Canet lo Roig

Canet lo Roig

Localització
Municipi del Baix Maestrat
Passadís les Montxades
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Baix Maestrat Manc. Baix Maestrat Taula del Sénia Vinaròs
Gentilici	Canetà, canetana
Predom. ling.	Valencià
Superfície	68,7 km²
Altitud	n/d (màx.:329 )
Població (2011)   • Densitat	855 hab. 12,45 hab/km²
Coordenades	40° 33′ 03″ N, 0° 14′ 33″ E
Distàncies	150 km de València 77 km de Castelló de la Plana 26 km de Vinaròs
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 5 PSPV i 2 PP Eleuterio Gimeno Gimeno (PSPV)
Codi postal	12350
Festes majors	7 d'agost
Patró/Patrons	Sant Miquel 29 de setembre
Dies de mercat	Divendres
Fira tradicional	Fira de l'oli d'oliva verge Primer cap de setmana d'abril
Web	http://www.canetloroig.es

Canet lo Roig és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Rossell, Sant Rafel del Riu, Traiguera, la Jana i Xert a la comarca del Baix Maestrat, Vallibona a la comarca dels Ports i La Sénia a la comarca catalana del Montsià.

Geografia

A la part oriental del municipi s'alça la Serra del Solà; cim més alt 541 m, i a l'oest les Moles de Xert. La conca del riu Cérvol, amb diversos barrancs, ocupa la part més gran del terme. A l'extrem nord el terme municipal de Canet lo Roig arriba al riu Sènia.

El municipi de Canet lo Roig se situa en el sector septentrional de la comarca. Els paratges més visitats són els estrets del riu, el Calvari i l'ermita de santa Isabel. Hi ha oliveres mil·lenàries.

S'accedeix a aquesta localitat des de Castelló prenent la CV-10 i després la CV-113.

Història

Els orígens de Canet lo Roig es remunten a etapes de la història molt anteriors a l'assentament dels àrabs. S'han pogut recollir d'algunes excavacions ceràmica corresponent a un poblat de l'època final del bronze i principis de la cultura ibèrica.

D'aquesta manera podem afirmar que a la part alta de la mola existia un poblat de l'bronze final i primera edat del ferro, que es mantindrà allí fins a la romanització, és a dir, fins a finals del segle III abans de Crist.

Amb la romanització es va produir un irreversible canvi social i estructural. Els habitants del primer poblat que tradicionalment vivien de la ramaderia i l'agricultura cerealista, aprendran dels romans noves tècniques agrícoles i altres sistemes de producció (regadiu, horticultura, fruiters, viles, etc) que els impulsaran a abandonar la mola per a establir-se en els plans i en les zones fèrtils al costat dels rius, on desenvolupar una economia més capaç.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
1.099	1.024	991	934	914	879	881	909	916	913

Economia

L'economia és la d'una població tradicionalment ramadera que, en època medieval, tenia un lligallo propi juntament amb diverses poblacions veïnes.

Monuments

Monuments religiosos

• Església de Sant Miquel. Del segle XV.

És de l'època de la reconquesta i malgrat reestructuracions que es van realitzar en 1570 i 1795, encara conserva l'original caràcter d'església fortalesa amb les seves matacanes a la part alta de la façana i el seu "passeig de ronda" sobre la coberta de l'edifici. La voluminosa cúpula o "mitra taronja", com aquí es diu, i la capella de la Comunió, van ser construïdes durant l'ampliació de finals del s. XVIII.

• Ermita de Santa Isabel.

D'origen medieval i construïda en maçoneria i sillaret. Consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. Anteposat a la nau té un petit atri porticat que acull a la portada de pedra amb arc de mig punt. Adossada a ella s'alça la casa de l'ermità i molt pròxim a aquesta es conserva una antiga sínia que complementa el conjunt històric monumental. Resulta atractiva l'àrea recreativa que s'ha condicionat amb paellers, bancs i taules.

• El Calvari. Del segle XVIII.

És un petit temple construït sobre un monticle situat en les proximitats de la població. És de planta poligonal, feta en obra de maçoneria i carreus angulars. La coberta està formada per una cúpula central que es troba actualment semi-derruïda. Es conserven en la seva interior restes de l'antic retaule de yesería, amb atributs de la passió emmarcats per rocalles.

Monuments civils

• Capella gòtica del Palau dels Piquers. Del segle XVI.

És de 1518 i forma parteix d'una antiga casa-palau de la família Montserrat. Arcs apuntats divideixen la nau en quatre trams, cobrint-se l'últim d'ells, el de la capçalera, mitjançant una volta formada per arcs de creueria en la clau dels quals figura la data de la seva construcció, MDXVIII.

• Els Prigons. Dispersos pel municipi.

Festes i celebracions

• Festa de Santa Isabel. Es realitza un romiatge fins l'ermita de la santa el seté cap de setmana següent a la Pasqua de Resurrecció.

• Festes Majors d'agost. Se celebra la segona setmana d'agost amb bous al carrer, revetlles i actes culturals.

• Romiatge a la Font de la Salut. El primer diumenge de maig amb romiatge al Reial Santuari de la Font de la Salut a Traiguera.

• Sant Miquel. Festes patronals, l'últim cap de setmana de setembre amb actes lúdics i taurins.

• Fira de l'oli d'oliva verge. Mostra de l'oli d'oliva verge de qualitat produït en aquesta localitat, a més de productes agroalimentaris de la comarca, com formatges, mel, torró, licors i productes tradicionals. Se celebra el primer cap de setmana d'abril.

Enllaços externs

• Página web de Canet lo Roig.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.