Canyeller

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Canyeller
Cinnamon foliage and flowers
Cinnamon foliage and flowers

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Laurales
Família: Lauraceae
Gènere: Cinnamomum
Espècie: C. verum
Nom binomial
'''Cinnamomum verum'''
J.Presl
Sinònims
  • Cinnamomum zeylanicum Blume
  • Laurus cinnamomum L. (basiònim)

El canyeller o arbre de la canyella (Cinnamomum verum). És un arbust de la família de les Lauràcies, natiu del sud-est Asiàtic especialment Sri Lanka (l'antic Ceilà), però també es cultiva en altres zones tropicals com són el sud-oest de l'Índia, Madagascar, illes Seychelles i en regions tropicals d'Amèrica del Sud. És l'arbust del qual s'obté, de la seva escorça interior (sense súber ni el parènquima subjacent), la canyella. La canyella és coneguda especialment com a espècie culinària i té un color groc-marronós i una olor característics.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Cinnamomum prové del grec Kinnamon o Kinnamomon que significa fusta dolça, aquest terme grec probablement prové de l'Hebreu quinamom el qual té origen en una versió anterior al terme kayu manis que en el llenguatge de Malàisia i Indonèsia també vol dir fusta dolça. Verum fa referència a l'espècie que prové de Ceilà, l'autèntica i la que es comercialitza més, ja que és la que es considera de més bona qualitat i Zeylanicum fa referència al nom del lloc d'origen Ceilà (Sri Lanka).

Descripció morfològica[modifica | modifica el codi]

Canyeller

Es tracta d'un arbre d'uns 10 metres d'alçada però que en cultiu sol ser més petit, adoptant forma d'arbust sempre verd, la seva escorça, la part més important, és marró agrisat i amb un cicle perenne. La seva tija és de consistència llenyosa. Les fulles són d'uns 7-25 x 3-8 cm, tenen forma ovalada i puntegudes, de color verd i lluent per la cara superior amb 5 nervis vermellosos, un de medial i dos per costat arquejats que convergeixen a la base i al àpex, i un altre conjunt de nervis que formen un angle recta amb aquest, el pecíol és d'uns 10 – 20 mm robust amb una sinuosa forma còncava. Les seves flors són hermafrodites (conté l'androceu i el gineceu a la mateixa flor) són de color blanc o un groc verdós i recobertes de pèls, bracteades i actinomorfes. El periant és indiferenciat format per 6 tèpals lliures. El gineceu és bicarpel·lar i el seu androceu està format per 9 + 3 estams distribuïts en 3 o 4 verticils, que quan es produeix la dehiscència de les anteres ho fa per ventalloles. Les flors d'uns 0,5 cm s'agrupen en panícules que neixen a l'axil·la de la fulla o també a la part terminal i arriben a tenir una llargària similar a la de les fulles. El fruit és una baia llarga el·lipsoïdal d'uns 12,5 cm de color molt fosc; blavós-negre amb una única llavor al seu interior. Es reprodueix de les llavors que conté la baia i també per multiplicació vegetativa.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Requereix un clima calent i humit, amb temperatura mitjana anual entre 24 i 30 °C i una precipitació entre 2.000 i 4.000 mm anuals ben distribuïts durant tot l'any, condicions que es troben en altituds entre 0 i 600 m sobre el nivell del mar. Les millors plantacions creixen en terrenys plujosos, de textura sorrenca i fangosa, profunds amb alt contingut de matèria orgànica i excel·lent drenatge. Una terra molt fangosa però limitaria el creixement de la planta i aquesta produiria una escorça de baixa qualitat.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Part utilitzada[modifica | modifica el codi]

L'escorça seca i l'oli essencial, obtinguts d'arbres joves d'entre 3 i 5 anys. L'escorça seca és despullada del súber extern i del parènquima subjacent (segona escorça). Pel seu ús medicinal l'escorça no ha de contenir menys d'un 1'3% d'aldehid cinàmic. Les fulles i les branques es destil·len per obtenir l'essència.

Composició química[modifica | modifica el codi]

Aldehid cinàmic

El seu gust és degut a l'oli essencial aromàtic que constitueix un 0'5-2'5 % de la seva composició. El component majoritari és l'aldehid cinàmic, també l'eugenol i l'alcohol cinàmic. Amb menys proporció trobem l'àcid trans-cinàmic, l'aldehid hidroxicinàmic, l'aldehid o-metoxicinàmic, acetat cinàmic, terpens (fel·landrè, linalol, diterpens), tanins, mucílags, proantocianidines oligomèriques, glúcids i traces de cumarina. Segons R.F.E., la droga seca ha de contenir almenys 12 ml/kg d'oli essencial.[1]

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

Fulles de canyeller

A l'Índia, la medicina Ayurvèdica inclou molts preparats a partir de la canyella i els seus olis, basant-se principalment en les seves propietats medicinals d'antiespasmòdic, carminatiu, aromàtic, estimulant, hemostàtic, astringent i antisèptic.

En la indústria farmacèutica, la canyella s'utilitza majoritàriament com a ingredient en preparats medicinals per combatre els refredats, l'asma, tos, febre i com a expectorant. També està considerat com a bon tractament per a problemes gàstrics o intestinals lleus, com també purificador de la sang, antiespasmòdic, estimulant, diürètic, hemostàtic, soporífic i desodorant. Internament pot ser utilitzat per combatre malalties cardiovasculars.

En la medicina moderna, es combina amb altres ingredients per combatre la diarrea, hemorràgies internes, impotència, halitosi, nàusea, vòmit i com a rubefaent. Com que actua com a estimulant de les fibres musculars de l'úter és emprat en casos d'amenorrea, dismenorrea i en parts amb insuficiència de contraccions uterines. S'administra com a potent estimulant per alleugerar dolors estomacals, dentals i paràlisi de la llengua. Externament s'utilitza com a rubefaent, picades d'insectes, per a casos de parodontopaties, dermatomicosis, otitis i vulvovaginitis.

L'oli extret de la canyella, dins la medicina ayurvèdica de l'Índia i iunani àrab, és utilitzat pel seu aroma càlid i picant característic en casos d'anorèxia (estimulant de la gana), inflamacions, vòmits i úlceres. Quan s'aplica en poca quantitat al front pot alleugerar mal de cap. També és efectiu pel reuma. En preparacions farmacèutiques, l'oli de la canyella s'utilitza per emmascarar el mal gust d'alguns preparats. L'oleoresina de la canyella és un constituent de molts xarops que porten sucre.

L'oli extret de la fulla, s'utilitza per al reuma i les inflamacions.

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

  • Analgèsic, antipirètic i diaforètic.
  • Antiespasmòdic
  • Antibacterià
  • Antiinflamatori[2]
  • Anticoagulant i vasodilatador.
  • Hipoglucèmic: diversos estudis indiquen que l'extracte potencia l'activitat de la insulina, reduint els nivells de glucosa a la sang. En la medicina Ayurvèdica s'utilitza per tractar casos de diabetis. Altres investigacions consideren que aquesta propietat és deguda al component aldèhid cinàmic.[3][4][5]
  • Hipocolesterolèmic: redueix el nivell de colesterol i triglicèrids en el sèrum.
  • Antioxidant: la utilització de les espècies i dels seus olis essencials com a additius per la prevenció de la deterioració dels aliments és una pràctica que prové del passat. La canyella activa els enzims antioxidants del fetge i el cor.[6]
  • Antiulcerogènic: potencia el flux de la mucosa gàstrica i altres factors de defensa.
  • Sedant i anticonvulsiu: com a resultat de l'administració oral del component aldehid cinàmic de la canyella.
  • Immunomodulador: té efectes potenciadors i inhibidors del sistema immune causats per diferents components. Pot tenir un paper important en malalties autoimmunes.[7]
  • Antial·lèrgic: l'aldehid cinàmic inhibeix les reaccions al·lèrgiques causades per la secreció de substàncies mediadores dels basòfils i els mastòcits.
  • Anticancerigen: s'han portat a terme diverses investigacions amb l'objectiu d'estudiar les propietats anticancerígenes de la canyella i el seu poder antimetastàtic.[8]

[9] [10]

  • Antibacterià: és una de les propietats més documentades i també hi ha estudis sobre la seva activitat antiviral i antifúngica.[11]

[12] [13]

  • Insecticida i repel·lent d'insectes: gràcies a l'aldehid cinàmic. La seva fusta té una gran resistència als tèrmits.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Tant la canyella com el seu oli estan considerats com a productes segurs i no tòxics. Es recomana no superar la dosi de 700 micrograms per quilogram de pes corporal, al dia.

S'han vist casos de dermatitis per contacte coneguda com a la "dermatitis dels pastissers", degut a l'aldehid cinàmic, igual que dermatitis periorals provocades per xiclets aromatitzats amb canyella o reaccions adverses per pastes de dents amb canyella. Encanvi l'eugenol pot danyar la mucosa gàstrica.[14][15]

En grans dosis l'aldehid cinàmic pot provocar espasmes, problemes motors, falta d'aire i fins i tot paràlisis respiratòria en rates, però en l'home no s'han vist casos de toxicitat. En canvi sí que s'han observat casos de broncospasmes causats per reaccions al·lèrgiques, irritació de les mucoses, i en grans dosis excitacions i sedacions del sistema nerviós (narcòtic), acompanyades de somnolència i depressió.

Observacions[modifica | modifica el codi]

Un pagès mostra canyella en branca i trossos d'escorça, a les Seychelles
Canyella en branca i molta

Cultiu: El canyeller comença a ser productiu de canyella després de 2 o 3 anys, segons els factors climàtics, quan ja fa 2 m i presenta 3 o 4 brots. La canyella s'extreu de l'escorça dels brots més madurs i normalment ho podem fer 2 o 3 vegades a l'any depenent de les precipitacions i fertilitat del sòl. A aquesta escorça se li extreu les fulles i es talla per poder realitzar els respectius processos per obtenir la canyella.

Presentació comercial: comercialment la canyella la podem trobar en forma de branca o molta. Quan la tenim en forma de branca realment tenim un conjunt de trossos petits de l'escorça agrupats que en assecar-se queden enrotllats un dins l'altre.

Arròs amb llet empolsat amb canyella

Altres productes derivats de l'escorça i la fulla: podem obtindre olis tan extrets de la fulla com de l'escorça. De la fulla obtenim eugenol (en té en més quantitat que l'escorça) i de l'escorça obtenim aldehid cinàmic (la fulla també el conté però en menor quantitat).

També obtenim oleoresines, una mescla de resina i olis essencials que conté els olis volàtils i els ingredients que li donen la característica a l'espècie com a picant o pungent.

Canyella com a espècie culinària: el seu aroma i gust dolç amb una fragància picant gràcies als olis essencials fan que sigui molt apreciada en l'àmbit culinari. S'utilitza majoritàriament per donar gust als plats o per emmascarar altres gustos i en la indústria alimentària s'utilitza com a ingredient essencial en tota mena de dolços i pastisseria.

Perfumeria i productes de bellesa: la canyella s'utilitza per donar als perfums un aroma de fusta dolça, però el seu ús ha de ser limitat, ja que s'han donat casos d'al·lèrgies amb el contacte a la pell. També s'utilitza amb l'elaboració de sabons, dentífrics i productes per netejar la boca i és molt útil en els productes de bellesa per tractar l'acne.

L'oli de la fulla també s'utilitza per donar fragància a sabons i altres productes relacionats.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alonso, Jorge R. Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos. 2a ed. (en castellà). Rosario: Corpus, 2004. ISBN 9789872029234. 
  • Cañigueral, S.et al.. Plantas medicinales y drogas vegetales para infusión y tisana.Milan : OEMF International; 1998.
  • Izco, J.et al.. Botànica. 2a edició. Madrid : McGraw-Hill Interamericana; 2005
  • Font i Quer, P. Plantas medicinales: el Dioscórides renovado.9a ed.Barcelona [etc.]: Labor; 1985.
  • Negri, G.et al.. Tratado de Botánica.2a ed.Barcelona : Labor; 1959.
  • Nirmal Babu, K.et al..Cinnamon and Cassia:the genus Cinnamomum.Col.Medicinal and aromatic plants.Roca Raton:CRC Press; 2004.
  • Pamplona Roger, J. Enciclopedia de las Plantas medicinales.vol.II.Madrid : Safeliz; 1995.
  • Teuscher, E. Medicinal Spices.Stuttgart:Medpharm/GmbH;cop.2006.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canyeller Modifica l'enllaç a Wikidata