccions al parlament europeu del 2004-2009

Partit 2004 2009
PSC (36,31%) (33,1%)
CiU (21,21%) (25,17%)
PP (17,72%) (16,75%)
ERC (16,54%) (15,04%)
ICV[4] (6,21%) (5,87%)

Consulta popular i Territori Català Lliure El 13 de desembre del 2009 es va realitzar un referèndum municipal a tot el poble, i a 150 municipis de tota Catalunya.[5]

El 27 de setembre de 2012 Canet es va declarar territorii català lliure i sobirà, el poble 61 de Catalunya, que es va manisfestar.

Canet


Llocs d'interès [modifica]

Edifici de Lluís Domènech i Montaner.

S'hi poden trobar construccions modernistes de Josep Puig i Cadafalch, Lluís Planas i Calvet, Pere Domènech i Roura i Lluís Domènech i Montaner, entre d'altres. Edificis d'aquest període són la Casa Roura, la casa Domènech i Montaner, l'Ateneu Canetenc el Castell de Santa Florentina i alguns panteons del cementiri, com ara el de la família Montaner Malattó, el de la família Font Montaner i el del mateix Lluís Domènech i Montaner. De fet, és arran d'aquesta vinculació de Domènech amb Canet de Mar que escultors com Josep Llimona, Carles Flotats i Eusebi Arnau també han deixat obra seva al municipi.

Els espais més singulars que hi ha són:

Obres de Lluís Domènech i Montaner [modifica]

  • Ateneu Canetenc
  • Castell de Santa Florentina (restauració i ampliació)
  • Casa Roura (Ca la Bianga)
  • Panteó de la família Capmany-Montaner -avui de la família de Lluís Domènech i Montaner-
  • Panteó de la família Font Montaner
  • Reforma de la Masia Rocosa
  • Casa Domènech
Obra desapareguda
  • Fàbrica Jover i Serra
  • Creu de Pedracastell
  • Creu de terme de Santa Florentina
Obra projectada però no executada
  • Projecte del Passeig de la Mare de Déu
  • Projecte de restauració de les torres de guaita
  • Projecte de la façana de l'església parroquial

Santuari de la Misericòrdia [modifica]

El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrona del Maresme, està situat en una ampla esplanada ombrejada de pins que domina la vila de Canet de Mar. La devoció a la Verge de la Misericòrdia està documentada des del 1520. Per aquells temps es va portar des de Trieste (Itàlia) una imatge mariana que va presidir l'església nova que es va bastir a la vila l'any 1591. Un segle més tard, l'any 1703, la Misericòrdia va ésser anomenada la patrona del poble. Posteriorment, entre el 1853 i el 1857, es va construir el santuari actual, un edifici d'estil neogòtic obra de l'arquitecte Francesc Daniel Molina. La façana principal té un magnífic arc gòtic que emmarca l'entrada, coronada per una gran rosassa. En el mateix parc de la Misericòrdia, just al costat del santuari, hi ha l'edifici homònim projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch l'any 1914. Aquest edifici és una mostra més del ric patrimoni arquitectònic modernista del qual disposa Canet de Mar.

Església parroquial de Sant Pere

L'església parroquial [modifica]

L'actual església parroquial de Sant Pere de Canet (s'inicià en esdevenir independent com a parròquia) fou bastida el 1579-1591 en el característic estil gòtic tardà, tant abundant a la comarca, dirigida pel mestre d'obres Onofre Enric. Fou consagrada el 6 de març del 1591 i cent anys després se li afegí la capella del Santíssim, el campanar i el creuer. Aquest campanar, de tres pisos, iniciat el 1703, és conegut per l'alçada i singularitat com la Pubilla de la Costa (el rellotge és del 1880).[6]

Festes i actes culturals [modifica]

Dins els actes que disposa la Festa Major de Canet de Mar hem podem destacar la Nit Màgica. És una variada mostra per tot el poble, que inclou temes des de el circ, màgia, foc,espaectacle, misteri, fins a esoterisme, erotisme, dansa, por i totes aquelles coses que la imaginació ens deixa fer.

Plantada de bestiari i després baixada de les besties de foc amb percussió.

Geografia [modifica]

Relleu [modifica]

Canet es troba en una serra que separa el Massís del Montnegre del mar configurant la vall de Vallalta . La serralada està formada per la Serra d'en Puig, Serra dels Termes, Cap de Bou. La constitució es granítica, a part de tenir roques de grans magnituds als munts dels massissos, Canet compte des de abruptes pendents i barrancs fins a crear-ne unes valls insòlites i belles per on hi van passant torrents, Rials fins arribar a les grans rieres i amb la sorra erosionada per l'aigua, es van creant les platges tant amples que tenim. El Turó d'en venteveió: el punt més alt de gairebé 312 metres, on podem apreciar el Montseny, Montnegre, Sant Pol de Mar, St Iscle de Vallalta i St Cebrià de Vallalta. Si la Visió es bona es pot apreciat Tb la muntanya de Montjuïc de Barcelona i el seu entorn. A la Creu de Pedracastell, en el mirador tenim molts diferents àmbits de vista i podem apreciar la tranquil·litat les Serra del Termes Serra d'en Sala, el Mar, Sant Pol de Mar, Arenys de Mar i Arenys de Munt i el Massís del Montnegre i a més a més es un dels únic llocs del maresme on es veu el Parc Natural del Montseny . Els cims més alts són el Venteveió (312m), Coll-Safiguera (307m), Turó d'en Noé (298m), Pedracastell (288m) i el Turó d'en Roig (288m).

Canet des de els Tarongers
Rutes modernistes

Hidrografia [modifica]

Les rieres són l'emblema del poble, ja que recorren molts torrents, Rials i Rireres per tot el terme. La riera Gavarra es és la que té una major conca i longitud en tot el poble ja que comença al Torrent de les Teixoneres, Salt del Rossi, va baixant tota la vall fins arribar als 4 Cantons on s'ajuntà amb Riera Buscarons i creant la Riera de Sant Domènec on recull les aigües de les Serres d'en Sala, Termes i d'en Puig i del les rieres, rials, torrents de les seves pròpies valls i a la desembocadura forma la platja de Canet. Les rierades són sobtades i bastant violentes, ja que poden arribar a ser perilloses.

Clima [modifica]

La serralada ens protegeix al poble dels vents forts i freds del nord. Les temperatures son suaus i no són molt contrastades al llarg de l'any. Les temperatures mitges son de (15 i 16º). Al estiu podem superar els 30 graus i al hivern davallen poc les temperatures a menys zero i que les glaçades son estranyes. Els xàfecs de finals d'estiu poden arribar a ser quantiosos. Es diu que el clima entre Sant Andreu de Llavaneres i Sant Pol de Nar és un microclima per la seva elevada humitat concentrada a les valls, formant maresmes, creant una vegetació i clima ïdoni.

Vegetació [modifica]

Els boscos de Canet són frondosos, densos, amb molta vegetació, grans arbredes i sobretot amb molts camps de cultiu de tot tipus. Abans, la major part d'història canetenca esta relacionada amb l'agricultura a les valls i planes, es poden apreciar pel territori encara avui en dia, zones on trobem salvatjament; Ametllers, Vinyes, Tarongers Maduixes (maduixots del Maresme), Oliveres, Cirerers entre d'altres. A demès dels miradors principals, i han alguns creats per la natura, per roques o a les planes on pots apreciar totes les vistes espectaculars que vetllem:

Canet des de els Atmetllers

Senderisme [modifica]

  • Ruta verda: el camí ressegueix les valls cobertes per pins i alzines, i en els punts més alts també s'hi poden veure cirerers. Comença la ruta pel Camí dels Fondals Santuari de la Misericòrdia – Riera - Castell de Santa Florentina - Rial de l'Aubó – Pedracastell - Camp d'aviació - Coll de sa Figuera - Esplanada de Can Roig del Castell - Cruïlla d'Arenys de Munt - Serra d'en Sala – Cirerers - Font de la Fontana - Rial de can Pouet - Polígon industrial.
La Vall de Canet
  • Ruta blava: camí de les dues carenes. Santuari de la Misericòrdia - Camí de can Manresa - Esplanada de Pedracastell - Venteveió - Creu de Pedracastell - Carena dels dos pins - Plaça Onze de Setembre
Atmetllers
  • Ruta groga: camí dels rials i els alocs. Polígon industrial - Riera d'en Misser - Rial de can Pouet - Font de la Fontana - Camí de la carena - Torrent de les Teixoneres - Rial de can Pouet. El Torrent de les Teixoneres encara conserva alguns trams de la vegetació autòctona dels rials de Canet, amb bons exemplars d'alocs, àlbers, etc.
La Riera de l'Oms i Segarrès

Platges [modifica]

Canet és un municipi que compte amb una platja urbanitzada i de dues semi-urbanes,(Costa del Maresme)

  • Platja de Canet: Passeig Marítim amb zones recreatives i verdes, platja ample i am sorra gruixuda.
  • Platja del Cavaió:Platja molt ample i extensa on està previst crear un Passeig Marítim fins Arenys de Mar
  • Platja del Plà de Sant Crist/Roques Blanques: Platja ample, amb roques tipiques del litoral, amb un passeig Natural.
Platja

Serveis [modifica]

Canet de Mar gaudeix d'un gran ampli de zones culturals, socials, recretives i esportives

Culturals
Esportius
  • Pista d'atletisme
  • Instal·lacions Club de Tennis Canet
  • Camp de futbol municipal (amb gespa)
  • Piscina municipal: H2O, complex esportiu municipal
  • Pavelló Municipal d'esports, pista de hoquei i pista de mini-bàsquet
  • Circuit d'exercici físic pel passeig
  • Skateparc
  • Pista de botxes
  • Pistes de Petanca
  • Rocòdrom
  • Circuit de Salut - Espai lúdic per a la gent gran
  • Clubs nàutics
Sanitaris i Socials
  • Centre d'Atenció Primària
  • Fundació Els Garrofers, centre per a persones amb discapacitats.
  • Creu Roja Maresme Centre
  • Hospital-Residència Guillem Mas
  • Llar de l'hotel Maricel - 3a edat
  • Residència Fors
  • Residència Miramar
  • Residència Sant Roc
  • Residència Guillem Mas

Educatius [modifica]

Llars d'infants
  • Llar d'infants municipal El Palauet
  • Llar d'infants Les Abelles
  • Llar d'infants Ninis
Escoles
Instituts
Escoles, programes i universitats
Altres serveis

Recentment, Canet de Mar ha inaugurat un nou centre d'assistència primària al bell mig del casc urbà, amb un pàrquing a la Plaça de la Universitat, que fos inaugurada a la Festa Major del 2009, els vidres són de tots els colors, en conclusió hi ha un espai de jocs per a nens petits i una pista de basquet i futbol, es troba ubicada al centre històric del poble. Tanmateix també té una gran zona industrial i tres benzineres.

Transports [modifica]

Fills il·lustres Canetencs [modifica]

Categoria principal: Canetencs

Mestres, notaris, antropòlegs

Esportistes

Teatre, televisió i premsa

Músics

Escultors i arquitectes

Pintors i fotògrafs

Poetes, historiadors

Metges

Altres

Vegeu també [modifica]

Referències i bibliografia [modifica]

  1. ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
  2. ↑ Joan Coromines Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
  3. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 46. ISBN 84-393-5437-1. 
  4. ↑ http://www.iniciativa.cat/canet
  5. ↑ «Canet decideix». Arxivat de l'original el 26 de juny de 2011.
  6. ↑ Fundació Enciclopèdia Catalana Goegrafia Comarcal de Catalunya, volum núm. 6, pàg. 487 (ISBN 84-85194-21-7)
  7. ↑ La Diputació tancarà l'escola universitària de teixits de punt de Canet, vilaweb 28/09/2005

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canet de Mar
Vegeu aquesta plantilla
Municipis del Maresme
Escut del Maresme
Portal

Portal de Catalunya
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Canet_de_Mar&oldid=11792714»