Cantavella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi de Cantavella. Vegeu-ne altres significats a «Riu Cantavella».
Cantavella
Cantavieja
Escut de Cantavella
(En detall)
Localització

Localització de Cantavella respecte de l'Aragó Localització de Cantavella

Vista de Cantavella
Vista de Cantavella
Estat
• Autonomia
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
Aragó
Província de Terol
Maestrat
Mancomunitat del Maestrat aragonès
Alcanyís
Gentilici cantaviejo, cantavieja
Predom. ling. Castellà
Superfície 125 km²
Altitud 1,290 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
724 hab.
5,79 hab/km²
Coordenades
Distàncies 191 km de Saragossa
94 km de Terol
Dirigents:
• Alcalde:

Miguel Ángel Serrano (PSOE)
Codi postal 44140
Festes majors Santa Vicenta Màrtir i Verge de Loreto
L'11 de novembre
Fira tradicional 16, 17 i 18 de setembre
Web

Cantavella (en castellà i oficialment Cantavieja) és un municipi de la província de Terol, de la comunitat autònoma d'Aragó, concretament de la comarca del Maestrat aragonès, de la qual és el capital. La ciutat compta amb 729 habitants. Està situada en un paisatge abrupte, amb grans barrancs, però de gran valor. El 1981 va ser declarada Conjunt Històrico-artístic. El terme municipal es troba repartit en quatre partides i compta amb nombrosos masos o masicos, com es coneix a la província de Terol, dels quals 125 estan habitats. Limita amb: Vilafranca (Castelló), Fortanet, Mosquerola, l'Anglesola, Mirambell, Tronxó, Villarluengo i Cañada de Benatanduz (Terol). Les principals vies d'accés són les carreteres CV-119, la CV-125, la A-1702, la A-227 i la A-226.

Les muntanyes més importants del terme són: el pic Tarayuela amb 1.737 m. i la Mola Monchen amb 1.779 m.

Història[modifica | modifica el codi]

Vista de Cantavella des del camí a Mirambell, publicada en 1845

En el terme s'hi han trobat restes del paleolític, dels ibers i de la Hispània Romana. Segons la llegenda el castell fou construït pel general cartaginès Anníbal i el va anomenar Cartago Vetus. La ciutat fou un enclavament musulmà fins que fou conquerida el 1169 per Alfons el Cast. Durant l'edat mitjana, Cantavella fou seu d'una comanda de l'orde del Temple i a la desaparició d'aquesta passà a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, enquadrada a la Castellania d'Amposta. Va rebre una carta de poblament el 1225,

El comerç de la llana i la ramaderia va fer que el segle XVIII la població prosperés econòmicament, i d'aquest segle són la majoria d'edificis que es conserven. La ciutat fou un enclavament carlí durant la Primera Guerra Calina, fins al punt que el general Ramon Cabrera, la va convertir en la capital de la Comandancia General del Maestrat. La ciutat fou fortificada i també va servir de quarter genral per a Marco de Bello durant la Tercera Guerra Carlina.

Monuments històrico-artístics[modifica | modifica el codi]

Campanar de Cantavella i placa de la plaça de Cabrera

L'entramat urbà és d'estructura medieval i destaquen:

  • La Plaça de Crist Rei o Plaça Major Porticada, s'hi troba l'ajuntament del segle XVI, amb un enteixinat de fusta, l'església de l'Assumpció és una obra barroca de grans proporcions i amb una planta de vuit trams construïda entre 1730 i 1745, d'on destaca la torre més antiga, de 1612.
  • El Mirador de El Portillo.
  • L'església de Sant Miquel, obra del temple i de principis del segle XIV, d'estil gòtic i que compta un sepulcre que es diu que és de l'últim cavaller del temple.
  • Ermita de Loreto de 1700.
  • Antic hospital i convent adossats a l'església de Sant Miquel i que són de 1775.
  • Restes del castell i actual calvari, amb un recinte emmurallat adaptat al terreny i diverses cases penjants.
  • Cases nobles.
  • Casa del batlle o de Cabrera, que només en queda la portalada. S'hi va ubicar el quarter de la Guàrdia Civil.

Economia i productes[modifica | modifica el codi]

L'economia és principalment agrària i ramadera, en especial s'engreixen porcs i es crien ovelles i vedelles. La construcció i l'explotació de la pedra també són activitats importants. Entre els productes gastronòmics destaquen el pernil de Terol, amb DO i el Formatge de Tronchón. La gastronomia també és rica amb plats derivats del porc i del xai, amb guisats, estofats i plats al forn.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1890 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2007 2008 2010
1.962 2.049 2.005 1.866 1.674 1.587 1.338 1.060 877 750 759 729 735 748

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Cantavella, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular - 240 3
Partit Socialista Obrer Espanyol Miguel Ángel Serrano 194 3
Partido Aragonés - 76 1
En blanc 8 -
Total 522 7
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003
2003 - 2007 Miguel Ángel Serrano PSOE
2007 - 2011 Miguel Ángel Serrano PSOE
Des del 2011 n/d n/d

Festes[modifica | modifica el codi]

Data Festivitat
17 de gener Sant Antoni
17 de juny Sant Lambert
10 de juliol Sant Cristòfol
Entre el 22 i el 26 d'agost Santa Vicenta Màrtir i Verge de Loreto (Festes patronals)
Últim diumenge de maig i tercer diumenge de setembre Fira tradicional

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Muela Monchén en Cantavella
  • Pic Tarayuela i Mola Monxén.
  • Font de la Falzrija o àrea recreativa del Rebollar.
  • Riu Cantavella.
  • Castell de Cantavella. Encara que el seu origen es remunta al segle XII, en el segle XIX amb les Guerres Carlines sofrí importants danys conservant únicament el recinte exterior i algun llenç de muralla amb aspilleries.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Turisme rural[modifica | modifica el codi]


Coord.: 40° 32′ N, 0° 24′ O / 40.533°N,0.400°O / 40.533; -0.400