Canis lupus arctos
 |
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Canis lupus tundrarum». (vegeu la discussió) |
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 .jpg) |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Canis lupus arctos (Pocock, 1935)[1] |
||||||||||||||||
 Distribució geogràfica
|
||||||||||||||||
El llop àrtic o llop polar (Canis lupus arctos) és una subespècie del llop (Canis lupus).[2] Habita la zona àrtica del Canadà, inloses les illes de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc, Alaska i al nord de Grenlàndia, normalment per sobre dels 70º de latitud nord, a la zona del Cercle polar àrtic.
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
- Fa de 65 a 80 cm d'alçada i entre 90 i 150 cm de llargària des de la trufa fins a la cua.
- El pes d'un mascle adult pot arribar a 80 kg, el pes habitual està al voltant dels 45 kg.
- Les femelles són força més petites i lleugeres que els mascles.
- Els colors del pelatge poden variar entre el ataronjat, el gris, el blanc i el negre.[3] Habitualment els llops polars que viuen més al nord tenen el pèl blanc o crema, les zones més fosques solen ser al llom i pot tenir algun pèl de color gris blavós o negre, mentre que els que habiten més al sud acostumen a ser de color gris clar o rossos, i poden tenir zones més fosques i fins i tot alguna taca gris fosc o negre. El pèl és molt abundant, espès, llarg i suau.
- El cos és força compacte, per a suportar millor temperatures que arriben als 50 ºC sota zero, el morro és curt, igual que les orelles (arrodonides i molt peludes) i les potes.
- Arriba a la maduresa sexual entre els dos i tres anys d'edat i les famelles pareixen habitualment 5 o 6 cadells.
- Els grups acostumen a ser d'entre 7 i 10 llops, però poden arribar a formar-se grans grups amb fins a 30 individus, la cohesió dels grups i el suport i respecte mutus és superior als altres grups de llops, ja que un individu solitari tindria grans dificultats per a sobreviure en zones tan àrides i en condicions tant extremes.
Alimentació [modifica]
El territori de caça del llop polar acostuma a tenir entre 1.300 i 1.600 quilòmetres quadrats i es desplacen una mitja de 30 km diaris. Com que qualsevol tipus d'alimentació és escassa, aquests llops estan acostumats a menjar-se tot allò que troben o que cacen, individualment solen caçar preses petites, petits rosegadors (com l'Arvicolí) i algun ocell, mentre que les preses més grans les cacen en grup. La seves fonts d'aliment més importants són el bou mesquer i el caribú, encara que, també, menja foques, lèmmings i llebres polars.[3]
Distribució geogràfica [modifica]
Es troba a Grenlàndia i illes de l'Àrtic canadenc.[4]
Longevitat [modifica]
Pot viure fins a 17 anys en captivitat i 7 en estat salvatge.[3]
Estat de conservació [modifica]
És l'única subespècie que encara es troba en el conjunt de la seva àrea de distribució original. Això és degut a què poques vegades es troba amb els humans.[3] També és la única raça de llop que no està amenaçada directament, tot i que el cacen per esport o per les pells i ho podria acabar estant, la protecció del seu medi ve donada de forma natural per les dures condicions climàtiques, encara que també podria acabar en perill.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Cosmosmith (anglès)
- ↑ www.territoriodelobos.com (castellà)
Bibliografia [modifica]
- Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference, 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 volums, (2.142 pàg.), 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
- Jim Brandenburg: Der weiße Wolf (El llop blanc) Tecklenborg, Steinfurt 1998. ISBN 3-92404-439-2 (alemany)
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canis lupus arctos |
- ITIS (anglès)
- Knowledgerush (anglès)
- El llop artic (anglès)
