Cant de la Senyera
El Cant de la Senyera és una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet, sobre un poema de Joan Maragall[1], compost expressament com a himne de l'Orfeó Català. S'estrenà a Montserrat l'any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la senyera. Va ésser prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960.
També actuà de facto com a himne, amb competència amb Els Segadors, quan aquest últim encara no havia estat oficialitzat. Avui en dia, molts cops s'interpreta conjuntament amb Els Segadors. La seva interpretació per una part del públic del Palau de la Música Catalana quan havia estat prohibit fou l'element central dels Fets del Palau el 1960.
Els Segadors va ser restablert el 27 de març de 1993 com a Himne Nacional de Catalunya.[2]
[modifica] Lletra
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que ens farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
[modifica] Referències
- ↑ Poema El cant de la Senyera, part de Visions & Cants de Joan Maragall (edició 1900).
- ↑ Ley 1/1993, De 25 De Febrero, Del Himno Nacional De Cataluña.
