Cantref

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un cantref (IPA: [ˈka:ntrɛ(v)]) era una divisió administrativa gal·lesa medieval, especialment important en l'administració de la llei gal·lesa.

Història[modifica | modifica el codi]

En el Gal·les medieval, la terra es dividia en cantref, que al seu torn se subdividien en cymydau (en singular Cwmwd, en anglès, commotes). El nom "cantref" procedeix de les paraules gal·leses "Cant" ("un centenar") i "tref" ("ciutat" en gal·lès modern, però antigament designava poblets); es creu que el cantref era la divisió política original, i que els cymydau van ser de creació posterior. Els cantrefs podien variar molt en extensió: la majoria tenien dos o tres cymydau, però els més grans, com "Cantref Mawr" (Gran Cantref) a Ystrad Tywi (Sir Gaerfyrddin), es dividien en set commotes. Per a fer-se una idea de l'extensió d'un cantref, l'illa de Mona en comprenia tres, Cemais, Aberffraw i Rhosyr.

Els cantrefs eren molt importants en l'aplicació de la llei gal·lesa. Cadascun tenia la seva pròpia cort de justícia, que era l'assemblea dels "uchelwyr", els principals terratinents. El consell era presidit pel rei, si estava present en la zona, o bé pels seus representants. A banda dels jutges hi hauria un escrivent, un algutzir i dos procuradors professionals. Aquest tribunal tenia jurisdicció sobre crims, la fixació de límits de propietats i afers d'herències. Posteriorment, el cwmwd s'arrogà moltes de les funcions de les corts dels cantrefs, i en algunes àrees els noms dels cymydau són més coneguts que el del cantref al que pertanyien.

Cantrefs de Gal·les[modifica | modifica el codi]

Gwynedd[modifica | modifica el codi]

  • Arllechwedd
  • Cemais
  • Aberffraw
  • Rhosyr
  • Arfon
  • Arllechwedd
  • Llŷn
  • Dunoding
  • Rhos
  • Rhufoniog
  • Dyffryn Clwyd
  • Tegeingl

Powys[modifica | modifica el codi]

  • Maelor
  • Penllyn
  • Swydd y Waun
  • Arwystli
  • Mochnant
  • Cyfeiliog
  • Caereinion
  • Mechain
  • Cedewain
  • Gwrtheyrnion
  • Elfael
  • Maelienydd
  • Buellt

Deheubarth[modifica | modifica el codi]

Cantrefi de Deheubarth pels voltants del 1160[1]
  • Penweddig
  • Is Aeron
  • Uwch Aeron
  • Cemais
  • Pebidiog
  • Rhos
  • Deugleddyf
  • Penfro
  • Cantref Gwarthaf
  • Emlyn
  • Y Cantref Mawr
  • Y Cantref Bychan
  • Eginog

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • John Edward Lloyd A history of Wales from the earliest times to the Edwardian conquest London: Longmans, Green & Co., 1911[2]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Els cantref en la il·lustració estan amb els noms anglesos. A més, el pas de la història en canvià els límits i els noms d'alguns al llarg dels segles
  2. Ultra els cantrefs esmentats més amunt, n'hi ha constància d'altres. Així, per exemple, als anys 960 apareix documentat el de Gorfynyddel en el regne de Morgannwg, i en l'actual ciutat de Casnewydd (Newport) hi havia el de Gwynllwg.