Cant difònic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El cant difònic és una tècnica vocal que permet que un sol cantant produeixi dues notes alhora.[1] La improvisació n'és una de les característiques principals.

Cant difònic

Entre d'altres llocs, es practica a Mongòlia i Tuva.[2] La versió mongoliana, el khoomei, està llistàda com patrimoni immaterial de la humanitat, des del 2009.[3] Tradicionalment interpretades amb motiu de cerimònies rituals, les cançons expressen respecte i elogis pel món natural, pels avantpassats del poble mongol i pels grans herois. Es canta khoomei per a esdeveniments especials i activitats de grup, com ara curses de cavalls, tornejos de tir amb arc i lluita, grans banquets i rituals de sacrifici.[3]

Fent servir conscient els formants, es pot amplificar els armònics de manera que s'experimenta una segona veu, a més del to fonamental que provoquen les cordes vocals.

Referències[modifica]

  1. Saus, Wolfgang. Oberton singen: Das Geheimnis einer magischen Stimmkunst ; jeder kann Obertonsingen lernen ; Drei-Stufen-Selbstlernkurs mit CD [Cant difònic: el secret d'un cant màgic. Tothom pot aprendre el cant difònic; Curs d'autoaprenentatge de tres nivells amb CD] (en alemany). 2a edició. Battweiler: Traumzeit-Verlag, 2006, p. 58. ISBN 978-3-933825-36-0. 
  2. «Traditional Instruments and Music of the Mongolia people» (en anglès), març 2016. [Consulta: 26 agost 2023].
  3. 3,0 3,1 «Mongolian art of singing, Khoomei» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 26 agost 2023].

Bibliografia[modifica]

  • van Tongeren, Mark C. Overtone singing: physics and metaphysics of harmonics in east and west (en anglès). 2a edició eixamplada. Amsterdam: Fusica, 2004. ISBN 978-90-807163-2-2.