Capó reial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Capó reial
Mascle en època nupcial, Siracusa
Mascle en època nupcial, Siracusa
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Pelicaniformes
Família: Threskiornithidae
Gènere: Plegadis
Espècie: P. falcinellus
Nom binomial
Plegadis falcinellus
Linnaeus, 1766

El capó reial (Plegadis falcinellus), conegut de vegades al País Valencià com a picaport, és un ibis, una subfamília d'aus limícoles inclosa dins la família dels tresquiornítids (Threskiornithidae).

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un ocell de 55-65 centímetres de llarg i una envergadura de 88 a 105 centímetres, amb el coll i les potes llargues. El seu plomatge és fosc, entre marronós i porpra amb reflexos d'una tonalitat verdosa a les ales. Varia entre l'hivern, l'estiu i el període nupcial. El bec és característicament llarg i recorbat.

El seu hàbitat natural són les zones humides i càlides principalment litorals. Nidifica en els arbres o els canyissars, formant colònies o junt a agrons, becplaners i corbs marins. La femella pon tres o quatre ous, de color blau-gris, en una posta anual. La incubació dura de tres a quatre setmanes.

S'alimenta principalment de peixos i granotes, tot i que la seva dieta pot incloure insectes i crustacis.

Distribució[modifica | modifica el codi]

El capó reial és l'ibis més estès sobre la superfície terrestre, trobant-se de forma esparsa a les regions càlides d'Àfrica, Europa, Àsia, Austràlia i les costes atlàntiques i caribenyes d'Amèrica. Hom considera que és originari del vell continent i que no fou fins al segle XIX que migrà fins a les costes septentrionals de Sud-amèrica, i d'allà fins a les costes de Carolina del Nord.

A Catalunya es considerava el 2010 com a nidificant recent al delta de l'Ebre i com a espècie en estat de conservació vulnerable, amb una població de 23 parelles,[1] però ha augmentat espectacularment en els darrers 15 anys, i al 2015 ha passat de 200 a més de 2.000 exemplars, en part afavorit pel fet que és una au que ha incorporat el cargol poma, molt freqüent al delta, a la seva dieta.[2] Se n'ha observat freqüentment als Aiguamolls de l'Empordà i al delta del Llobregat, i més puntualment al Baix Ter, a l'estany de Sils, a la desembocadura de la Tordera, a la Torre d'en Dolça (Vila-seca) i fins i tot a Bellcaire d'Urgell.[3]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment, el capó reial, juntament amb la resta d'ibis i becplaners que formen la família dels Threskiornithidae, ha estat inclòs dins l'ordre dels Ciconiiformes, tractant-se tots ells d'ocells de llargs becs i potes. Això no obstant, diversos estudis genètics apunten que aquesta família pertany a l'ordre dels Pelecaniformes.[4] Per raó d'aquestes investigacions, el Congrés Internacional d'Ornitologia ha inclòs la família del capó reial dins l'ordre dels Pelecaniformes.[5]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ICO. 2010. SIOC: servidor d'informació ornitològica de Catalunya. ICO, Barcelona. (http://www.sioc.cat)
  2. «El capó reial pot ser la solució més eficaç contra la plaga del cargol poma». 324.cat. [Consulta: 19 de maig de 2015].
  3. [enllaç sense format] http://www.ornitho.cat
  4. Hackett, Shannon J.. «A Phylogenomic Study of Birds Reveals Their Evolutionary History». Science, 320, 5884, June 2008, pàg. 1763–1768. DOI: 10.1126/science.1157704. PMID: 18583609.. (anglès)
  5. "Gill, F. & D. Donsker (Eds). 2010. IOC World Bird Names (version 2.4). Disponible a http://www.worldbirdnames.org/ [Comprovat l'1 de juny de 2010]. (anglès)