Canis lupus lupus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Canis lupus lupus
Canis lupus lupus qtl1.jpg
Tierpark Sababurg Wolf.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Canidae
Gènere: Canis
Espècie: C. lupus
Subespècie: C. l. lupus
Nom trinomial
Canis lupus lupus
(Linnaeus, 1758)[1]
Distribució geogràfica
Distribució geogràfica

Canis lupus lupus és una subespècie del llop (Canis lupus).[2]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Històricament, el nom trinomial C. l. lupus es limitava a classificar els llops del nord i el centre d'Europa,[3] encara que des del 2005,[4] ha crescut fins a abraçar nombroses variants geogràfiques que ara es consideren només sinònims. Els estudis comparatius de l'ADN mitocondrial de diverses subespècies de llop han demostrat que la línia europea dels llops s'originà fa més de 150.000 anys, al voltant de la mateixa edat que la dels llops del nord d'Amèrica, però significativament abans que la de les subespècies asiàtiques.[5]

El llop italià[modifica | modifica el codi]

El llop italià, que viu a la península Itàlica, Suïssa i al sud de França, fou classificar el 1921 com a una subespècie diferent pel naturalista Giuseppe Altobello, basant-se en uns quarts posteriors més baixos[6] i el seu pelatge típicament marró grisenc i la franja negre de la part frontal de les potes anteriors. Aquesta classificació fou inicialment rebutjada, encara que la publicació l'any 2000 de comparatives genètiques i morfològiques més detallades van suggerir la seva restitució com a subespècie, donat que hi ha trets addicionals distintius més subtils. Segons una teoria,[7] la divergència del llop italià va començar quan els Apenins van esdevenir un refugi per aquelles espècies que es veieren desplaçades cap al sud durant l'època de màxima extensió de l'últim període glacial, uns 18.000 anys BP.[8] Tot i que actualment la tercera edició de Mammal Species of the World el tracta com a sinònim de Canis Lupus Lupus,[4] alguns científics n'han demanat una classificació a part d'acord amb les diferències genètiques.[9]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Els seus colors van des del blanc i el crema fins al vermell, el gris i el negre. N'hi ha exemplars que mostren tots aquests colors combinats.
  • Pesa entre 31,5 i 58,5 kg.
  • Té una alçària de 99 cm fins a l'espatlla.
  • Presenta dimorfisme sexual: les femelles són un 20% més petites que els mascles.
  • El seu pelatge és més curt i més dens que el dels llops nord-americans.[10]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja ungulats, rosegadors, fruites, baies i peix.[10]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Té lloc al gener a latituds baixes i a l'abril a les altes. La femella té entre 4–7 cadells al cap de 61–63 dies de gestació. Tot i que només es reprodueix la parella dominant de la llopada, tots els membres del grup s'involucren en la criança dels cadells.[10]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba des de la Xina, Mongòlia, Rússia i l'Europa Oriental fins a Alemanya i la península Ibèrica.[11][10]

Principals amenaces[modifica | modifica el codi]

Els seus principals factors de mortalitat són la persecució per part dels humans, les lluites amb altres llops, les malalties, els paràsits, la fam i les lesions produïdes per les preses que captura.[10]

Longevitat[modifica | modifica el codi]

Té una esperança de vida de 7–10 anys.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Canis lupus lupus». Catalogue of Life. (anglès)
  2. Mammal Species of the World (anglès)
  3. Smith, G., Catalogue of the mammals of Western Europe (Europe exclusive of Russia) in the collection of the British museum, (1912) (anglès)
  4. 4,0 4,1 Wozencraft, W. C. Wilson, D. E. (ed.); Reeder, D. M. (ed.). Mammal Species of the World. 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 de novembre del 2005. ISBN 9780801882210.  (anglès)
  5. «Indian wolves are world's oldest». BBC News, June 17, 2004. (anglès)
  6. Plantilla:It icon Caruso, F., Nel Parco Nazionale d'Abruzzo. 2000. ats italia editrice. Italy. (italià)
  7. Caniglia 2008, p. 1 re Altobello, G. Fauna dell'Abruzzo e del Molise: Vertebrati: Mammiferi. Volume IV: Carnivori. Campobasso, 1921, p. 1–6.  (italià)
  8. Plantilla:It iconSpagnesi, M. i De Marina Marinis, A., Mammiferi d'Italia, Ministero dell' Ambiente e della Tutela del Territorio Direzione Conservazione della Natura, Istituto Nazionale per la Fauna Selvatica "Alessandro Ghigi" (italià)
  9. V. LUCCHINI, A. GALOV and E. RANDI Evidence of genetic distinction and long-term population decline in wolves (Canis lupus) in the Italian Apennines. Molecular Ecology (2004) 13, 523–536. abstract online (anglès)
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Cosmosmith (anglès)
  11. www.territoriodelobos.com (castellà)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]