Cap Verd
Coord.: 15° 06′ 40″ N, 23° 37′ 00″ O / 15.11111,-23.61667
|
República de Cabo Verde
|
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||
| Lema nacional: Unidade, Trabalho, Progresso (Unitat, Treball, Progrés) |
||||||
| Himne: Cântico da Liberdade |
||||||
 |
||||||
| Capital (i major ciutat) |
Praia | |||||
| Idiomes oficials | portuguès nou varietats de crioll (no oficials) |
|||||
| Gentilici | Capverdià, capverdiana | |||||
| Govern | República | |||||
| President Primer Ministre |
Jorge Carlos Fonseca José Maria Neves |
|||||
| Independència | ||||||
reconeguda |
de Portugal el 5 de juliol de 1975 |
|||||
| Superfície | ||||||
| - | Total | 4,033 km2 | ||||
| - | Aigua (%) | negligible | ||||
| Població | ||||||
| - | Est. jul. 2010 | 508.659 (169è)[nb 1] | ||||
| - | Densitat | 101 /km2 (71è) | ||||
| Moneda | escut de Cap Verd (CV) |
|||||
| Fus horari | (UTC-1) | |||||
| Domini internet | .cv | |||||
| Codi telefònic | 238 | |||||
Cap Verd (Cabo Verde en portuguès) és una república insular situada en un arxipèlag de l'Atlàntic nord, enllà de la costa occidental de l'Àfrica. La capital és Praia i la ciutat principal és Mindelo.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
L'arxipèlag de Cap Verd està format per deu illes, nou de les quals habitades, que es divideixen en dos grups principals:
- Les illes de Sobrevent al nord (en portuguès Ilhas de Barlavento), que són, d'oest a est, Santo Antão, São Vicente, Santa Luzia (deshabitada), São Nicolau, Sal i Boa Vista, i alguns illots deshabitats.
- Les illes de Sotavent al sud (o Ilhas de Sotavento): Maio, Santiago, Fogo i Brava, i també uns quants illots més. En conjunt són illes d'origen volcànic, petites i muntanyoses. Precisament la màxima altitud és el volcà actiu Pico do Fogo (2.829 m), a l'illa de Fogo.
El clima és càlid i sec (25°C de temperatura mitjana i 437 mm de pluja anuals a Praia)
[modifica] Història
Les illes de Cap Verd, inicialment deshabitades, foren colonitzades pels portuguesos al segle XV quan mitjançant el Tractat d'Alcaçovas el Regne de Portugal i el Regne de Castella es varen repartir la influència marítima a l'Atlàntic. Així Portugal adquirí l'hegemonia marítima per sota el Cap Verd.
Posteriorment les illes van esdevenir un dels centres de tràfic d'esclaus. La majoria dels habitants actuals de l'arxipèlag, doncs, descendeixen d'aquests dos grups.
Durant els segles XVIII i XIX els mariners de la costa empordanesa anaven a buscar-hi corall. Després d'una estada de nou o deu mesos en podien tornar amb un carregament important.[1][2]
L'any 1975, les illes aconseguiren la independència, en part gràcies a la tasca feta pel Partit Africà per la Independència de Guinea Bissau i Cap Verd (PAIGC). Un cop assolida la independència, el PAIGC volia unir Cap Verd i Guinea Bissau en un sol estat, ja que el partit controlava tots dos governs, però un cop d'estat en aquest darrer país el 1980 entrebancà aquests plans.
[modifica] Llengües
D'acord amb l'article 9 de la Constitució de la República de Cap Verd de 1992[3], el portuguès és la llengua oficial, sens perjudici que el mateix article estableix que l'Estat ha de promoure les condicions per a oficialitzar el capverdià, llengua criolla basada en el portuguès i ple d’elements lingüístics africans, en paritat amb la llengua portuguesa. Això implica una cooficialitat no igualitària d'ambdues llengües, sens perjudici que el grup poblacional que és monolingüe en llengua portuguesa, segons el SIL International [4], és molt reduït, circumscrit a àrees urbanes i integrat bàsicament per ciutadans d'origen portuguès o brasileny. Les dades del SIL International pel que fa a la distribució dels parlants d'ambdues llengües són:
- Crioll capverdià: 393.943 parlants a les illes de Cap Verd. Hi ha els dialectes de Sotavento (255.101 parlants, a l'Illa Santiago , l'Illa Maio, l'Illa Fogo i l'Illa Brava) i de Barlavento (138.842 parlants a l'Illa Santo Antão, l'Illa São Vicente, la São Nicolau, l'Illa Sal i l'Illa Boa Vista). També es parla a França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg, Holanda, Portugal, Senegal, Espanya i els Estats Units.
- Portuguès: 14.817 parlants a Cap Verd.
[modifica] Economia
L'arxipèlag de Cap Verd té escassos recursos naturals. D'ençà de finals del segle XX s'ha començat a desenvolupar el turisme de forma localitzada.
[modifica] Vegeu també
- Llista d'escriptors africans (secció Cap Verd)
- Francesos capverdians
- Cesária Évora
- Hom anomena cap Verd a un tipus d'huracà
[modifica] Referències
- ↑ «Carrer de Cabo Verde». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 14 d'octubre de 2012].
- ↑ Esteba Zurbrügg, Miquel. Calella: de la pesca al turisme. Palafrugell-Girona: Ajuntament de Palafrugell-Diputació de Girona, 2001.
- ↑ Constituição da República de Cabo Verde (en portuguès) (Consulta 26.04.2013)
- ↑ Llengües del Cap Verd llistades pel SIL
[modifica] Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||
