Capó reial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Capó reial
Mascle en època nupcial, Siracusa
Mascle en època nupcial, Siracusa
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Pelicaniformes
Família: Threskiornithidae
Gènere: Plegadis
Espècie: P. falcinellus
Nom binomial
Plegadis falcinellus
Linnaeus, 1766

El Capó reial (Plegadis falcinellus), conegut de vegades al País Valencià com picaport, és un ibis, una subfamília d'aus limícoles inclosa dins la família dels tresquiornítids (Threskiornithidae).

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un ocell de 55-65 centímetres de llarg i una envergadura de 88 a 105 centímetres, amb el coll i les potes llargues. El seu plomatge és fosc, entre marronós i porpra amb reflexos d'una tonalitat verdosa a les ales. Varia entre l'hivern, l'estiu i el període nupcial. El bec és característicament llarg i recorbat.

El seu hàbitat natural són les zones humides i càlides principalment litorals. Nidifica en els arbres o els canyissars, formant colònies o junt a agrons, becplaners i corbs marins. La femella pon tres o quatre ous, de color blau-gris, en una posta anual. La incubació dura de tres a quatre setmanes.

S'alimenta principalment de peixos i granotes, tot i que la seva dieta pot incloure insectes i crustacis.

Distribució[modifica | modifica el codi]

El capó reial és l'ibis més estès sobre la superfície terrestre, trobant-se de forma esparsa a les regions càlides d'Àfrica, Europa, Àsia, Austràlia i les costes atlàntiques i caribenyes d'Amèrica. Hom considera que és originari del vell continent i que no fou fins al segle XIX que migrà fins a les costes septentrionals de sudamèrica, i d'allà fins a les costes de Carolina del Nord.

A Catalunya es considera com a nidificant recent al delta de l'Ebre i una espècie en estat de conservació vulnerable, amb una població de 23 parelles.[1] Se n'ha observat freqüentment als Aiguamolls de l'Empordà i al delta del Llobregat, i més puntualment al Baix Ter, a l'estany de Sils, a la desembocadura de la Tordera, a la Torre d'en Dolça (Vila-seca) i fins i tot a Bellcaire d'Urgell.[2]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment, el capó reial, juntament amb la resta d'ibis i becplaners que formen la família dels Threskiornithidae, ha estat inclòs dins l'ordre dels Ciconiiformes, tractant-se tots ells d'ocells de llargs becs i potes. Això no obstant, diversos estudis genètics apunten que aquesta família pertany a l'ordre dels Pelecaniformes.[3] En raó d'aquestes investigacions, el Congrés Internacional d'Ornitologia ha inclòs la família del capó reial dins l'ordre dels Pelecaniformes.[4]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ICO. 2010. SIOC: servidor d'informació ornitològica de Catalunya. ICO, Barcelona. (http://www.sioc.cat)
  2. [enllaç sense format] http://www.ornitho.cat
  3. Hackett, Shannon J.. «A Phylogenomic Study of Birds Reveals Their Evolutionary History». Science, 320, 5884, June 2008, pàg. 1763–1768. DOI: 10.1126/science.1157704. PMID: 18583609.. (anglès)
  4. "Gill, F. & D. Donsker (Eds). 2010. IOC World Bird Names (version 2.4). Disponible a http://www.worldbirdnames.org/ [Comprovat l'1 de juny de 2010]. (anglès)


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capó reial