Schweigt stille, plaudert nicht, BWV 211

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cantata núm. 211 (Bach))
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Schweigt stille, plaudert nicht, (del cafè, en català) número de catàleg BWV 211, és una de les poques cantates que Johann Sebastian Bach va compondre amb tema no religiós.

L'obra, amb textos del poeta Christian Friedrich Henrici, també conegut pel pseudònim de Picander, és una sàtira sobre les discussions entre un sever pare i la seva tossuda filla, per l'afició d'aquesta última al cafè, una beguda energètica que havia estat introduïda feia poc de temps en la societat de l'època i que generava rebuig entre els sectors més conservadors, tant per les seves propietats com pels àmbits on es podia beure-la.

Gènesi de la cantata[modifica | modifica el codi]

Va ser composta probablement entre 1732 i 1735. En aquesta època Bach assistia amb regularitat a la cafeteria Zimermann de Leipzig on feia de director del grup Collegium Musicum. Aquest era un grup musical universitari que havia estat fundat el 1702 per Georg Philipp Telemann i oferia concerts al jardí de la cafeteria durant la temporada d'estiu. Allà és on sembla que el compositor va rebre la inspiració per a compondre aquesta obra que, a diferència dels seus altres treballs no va ser fet per encàrrec d'un príncep.

Pel que fa al poeta que va escriure la lletra, Picander, ja havia escrit amb anterioritat una novel·leta satírica sobre el mateix tema: tractava de la mort massiva de parisencs suposadament a causa de l'addició al cafè i què va ser la causa de la prohibició reial el 1727 del seu consum a França.

Estrena[modifica | modifica el codi]

Cafeteria Zimmermann, al carrer catalina de Leipzig

Va ser interpretada per primera vegada a la cafeteria Zimermann el 1734 i el seu èxit va fer que en les següents ocasions es representés a dalt d'escenaris d'òpera.

Repartiment i estructura[modifica | modifica el codi]

En aquesta obra hi participen tres veus:

  • tenor, que correspon al narrador
  • baix, que correspon al pare, sr. Schleindrian
  • soprano, que correspon a la filla, Lieschen

El conjunt instrumental està format per: una flauta travessera, dos violins, una viola i un baix. Consta de deu moviments.

Moviment Títol Personatges Sinopsi
1 Recitativo: Schweigt stille Narrador El narrador demana a l'audiència que parin atenció abans de presentar Schlendrian i Lieschen.
2 Aria: Hat man nicht mit seinen Kindern Schlendrian Schlendrian canta el disgust que té perquè la seva filla no se l'escolta fins i tot després d'haver-li parlat mil vegades.
3 Recitativo: Du böses Kind Schlendrian and Lieschen Schlendrian demana la seva filla que deixi de prendre cafè però ella, sense fer-li cas, li demana que es tranquil·litzi.
4 Aria: Ei! Wie schmeckt der Kaffee süße Lieschen Lieschen dedica una cançó d'amor al cafè.
5 Recitativo: Wenn du mir nicht den Kaffee läßt Schlendrian and Lieschen Schlendrian dóna un ultimàtum a la seva filla amenaçant-la de privar-la de menjar, roba i altres plaers. Lieschen sembla no afectar-se'n.
6 Aria: Mädchen, die von harten Sinnen Schlendrian In aquest monòleg, Schlendrian descriu la feblesa de la seva filla per a dissuadir-la de que vulgui prendre'n més.
7 Recitativo: Nun folge, was dein Vater spricht! Schlendrian and Lieschen Schlendrian amenaça la seva filla amb no buscar-li marit i això sí la fa amoïnar.
8 Aria: Heute noch, lieber Vater Lieschen Lieschen agraeix al seu pare que es preocupi de trobar-li un marit i a canvi ella es deixarà l'hàbit del cafè.
9 Recitativo: Nun geht und sucht der alte Schlendrian Narrador El narrador explica que mentre Schlendrian surt a buscar marit a la seva filla, Lieschen diu que en secret dirà als seus potencials pretendents que posarà com a condició que li deixin prendre tot el cafè que vulgui si es volen casar amb ella.
10 Trio: Die Katze läßt das Mausen nicht Tots Els tres personatges canten la moralina d'aquesta història: que beure cafè és una cosa natural.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]