Canovelles
|
|||||
| Localització | |||||
  
|
|||||
| Municipi del Vallès Oriental | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Oriental |
||||
| Gentilici | Canovellí, canovellina | ||||
| Superfície | 6,7 km² | ||||
| Altitud | 175 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
15.851 hab. 2.365,82 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 440400 4607850(i) | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
13 Josep Orive i Vélez (PSC) |
||||
| Codi postal | 08420 |
||||
| Codi territorial | 080410 |
||||
Canovelles és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, situat a la vall mitjana del riu Congost, amb una extensió de 6,75 quilòmetres quadrats.
És un poble antic -ho demostra l'església romànica de de Sant Feliu, l'origen parroquial del municipi- que va viure una gran transformació demogràfica i urbana amb la immigració de la segona meitat del segle XX. El mercat setmanal dels diumenges és un dels més grans de Catalunya.[2]
L'origen del topònim sembla ser de llengua romànica i faria referència etimològica a un diminutiu de Cànoves: ca(ses) noves.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
Canovelles limita al sud amb Granollers, al nord amb l’Ametlla del Vallès i Santa Eulàlia de Ronçana, a l’est i al nord-est amb Les Franqueses del Vallès (a través del riu Congost, que fa de límit de llevant) i al sud-oest amb Lliçà d’Amunt. El municipi, per tant, queda limitat a ponent i a llevant pel riu Tenes i el riu Congost, respectivament. A la vall mitjana del Congost, on Canovelles desenvolupa el seu nucli urbà i concentra la seva majoria de població, el paisatge és planer. Aquestes terres vora el riu Congost van ser des dels inicis l’espai de poblament principal de Canovelles. En canvi, cap a ponent, amb un poblament dispers, s’inicien unes elevacions (serra de Bellulla, serra de Can Cuana i veïnat de la Serra, fins a descendre al torrent de Can Marquès, prop del terme amb Santa Eulàlia i Lliçà), que constitueixen pràcticament la meitat de la superfície municipal.
La Barriada Nova, que concentra més de dos terços de la població del municipi, forma conurbació amb Granollers. Al nord-est s’eixampla sobre el pla de Magarola i de Can Castells el polígon industrial del mateix nom. Al nord, apareixen veïnats dispersos: Can Cuana i Sanaüja. El nucli original del poble, nascut entorn l’església parroquial de Sant Feliu, s’eleva just a llevant del Torrent de Fangues, amb una visibilitat sobre tota la vall mitjana del riu Congost.
El pas de dues grans vies de comunicació –l’autovia C-17, de sud a nord, i la línia de ferrocarril Barcelona-Vic-Puigcerdà, que segmenta la zona del sud-est–, ha delimitat els nuclis de poblament.
[modifica] Història
L'actual municipi s'assenta sobre poblaments del neolític. En dóna testimoni la troballa d'un menhir datat entre el quart i el tercer mil·lenni abans de Crist, extret de les terres de Ca l'Estrada, juntament amb altres restes arqueològiques i funeràries, també localitzades a Ca N'Amell.[3][4]
La primera referència escrita del poble de Canovelles data de l'any 1008 en un document on consta una permutació de terra a l'abat Ot (Odó) de Sant Cugat. La parròquia de Sant Feliu és documentada el 1072. Durant l'edat mitjana els senyors del casal d'Olivet, del qual se'n conserven les restes de l'edifici al bosc de Can Marquès, exerciren un important poder. Al segle XV la domus s'incendià i fou abandonada. La presència feudal a Canovelles sembla que es conjugà amb l'existència de masos amb terres lliures (alous).
Durant la baixa edat mitjana i l'edat moderna Canovelles era un lloc especialment transitat per la veneració a la Mare de Déu de Bellulla, situada en un santuari del qual avui dia se'n conserva l'església d'època moderna. Fou un dels principals focus de peregrinació del Vallès Oriental. La imatge original de la Verge de Bellulla es va perdre el 1936 en el context dels inicis de la Guerra Civil espanyola. El santuari de la Mare de Déu de Bellulla fou casa de dominics (1611-1835), del convent de Santa Caterina de Barcelona, posseïdors en temps moderns de terres fonamentalment a l'actual veïnat de la Serra. Al segle XVII la família Magarola era propietària d'importants terres i cases, des de Can Castells fins a Can Pagès Vell.
Durant el segle XX el municipi va viure una transformació demogràfica molt notòria a causa de la immigració rebuda principalment d'Andalusia i Extremadura, que es traduí en una transformació urbanística avui dia constatable en els grans canvis dels darrers quaranta anys. Així, si l'any 1950 Canovelles tenia poc més de sis-cents habitants, a inicis de la dècada de 1970 la població ja superava els 8.000.
[modifica] Patrimoni
L’edifici més emblemàtic del municipi és la l’església parroquial de Sant Feliu, una de les principals mostres de primer art romànic al Vallès Oriental (s. XI). És un edifici de nau única amb absis d’estil llombard. Conserva, per molt que malmesa pel pas del temps, una portalada romànica del segle XIII amb representacions zoomorfes, vegetals i figuracions geomètriques. A l'interior, encara trobem decoració litúrgica d’època moderna.
Entre els vestigis arqueològics cal destacar les restes de la domus d’Olivet, una casa de caràcter defensiu de la petita noblesa medieval, ubicada en un turó –avui dia cobert de bosc– sobre el torrent de Can Marquès, al nord-oest del municipi. Se’n conserva part de la torre circular, i els murs principals. Els senyors d’Olivet devien instal·lar-se en aquestes terres al segle XI. L’edificació, construïda entorn la torre, és datada al segle XII. Al segle XIV els senyors d’Olivet eren els Riudeperes i exercien el domini sobre terres de Canovelles, Lliçà d’Amunt i l’Ametlla. Al segle XV, poc abans de la Guerra Civil catalana, en un context de crisi general, la casa fou abandonada, sembla que després d’un incendi. El Museu de Granollers conserva molts dels elements domèstics i militars de la casa, entre els quals cal destacar una cota de malla.[5]
El Santuari de Bellulla, avui dia una casa particular que conserva la capella del santuari -reformada-, fou un dels llocs de peregrinació més importants del Vallès i el Maresme a l'edat mitjana i moderna. La capella original és del segle XIII i custodiava la imatge de la Mare de Déu de Bellulla, de dimensions petites i de bronze, que era objecte de gran veneració al santuari, el qual va anar creixent en extensió durant tota l'edat moderna, essent també casa de dominics fins a la desamortització de 1835 que els exclaustrà. El 1872 la imatge de la Verge, advocada de la vista, fou traslladada a l'església parroquial de Sant Feliu, d'on va desaparèixer el 1936.[6]
Vegeu també:
[modifica] Tradicions
El ball de gitanes és un ball tradicional de Catalunya i el País Valencià. A Canovelles es va recuperar arran del mil.lenari del municipi, celebrat l'any 2008.[7] Aquest ball consisteix en una barreja de balls: xotis, contradanses, polca i jotes, entre d'altres, juntament amb els elements característics propis. La vestimenta sol ser:
- la noia: faldilla amb enagos a sota, una brusa,espardenyes i amb una cua feta al cabell amb un llaç.
- els nois: uns pantalons de pana, camisa blanca,faixa i unes espardenyes.
La Comissió Sant Antoni Abat, impulsora de la recuperació del ball de gitanes a Canovelles l'any 2008, ha recuperat les ballades de gitanes a l'Era de Can Castells, lloc de tradicional celebració de l'Aplec anual del poble, el dilluns de Pasqua.
La sardana és una dansa que es balla a Catalunya, Andorra i el Rosselló seguint una música interpretada per una cobla. Normalment es balla a la plaça del poble o en una era.
A Canovelles el primer curs de sardanes va ser a l’any 1994 a l’Era de Can Castells, junt amb altres activitats culturals. No va ser fins després de quatre anys quan es va tornar a dur a terme aquests cursos que tenen com a objectiu aprendre la dansa nacional de Catalunya. Des d'aleshores, la tradició sardanista ha continuat a Canovelles. Actualment, a Canovelles es ballen sardanes a les festes majors i a altres festes com les Pasqua, Sant Jordi o l'Aplec.
[modifica] Gegants de Canovelles
A més, des del 1991, Canovelles té una parella de gegants, en Carles i na Cisqueta, que representen els Comtes de Magarolas. La família gegantera de Canovelles es va ampliar el 1999 amb la Vicenteta, una gegantona que representa ser la filla dels Gegants de Canovelles, i el 2009 amb el Pilas, un gegantó que representa la bogeria i la gresca de la Festa Major dels Cans i les Ovelles (a finals de juliol) i de la pròpia Colla Gegantera.
[modifica] Demografia
El municipi ha sofert un dels creixements demogràfics més destacats del Vallès Oriental. Els diferents barris, veïnats i poblaments que integren el municipi conformen un conjunt de població de més de 15.000 habitants. L'any 1950 Canovelles tenia una població de 631 habitants. Als anys 1980 es va superar amb escreix els deu mil habitants. Canovelles va rebre, com molts altres municipis catalans, immigració procedent -principalment- d'Andalusia i Extremadura. El creixement demogràfic va comportar un creixement de la superfície urbanitzada del nucli que va suposar que el municipi s'inserís en la conurbació de Granollers. La Barriada Nova limita directament amb el barri de Congost de Granollers.
Per molt que a finals de la dècada de 1990 es va percebre un descens demogràfic, els anys 2000 han tornat a consolidar un nou i significatiu augment de població a causa de l'arribada de nova immigració, procedent principalment del Magrib, l'Àfrica subsahariana i l'Amèrica del Sud.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Àligues, les | 123 |
| Barriada Nova, la | 12.162 |
| Bellulla | 238 |
| Can Castells | 703 |
| Can Comas | 16 |
| Can Cuana | 27 |
| Can Diviu | 1.267 |
| Can Duran | 726 |
| Quinta Avinguda, la | 106 |
| Sanaüja | 433 |
| Sant Feliu | 41 |
| Serra, la | 26 |
| Tibel | 155 |
| Dades: 2009. Font: Idescat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
[modifica] Administració
L'Ajuntament de Canovelles és actualment presidit per l'alcalde Josep Orive i Vélez (PSC). El Consistori consta de disset regidors.
Vegeu Llista d'alcaldes de Canovelles.
[modifica] Composició actual del Consistori
|
|
|
|
|---|---|---|
| PSC | José Orive i Vélez | Alcalde. Àrea de Presidència que comprèn: Seguretat Ciutadana i Mobilitat, Noves Tecnologies i Societat de la informació, Comunicació i Protocol i Règim intern, Arxiu i Organització |
| PSC | Francisco Sánchez López | 1r. Tinent d'alcalde. Àrea de Serveis a les Persones que comprèn: Participació ciutadana i polítiques de ciutadania, Promoció de la ciutat, Dona i Polítiques d'Igualtat, Infància i Joventut, Educació, Cultura, Esports, Serveis Socials, Solidaritat i Cooperació i Gent Gran |
| PSC | Emiliano Cordero Soria | 2n. Tinent d'alcalde. Àrea de Serveis, Territori i planificació estratègica que comprèn: Urbanisme i habitatge, medi ambient i activitats; serveis, manteniment i via pública; salut i consum i promoció econòmica i ocupacional |
| PSC | Joan Isern Rodríguez | 3r. Tinent d'alcalde. Regidor d'Hisenda i Esports. |
| PSC | Teresa Riera Planas | 4a. Tinent d'alcalde. Regidora de Serveis Socials i Gent Gran |
| PSC | Juan Francisco Garcia Miguel Reyes | 5è. Tinent d'alcalde. Regidor de Noves tecnologies i societat de la informació; Règim Intern, Arxiu i Organització municipal |
| PSC | Sílvia Hernández González | Regidora de promoció de la ciutat, Dona i polítiques d'Igualtat, Solidaritat i Cooperació. |
| PSC | Elisabeth Toral Gámez | Regidora de Salut i Consum |
| PSC | Gemma Marzo i Maranges | Regidora d'Infància i Joventut |
| PP | José Maria Moya Losilla | Regidor |
| PP | Antonio Mesas Gallardo | Regidor |
| PP | Lidia Fernández Moya | Regidora |
| CiU | Josep Maria Monells Pericas | Regidor |
| CiU | Alicia Amate Carmona | Regidora |
| ICV-EUiA | Lourdes García i Moreno | Regidora |
| ICV-EUiA | Nayat Chourak Chaachae | Regidora |
| PxC | Ricardo Buñuel Baque | Regidor |
[modifica] Resultats eleccions municipals
[modifica] 1995
|
|
|
|
|
|---|---|---|---|
| PSC-Progrés Municipal | 4.132 | 63,44 | 13 |
| Convergència i Unió | 788 | 12,10 | 2 |
| PP | 525 | 8,06 | 1 |
| ICV | 474 | 7,28 | 1 |
| ERC | 272 | 4,18 | 0 |
| Canovelles Unida (EUiA) | 194 | 3,40 | 0 |
[modifica] 1999
|
|
|
|
|
|---|---|---|---|
| PSC-Progrés Municipal | 3.928 | 68,78 | 15 |
| Convergència i Unió | 518 | 9,07 | 1 |
| PP | 491 | 8,60 | 1 |
| EUiA | 258 | 4,52 | 0 |
| ERC | 243 | 4,25 | 0 |
| ICV | 194 | 3,40 | 0 |
[modifica] 2003
|
|
|
|
|
|---|---|---|---|
| PSC-Progrés Municipal | 3.351 | 56,02 | 10 |
| Convergència i Unió | 808 | 13,51 | 2 |
| ICV-EUiA | 624 | 10,43 | 2 |
| PP | 624 | 10,43 | 2 |
| ERC | 495 | 8,27 | 1 |
[modifica] 2007
|
|
|
|
|
|---|---|---|---|
| PSC-Progrés Municipal | 2.816 | 53,89 | 11 |
| Convergència i Unió | 705 | 13,49 | 2 |
| ICV-EUiA | 540 | 10,33 | 2 |
| PP | 512 | 9,80 | 1 |
| ERC | 337 | 6,45 | 1 |
| Ciutadans | 216 | 4,13 | 0 |
[modifica] 2011
|
|
|
|
|
|---|---|---|---|
| PSC-Progrés Municipal | 2.244 | 40,76 | 9 |
| PP | 967 | 17,57 | 3 |
| Convergència i Unió | 659 | 11,97 | 2 |
| ICV-EUiA-Entesa | 636 | 11,55 | 2 |
| PxC | 463 | 8,41 | 1 |
| ERC | 192 | 3,49 | 0 |
| Ciutadans | 153 | 2,78 | 0 |
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Ajuntament de Canovelles - El mercat dels diumenges. El mercat dels diumenges a Canovelles [Consulta: 20 abril 2010]
- ↑ Museu de Granollers - El jaciment de Ca l'Estrada. Les troballes de Ca l'Estrada de Canovelles [Consulta: 20 abril 2010]
- ↑ DIVERSOS AUTORS. Ca l'Estrada. Col·lecció Història de Canovelles, núm. 1. Canovelles: Ajuntament de Canovelles i altres editors, 2007.
- ↑ Museu de Granollers. La domus d’Olivet [Consulta: 21 abril 2010]
- ↑ Ajuntament de Canovelles - La capella de Bellulla Santuari de la Mare de Déu de Bellulla [Consulta: 21 abril 2010]
- ↑ Comissió Sant Antoni Abat de Canovelles - Ball de gitanes Ball de gitanes a Canovelles [Consulta: 23 abril 2010]
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
  |
Açò és un esborrany sobre el Vallès Oriental. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
