Cantuccini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cantuccini o Biscotti di Prato .

Els cantuccini, també anomenats Cantuccio (singular) o biscotti di Prato, són uns dels dolços més apreciats de la gastronomia toscana, típics de Prato, d'aquí la seva altra denominació. Es tracta d'una Galeta seca d'ametlla que s'obté tallant el pastís obtingut en llesques d'aproximadament 1 cm (en calent), traient-lo del forn, i acabant de coure tot seguit els trossos tallats durant una estona (d'aquí el nom bi-s-cotto/bi-s-cuit).

Recepta tradicional[modifica | modifica el codi]

La primera recepta documentada prové d'un manuscrit d'Amadio Baldanzi, un erudit pratense del segle XVIII, conservat a l'arxiu de Prato. En aquest document, se l'anomenava biscote a la genovesa .

La recepta va ser després recuperada pel pastisser Antonio Mattei al segle XIX, i ha arribat als nostres dies amb variants més o menys modernes. El mateix pastisser el va presentar a l'Exposició Universal de París de 1867, rebent una menció especial.

La massa dels cantuccini es compon exclusivament de farina, sucre, ou, i ametlla. L'ametlla ha de ser sencera i sense pelar. A la recepta tradicional no s'hauria d'utilitzar cap tipus de llevat, mantega, llet ni oli.

Tradicionalment, els cantuccini solen vendre's amb una altra especialitat dolça de Prato, els bruttiboni. Com fi, se sol servir amb el vi sant toscà, que un cop servit en gots petits de vidre, s'hi mulla el "cantuccio" abans de dur-lo a la boca.

Són molt iguals als carquinyolis típics de Catalunya o als rosegons típics de València.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Umberto Mannucci, Bisenzio tradizioni i cucina , Llibreria del Palazzo, Prato, 1973. En italià

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cantuccini Modifica l'enllaç a Wikidata