Canis lupus arctos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Llop àrtic
Polarwolf004.jpg
Canis lupus arctos (Pocock, 1935).jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Canidae
Gènere: Canis
Espècie: C. lupus
Subespècie: C. l. arctos
Nom trinomial
Canis lupus arctos
(Pocock, 1935)[1]
Distribució geogràfica
Distribució geogràfica

El llop àrtic o llop polar (Canis lupus arctos) és una subespècie del llop (Canis lupus).[2] Habita la zona àrtica del Canadà, incloses les illes de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc, Alaska i al nord de Grenlàndia, normalment per sobre dels 70º de latitud nord, a la zona del Cercle polar àrtic. Es troba a Grenlàndia i illes de l'Àrtic canadenc.[3] És l'única subespècie que encara es troba en el conjunt de la seva àrea de distribució original. Això és degut al fet que poques vegades es troba amb els humans.[4] També és l'única raça de llop que no està amenaçada directament, tot i que el cacen per esport o per les pells i ho podria acabar estant, la protecció del seu medi ve donada de forma natural per les dures condicions climàtiques, encara que també podria acabar en perill.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Mesura de 65 a 80 cm d'alçada i entre 90 i 150 cm de llargària des de la trufa fins a la cua. El pes d'un mascle adult pot arribar a 80 kg, el pes habitual està al voltant dels 45 kg. Les femelles són força més petites i lleugeres que els mascles. Els colors del pelatge poden variar entre l'ataronjat, el gris, el blanc i el negre.[4] Habitualment els llops polars que viuen més al nord tenen el pèl blanc o crema, les zones més fosques solen ser al llom i pot tenir algun pèl de color gris blavós o negre, mentre que els que habiten més al sud acostumen a ser de color gris clar o rossos, i poden tenir zones més fosques i fins i tot alguna taca gris fosc o negre. El pèl és molt abundant, espès, llarg i suau. El cos és força compacte, per a suportar millor temperatures que arriben als 50 °C sota zero, el morro és curt, igual que les orelles (arrodonides i molt peludes) i les potes.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Arriba a la maduresa sexual entre els dos i tres anys i les famelles pareixen habitualment 5 o 6 cadells. Els grups acostumen a ser d'entre 7 i 10 llops, però poden arribar a formar-se grans grups amb fins a 30 individus, la cohesió dels grups i el suport i respecte mutus és superior als altres grups de llops, ja que un individu solitari tindria grans dificultats per a sobreviure en zones tan àrides i en condicions tant extremes. Pot viure fins a 17 anys en captivitat i 7 en estat salvatge.[4]

El territori de caça del llop polar acostuma a tenir entre 1.300 i 1.600 quilòmetres quadrats i es desplacen una mitja de 30 km diaris. Com que qualsevol tipus d'alimentació és escassa, aquests llops estan acostumats a menjar-se tot allò que troben o que cacen, individualment solen caçar preses petites, petits rosegadors (com l'Arvicolí) i algun ocell, mentre que les preses més grans les cacen en grup. La seves fonts d'aliment més importants són el bou mesquer i el caribú, encara que, també, menja foques, lèmmings i llebres polars.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]