Cantus firmus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En música, el cantus firmus (en llatí, "cant fix") és una melodia prèvia que serveix de base d'una composició polifònica, i que a vegades s'escriu a part.

Història[modifica | modifica el codi]

Les composicions polifòniques més antigues presentaven un cantus firmus provinent d'un cant pla, com el cant gregorià, si bé el terme no s'usa fins al segle XIV.[1] Les composicions polifòniques més antigues que es conserven, com la Musica Enchiriadis (del segle IX), contenien el cantus firmus a la veu superior, i la part afegida pel compositor a la veu inferior, però pels volts del segle XII el cantus firmus comença a aprèixer la part inferior. Més tard el cantus firmus apareixerà al tenor (del llatí 'tenere', sostenir).

Compondre a partir d'un cantus firmus continua sent la norma durant el segle XIII i XIV. La missa cíclica del segle XV usava la tècnica del cantus firmus com a principi organizatiu. En un principi el cantus firmus es perfilava com un cant pla, però els compositors d'Itàlia, França o els Països Baixos l'utilizaren com a paròdia i paràfrasi, mentre els creadors d'Espanya, Portugal i Alemanya continuaren usant el mètode del cantus firmus segons la seva particularitat nacional.[2] thumb|500px|Inicio de L'homme armé. El cantus firmus apareix marcat en vermell. El conjunt d'obres profanes més extens en el que s'utilizà el cantus firmus fou L'homme armé.

Els compositors alemanys del Barroc, especialment Johann Sebastian Bach, van fer servir corals com a cantus firmi.

Com a mètode d'ensenyament[modifica | modifica el codi]

S'utilitza el cantus firmus, i continua utilitzant-se, en l'ensenyament del contrapunt i és la base del, en del Gradus ad Parnassum de Johann Joseph Fux, publicat primer per Girolamo Diruta el 1610.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • M. Jennifer Bloxam: "Cantus firmus", Grove Music Online, ed. L. Macy (Accessed November 7, 2006), (En anglès, accés sota suscripció)
  • Sparks, E. H. Cantus firmus in Mass and Motet, Berkeley, (1963)
  • The New Harvard Dictionary of Music, ed. Don Randel. Cambridge, Massachusetts, Harvard University Press, 1986. ISBN 0-674-61525-5
  • Blanche Gangwere, Music History During the Renaissance Period, 1520–1550. Westport, Connecticut, Praeger Publishers. 2004.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Harvard Dictionary of Music, p. 135.
  2. Gangwere, p. 216.